Història d'Àfrica a la UB: Àfrica no només té història, sinó que hi ha debat:

Historiadors del corrent nacionalista (Mbaye Gueye) parlen d'un esclavisme intern bo, integrador, mentre que d'altres (Ibrahima Thioub), mostren la implicació interna en el procés de subdesenvolupament africà.

En Pierre defensava que la guerra estava inscrita en el ser de la societat primitiva, que era necessària per mantenir diferenciada cada comunitat de la resta. El seu mètode arqueològic segueix la proposta de Foucault d'esbrinar com coneixem les coses.
ninotblau.blogspot.com/2025/02/arqu...

És predicar en el desert, però caldria saber que la IA no és cap mena d'intel·ligència, és una funció de probabilitat, que a més, qui la manega la por regular a gust.

Avui fa #80 anys de l’alliberament d’#Auschwitz i el primer ministre d'Israel no assistirà als actes de commemoració, perquè té una ordre de detenció internacional per crims de guerra.

Del Costumari del Joan Amades:
"Tant d'hivern com d'estiu,
si podeu dormir, dormiu."

Potser exagero. Actuo com un novel·lista caguerot que, explicant un personatge, el converteix en una espècie. Però el sentiment l'he tingut. Davant gent aparentment despreocupada, que viatja, que vesteix bé, que no aixeca la veu, sé que no soc del seu món i, a classe, m'ha tocat el paper d'intrús.

Som gent ociosa, viatjada, molt viatjada, amb un cert nivell cultural. També obedient, disposada més que a aprendre, a reafirmar. Bé, vist això, m'he sentit un intrús. Soc de classe baixa, gens viatjat i no tinc explicació de per què tinc aquest interès per afrontar coneixement que no em pertoca.

En la ment de l'antropòleg nosaltres érem un grup ètnic, però no ha plantejat seguir una observació participant. Ens ha fet aixecar la mà per reafirmar les seves expectatives que formem un grup compacte. Jo també he observat els meus companys de classe i he tret alguna conclusió.

He començat un curs de 20 hores a la UB, on la intro l'ha fet un antropòleg. Com les humanitats són destructores de prejudicis, en la primera classe ens han presentat una llista de tòpics a superar, molt lligats a l'eurocentrisme que, juntament amb les vacunes, ens injecten en vena des de petits.

He agafat una covi-grip tot just passat un mes d'haver-me vacunat. Hi deu haver un talp dins la vacuna que informa el virus del millor camí per a la infecció. He prestat declaració al cap i espero que l'atrapin aviat. Però la noia que m'ha atès no m'ha fet gaire cas; reia. Segur que està implicada.

Esperant a caixa sentia el llibreter explicant que es llegia poc i que vivien de les novetats. Jo en compro pocs, perquè vivint de lloguer no pots acumular pes. A més, m'agrada rellegir, perquè te n'adones com t'ha tractat la vida. Així que, no soc un bon client dels temps moderns.

Llegint el Leviatan de Paul Auster em venen al cap els versos de Job, quan maleeix la nit que va néixer:
Que els bruixots la maleeixin,
ells que desvetllen el monstre Leviatan!
Job 3:8
"gallina de piel"

Tinc una amiga que per Nadal ens recorda la història de com Auggie aconsegueix la càmera de fotos (Smoke 1995). Jo tinc altres records: un company dient-me que no surt de casa per no gastar. Ens devien escoltar, ara ja no cal sortir de casa. Llum i foscor, dues cares de la mateixa moneda.

"Oameni de treaba" a la Filmoteca. Interessant. Dins del cicle de cinema romanès, amb parlaments institucionals. El director, Paul Negoescu, ens reconeix l'abric rebut de la "nouvelle vague" romanesa, però reivindica la seva singularitat i la intenció de fer pelis més populars sense perdre qualitat.

Avui, 6/6, se celebra una festa religiosa on el text venerat defineix un contracte social més a prop de les idees de Hobbes que de Locke i, per descomptat de Rousseau, que avui en dia seria a la presó.

Vinc del món capgirat que ens proposa Mazen #Maarouf per fer-nos riure de la realitat que només veiem com absurda a través d'un acudit, per entrar en el paisatge de l'exclusió de la nostra pròpia vida que ens descriu Boris #Pahor, dins dels entorns en què participem sense poder decidir res de res.

Ja està passant allò que tant temíem: les dates de caducitat ja porten xifres de l'any vinent i això obre un abisme d'incertesa sobre el qual el present tremola, conscient de la seva precarietat.

El 24 de novembre va fer 165 anys que #Darwin va publicar l'Origen de les espècies. És una teoria que mereix una digestió lenta, però ens estem passant una mica.

De camí a pl. Universitat. Un èxit la mani, una gentada, a veure si ho sabem aprofitar.

"Som una part de la Terra" és la resposta del cap Seattle al president Franklin Pierce, que el 1895 li va proposar comprar-li la terra i engegar-lo a una reserva.
Seattle se sap vençut, però li escriu amb l'esperança que no segueixi menystenint la natura, perquè està en joc la supervivència de tots.