Els mercats majoristes, motor d’innovació social i aprofitament alimentari El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Mercabarna han celebrat el 31 de març la jornada ‘Mercats majoristes i redistribució alimentària - Barcelona Policy Dialogues’. L’acte ha reunit persones expertes internacionals i entitats per analitzar com les grans infraestructures alimentàries poden transformar-se en actius públics multifuncionals que fomentin la cohesió social i l’economia circular.

🥕 Per reduir el malbaratament alimentari cal coordinació entre administració, mercats, sector privat i comunitat. Són les principals conclusions de la jornada del #CULTIVATE:
✅ Més dades
✅ Menys sobreproducció
✅ Canvi cultural
per avançar cap a un sistema més just i resilient.

Missions o agendes compartides? | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona En aquest marc, les polítiques orientades a missions posen l’accent en la direccionalitat estratègica de l’acció pública, orientant la innovació cap a objectius col·lectius ambiciosos, mesurables i socialment rellevants. Les polítiques d’innovació transformadora, i alguns dels seus instruments de governança col·laborativa, com ara les Agendes Compartides, en canvi, subratllen el canvi sistèmic: que no es tracta només d’arribar a un objectiu concret, sinó de transformar les regles, les institucions, les relacions de poder, els imaginaris i les pràctiques que sostenen problemes estructurals.Aquest article pren com a punt de partida la reflexió oberta recentment per David Úbeda en aquest mateix blog sobre les agendes compartides per a la sostenibilitat i el canvi social com a metodologia per afrontar reptes sistèmics a la regió metropolitana de Barcelona. Si aquell text explicava el sentit de les agendes compartides en el marc de l’estratègia RIS3CAT impulsada per la Generalitat de Catalunya i el seu potencial per governar la complexitat metropolitana, aquí voldria fer un pas més: explorar com es relacionen les agendes compartides amb les polítiques orientades a missions a partir de l’experiència del PEMB en el treball per missions, l’experiència més recent com a oficina tècnica de l’Agenda Compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges i els aprenentatges compartits en la microcredencial en facilitació d’agendes compartides impulsada per la UAB i la Generalitat.D’entrada, quan pensem en missions[1] i agendes compartides[2], podria semblar que parlem de dos models diferents, fins i tot rivals. Però, quan es baixa al terreny, aquesta oposició es difumina ràpidament. Per això, més que qüestionar quin model és teòricament superior, potser convé preguntar-nos si té sentit contraposar missions i agendes compartides en contextos metropolitans complexos, o el veritable repte és entendre com s’hibriden en la pràctica per construir capacitat d’acció col·lectiva. Imagen Sessió de treball de l'Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona A la pràctica, tots dos enfocaments parteixen d’una lectura sistèmica dels problemes i assumeixen que, davant reptes complexos, les respostes convencionals són insuficients. Ni la crisi climàtica, ni la crisi de l’habitatge, ni les desigualtats territorials es poden abordar amb polítiques fragmentades, sectorials o estrictament reactives. També comparteixen la idea que la innovació no és neutral i que no tota innovació és socialment útil, ni tota millora tecnològica produeix automàticament benestar col·lectiu. I per això, defensen que cal orientar la innovació cap a objectius públics. I, en tercer lloc, assumeixen que els grans reptes contemporanis només es poden resoldre amb una pluralitat d’actors i generant noves formes de cooperació, coordinació i aprenentatge col·lectiu.Les diferències, però, existeixen i també són útils analíticament:Direccionalitat:Les polítiques orientades a missions solen organitzar-se al voltant d’un objectiu clar a llarg termini i una voluntat explícita de direcció estratègica. La lògica mission-oriented posa l’accent en la capacitat dels poders públics per orientar recerca, innovació i inversió cap a la resolució de grans reptes, i ho fa combinant ambició, concreció i mobilització d’actors diversos.Les polítiques d’innovació col·laborativa, en canvi, tendeixen a posar més pes en els processos de transformació que en la definició inicial d’un objectiu tancat. El centre de gravetat és menys la missió en si mateixa i més la capacitat del sistema de reconfigurar-se a partir de l’experimentació, l’aprenentatge col·lectiu, la reflexivitat i la participació multiactor per modificar les seves pròpies regles de funcionament.Lideratge:En les missions, el lideratge acostuma a aparèixer més definit, amb una certa centralitat institucional, habitualment pública. En les agendes compartides, en canvi, tendeix a ser més distribuït i més dependent de la capacitat de construir acords, sostenir processos compartits i establir regles de funcionament comunes.Governança:En els enfocaments orientats a missions, la governança s’entén al voltant d’un centre institucional més clar, amb més capacitat per fixar prioritats, coordinar instruments, ordenar portafolis d’actuació i alinear actors al voltant d’una direcció estratègica compartida. En les polítiques d’innovació en xarxa, en canvi, la governança tendeix a ser més distribuïda, relacional i experimental: es construeix a partir de processos de cocreació, d’aprenentatge entre actors i d’ajust progressiu dels objectius i dels instruments.La literatura recent sobre implementació de TIP (Transformative Innovation Policy)[3] formula tres tipus de governança que poden ser reconeguts tant en les missions com en les agendes compartides i altres models: governança administrativa, governança en xarxa i governança societal. Aquesta mirada posa en relleu el potencial transformador d’una política no només pels seus objectius o instruments, sinó també per la capacitat de les estructures de governança per generar legitimitat, coordinar actors, aprendre i gestionar conflictes. Les pràctiques més recents del PEMB en la innovació estratègica metropolitanaPer al PEMB, les diferents polítiques d’innovació transformadora són molt útils a la pràctica, però no com a únic marc per llegir el cas metropolità, sinó com una peça més per entendre una realitat que es presenta de forma híbrida.És precisament des d’aquesta hibridació que crec que s’entén millor l’experiència del PEMB:El Compromís Metropolità 2030 com a adaptació metropolitana de les polítiques orientades a missionsAprovat el desembre de 2023, el Compromís Metropolità 2030 és el darrer pla estratègic per a la regió metropolitana de Barcelona i s’orienta a impulsar un nou model de prosperitat basat en el coneixement i la innovació, capaç de reduir les desigualtats socials i territorials i de situar la metròpoli entre les capdavanteres en la lluita contra l’emergència climàtica.El seu nucli són vuit missions, que actuen com a objectius estratègics de llarg termini i com a marc per orientar projectes, aliances i actuacions. En aquest sentit, el Compromís Metropolità 2030 beu clarament de l’enfocament mission-oriented innovation formulat per Mariana Mazzucato. Però alhora el reformula des d’una realitat molt concreta: la d’una metròpoli sense un govern únic a escala regional i, per tant, sense la capacitat de desplegar una política mission-oriented clàssica en termes estrictament jeràrquics.Això fa que les missions metropolitanes d’aquest pla tinguin una naturalesa particular. No són només dispositius de direcció estratègica; són també mecanismes per construir capacitat d’actuació metropolitana. Per això el seu desplegament necessita processos participatius, geometries variables, instruments específics de governança i implicació d’actors de la quíntuple hèlix.Aquí entren en joc les Agendes Compartides, que des del PEMB estem fent servir com a instrument específic per concretar l’actuació en tres de les vuit missions: Habitatge adequat, Emergència ambiental i climàtica i Economia innovadora i inclusiva. D’alguna manera, l’articulació d’aquests dos models ens ha fet entendre que, a la metròpoli, la direccionalitat no pot descansar només en el comandament institucional, sinó que necessita concertació, aterratge territorial i capacitat d’articular actors molt diversos.I és justament aquí on la lògica mission-oriented es troba, de fet, amb la lògica de la innovació col·laborativa. Un exemple és l’Agenda Compartida de descarbonització inclusiva en la rehabilitació energètica d’habitatges, una experiència de política transformadora que no s’entén sense el marc de les Agendes Compartides de la RIS3CAT impulsades per la Generalitat de Catalunya com a instrument per promoure innovació transformadora orientada a reptes compartits. Aquest emmarcament és important, perquè les Agendes Compartides no són iniciatives aïllades de cada actor, sinó una aposta política i metodològica que la Generalitat ha contribuït a estructurar, legitimar i impulsar. Imagen Sessió de treball de l'Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona En aquest marc, el PEMB actua com a oficina tècnica d’aquesta Agenda compartida que té com a objectiu avançar cap a una rehabilitació energètica extensiva i socialment justa del parc d’habitatges de la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta d’una agenda que articula actors de la quíntuple hèlix i que treballa, de manera compartida, sobre els obstacles detectats en aspectes com el finançament, l’avaluació d’impactes i els models d’acompanyament a la ciutadania en els processos de rehabilitació.Aquesta experiència té un potencial transformador evident. Permet connectar actors que habitualment treballen de forma fragmentada, posar en relació coneixement acadèmic, experiència institucional i pràctiques al territori i construir una comprensió més integrada de la descarbonització del parc residencial. També permet obrir espais d’experimentació i formular preguntes que les polítiques sectorials sovint deixen fora: Com evitar que la transició verda eixampli desigualtats? Com fer compatible la rehabilitació amb el dret a l’habitatge? Com dissenyar instruments financers que arribin de debò a les llars més vulnerables?Més enllà d’això, la pràctica d’aquests anys en la construcció de governança col·laborativa a través de l’Agenda compartida com a instrument d’implementació de les missions, ens ha permès identificar alguns reptes concrets i tensions que potser també comparteixen altres exemples de política d’innovació transformadora:La dificultat d’alinear iniciatives que lideren actors diferents, però que persegueixen objectius semblants, ja que sovint hi ha proximitat en els discursos, però divergència en els ritmes, en les prioritats i en la manera d’operar. El resultat és que allò que podria construir-se de manera compartida continua avançant, en part, en paral·lel.La fragmentació de recursos, temps i esforços en sistemes complexos, on diverses organitzacions treballen cap a objectius compatibles, però sense prou articulació, pot reduir l’eficàcia del sistema i la seva capacitat de generar aprenentatge col·lectiu.El risc de captura d’interessos, que hem evidenciat en àmbits com la rehabilitació energètica, on hi ha actors amb interessos econòmics directes en el desenvolupament del sector. Això no és en si mateix un problema; al contrari, la participació del teixit econòmic és imprescindible. El repte apareix quan alguns actors poden extreure valor del treball col·laboratiu sense retornar prou coneixement, recursos o compromís al conjunt de l’agenda compartida.A aquestes tensions de governança s’hi afegeix una dificultat igualment rellevant: com mesurar els impactes d’una política d’innovació transformadora. Els canvis sistèmics són lents, no lineals i difícilment atribuïbles a una sola actuació o a un sol actor. A més, una part significativa del valor d’aquestes polítiques no es troba únicament en el resultat final, sinó també en allò que generen durant el procés: noves aliances, nous instruments, nous protocols, nous llenguatges comuns, més capacitat institucional i més coneixement aplicat.Aquestes tensions no pretenen menystenir la governança en xarxa. El que fan és recordar que la col·laboració no és mai neutral, i que les polítiques transformadores no només gestionen objectius compartits, sinó també asimetries de poder, interessos divergents i disputes sobre el ritme i la direcció del canvi.Per això, més que escollir un model o dissenyar una recepta única per fer política transformadora, des del PEMB continuarem apostant per construir capacitat metropolitana de transformació a partir de la col·laboració entre actors de la quíntuple hèlix, com una de les formes més realistes de fer avançar transformacions sistèmiques. [1] Kattel, R., & Mazzucato, M. (2018). Mission-oriented innovation policy and dynamic capabilities in the public sector. Industrial and Corporate Change, 27(5), 787-801.Mazzucato, M. (2018). Mission-oriented innovation policies: challenges and opportunities. Industrial and Corporate Change, 27(5), 803-815.[2] Generalitat de Catalunya. (2020). L'articulació d'agendes compartides per a la sostenibilitat i el canvi social. Una contribució des del territori al debat de la UE sobre les transicions cap a la sostenibilitat. Col·lecció "Monitoratge de la RIS3CAT", número 8.[3] Janssen, Matthijs & Wanzenböck, Iris & Fünfschilling, Lea & Pontinakis, Dimitris, 2023. "Governance arrangements for the implementation of transformative innovation policy: Insights from a comparative case study," Papers in Innovation Studies 2023/13, Lund University, CIRCLE - Centre for Innovation Research.

➡️La hibridació entre les dues tendències ja és una realitat a la #metròpoli de Barcelona 

Des del PEMB apostem per combinar lideratge estratègic i governança col·laborativa per afrontar els reptes del #CompromísMetropolità

Continua llegint⤵️

🚀Les polítiques orientades a missions defineixen objectius clars i mobilitzen actors al voltant d’una direcció estratègica

🤝Les agendes compartides posen el focus en la transformació sistèmica a través de la col·laboració i l’aprenentatge col·lectiu

💡Les polítiques d’innovació evolucionen cap a un nou paradigma: posar la innovació al servei de reptes socials complexos

🚀Missions o agendes compartides? Més que una dicotomia, una oportunitat de complementarietat

📰Ho explica @LuisaFerPinto al blog⤵️
https://bit.ly/4bJltXN

L’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible consolida projectes clau per transformar el sistema alimentari metropolità L’any 2025 ha estat un any de consolidació per a l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Aquesta oficina té com a objectiu contribuir a la transformació del sistema alimentari cap a un model més sostenible, fomentant la coherència i coordinació entre el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026, l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible de Barcelona 2030 i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM).

🌱 L’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible consolida el 2025 amb un 91% d’execució i projectes clau per enfortir els vincles urbà-rurals 

🍅Impulsada pel PEMB, la Generalitat i l'@ajuntamentbcn.bsky.social, avança cap a un sistema alimentari més sostenible. 

🔗 Notícia⤵️

Fira de mostres al mercat de Sant Antoni El proper 31 de març tindrà lloc a Barcelona una nova jornada del projecte europeu CULTIVATE, finançat per Horizon Europe, amb la participació del PEMB. La sessió reunirà representants institucionals, professionals dels mercats majoristes, entitats socials i persones expertes en polítiques al...

🥕 Fira de mostres del projecte CULTIVATE: Vine a conèixer iniciatives d’intercanvi alimentari, eines per reduir el malbaratament i la plataforma Food Sharing Compass.

🗓 31 març | 17 h
📍 Mercat de Sant Antoni
✍️Sense inscripció prèvia: participa i rebràs un obsequi🎁

És la metròpoli un espai de plena llibertat? - Catalunya Metropolitana Necesitem reforçar les polítiques de cohesió urbana a escala supramunicipal. Les desigualtats territorials no es poden abordar només des de l’àmbit local, perquè moltes causes —mercat de l’habitatge, ...

És la metròpoli un espai de plena llibertat?

Si tenim dret a viure dignament al barri o a qualsevol indret de la metròpoli hem de reforçar les polítiques de cohesió urbana a escala supramunicipal

✍️Oriol Estela, del @pemb.cat
@catalunyamtp.bsky.social
catalunyametropolitana.cat/es-la-metrop...

Barcelona i Madrid, més enllà de la competència: un diàleg per pensar el futur metropolità Fins a quin punt Barcelona i Madrid són diferents? Aquesta pregunta va servir com a punt de partida de l’esmorzar estratègic celebrat el passat 20 de març al Canòdrom. La sessió va inaugurar el nou cicle impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) Barcelona/Madrid 2050, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, que al llarg de l’any reunirà persones expertes per reflexionar sobre el futur de les dues metròpolis.

👀Et vas perdre la primera sessió del cicle Barcelona/Madrid 2050?

🗣️ L'esmorzar estratègic del PEMB va posar en diàleg dues maneres de créixer, dos models econòmics i un gran repte compartit: la cohesió social.

🔗N'hem preparat un resum⤵️

Fira de mostres al mercat de Sant Antoni El proper 31 de març tindrà lloc a Barcelona una nova jornada del projecte europeu CULTIVATE, finançat per Horizon Europe, amb la participació del PEMB. La sessió reunirà representants institucionals, professionals dels mercats majoristes, entitats socials i persones expertes en polítiques alimentàr…

🌱Com podem construir sistemes alimentaris urbans més justos i sostenibles?

El projecte CULTIVATE obre al públic un 'marketplace' al Mercat de Sant Antoni amb iniciatives d’intercanvi alimentari i innovació social.

📆31/03 - 17h
🎁Vine, participa i emporta't un obsequi!

És la metròpoli un espai de plena llibertat? - Catalunya Metropolitana Necesitem reforçar les polítiques de cohesió urbana a escala supramunicipal. Les desigualtats territorials no es poden abordar només des de l’àmbit local, perquè moltes causes —mercat de l’habitatge, ...

Tenim llibertat per moure'ns, però, i per viure on volem?

Les desigualtats territorrials metropolitanes volen polítiques de cohesió urbana supramunicipals i el Pla de Barris una mirada de conjunt

✍️Oriol Estela, del @pemb.cat, a @catalunyamtp.bsky.social
catalunyametropolitana.cat/es-la-metrop...

És la metròpoli un espai de plena llibertat? - Catalunya Metropolitana Necesitem reforçar les polítiques de cohesió urbana a escala supramunicipal. Les desigualtats territorials no es poden abordar només des de l’àmbit local, perquè moltes causes —mercat de l’habitatge, mobilitat laboral, dinàmiques demogràfiques— operen a escala metropolitana. Cal, per exemple, que en programes com el Pla de Barris i Viles 2025-2029 s’adopti una mirada de conjunt de la metròpoli i hi concorrin projectes que abracin barris confrontants. També tenim el dret a viure dignament a qualsevol indret de la metròpoli i que, per tant, marxar o no del barri on es viu no sigui un drama

🚶‍♀️Tenim llibertat per moure'ns, però, i per viure on volem? 

🏠El 79% de la població troba difícil trobar #habitatge al seu barri. L'expulsió per preus elevats s'ha convertit en "un motor traumàtic" de fer metròpoli.

🗞️@estelabo.bsky.social a @catalunyamtp.bsky.social:

És la metròpoli un espai de plena llibertat? - Catalunya Metropolitana Necesitem reforçar les polítiques de cohesió urbana a escala supramunicipal. Les desigualtats territorials no es poden abordar només des de l’àmbit local, perquè moltes causes —mercat de l’habitatge, ...

És la metròpoli un espai de plena llibertat?

Les desigualtats volen polítiques de cohesió urbana supramunicipals i el Pla de Barris una mirada de conjunt

Tenim dret a viure dignament al barri i a qualsevol indret metropolità

✍️Oriol Estela, del @pemb.cat
catalunyametropolitana.cat/es-la-metrop...

📢ÚLTIMA CRIDA📢
Divendres 20 de març a les 8.30 h vine a l'Esmorzar estratègic 'Barcelona/Madrid, un diàleg crític' que organitza el PEMB.

🧠Reflexionarem sobre el futur de les dues ciutats en l’horitzó 2050 amb Oriol Nel·lo i Agustín Hernández.

📍@canodrombcn.bsky.social 
✏️ https://ja.cat/NV5Bq

Enjoy the videos and music that you love, upload original content and share it all with friends, family and the world on YouTube.

🏠 “L’#habitatge no és un Excel, l’habitatge és fer #ciutat”, sentenciava Maria Sisternas al nou debat de Diàlegs a la Riba del Besòs.
🗣️ @luisaferpinto.bsky.social, del PEMB, ha reivindicat polítiques multinivell i una lluita decidida contra l'especulació.

🎥 Vídeo de la jornada:

📢APUNTA'T ARA a l'Esmorzar estratègic 'Barcelona/Madrid, un diàleg crític'❗

Objectiu: reflexionar sobre el futur de les dues ciutats en l’horitzó 2050 amb Oriol Nel·lo i Agustín Hernández.

📅20 de març
🕐8.30 h
📍@canodrombcn.bsky.social 
🧩Organitza: PEMB  
✏️ Info + inscripcions: https://ja.cat/NV5Bq

L'habitatge a debat: de l'emergència estructural a la inversió social de futur en una nova edició dels ‘Diàlegs a la Riba del Besòs’ L’accés a l’habitatge s’ha consolidat com la principal preocupació per al 31% dels catalans, segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquesta dada situa l’habitatge no només com un problema logístic, sinó com la principal esquerda social del país. Per analitzar aquesta realitat des de diverses perspectives, el passat 3 de març la Biblioteca de Singuerlín va acollir el debat ‘L’habitatge, un dret de ciutadania’, emmarcat en el cicle Diàlegs a la Riba del Besòs, organitzat conjuntament amb la Fundació Espacio Público i amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).

🏠 L'habitatge no és un actiu, és un dret!

Nova edició de Diàlegs a la Riba del Besòs on @luisaferpinto.bsky.social ha estat contundent:
👉 "No existeix el dret a l'especulació."
👉 Cal audàcia política i recursos per als ajuntaments.

🗞️Llegeix el resum de la jornada aquí:

Esmorzar estratègic 'Barcelona/Madrid, un diàleg crític'

👋Benvinguda: Carlo Recio i @estelabo.bsky.social 
📖Presentació llibre Oriol Nel·lo i Agustín Hernández Aja: 'Barcellona/Madrid. Un dialogo critico tra due città'
🗣️Joan López, Maria Buhigas i @isbgongar.bsky.social 

✏️ https://ja.cat/NV5Bq

🏠 Quin paper té l'àmbit local en el repte de l'#habitatge?

L'11 de març participem al diàleg del Pla Estratègic Granollers 2030. Des del PEMB, @luisaferpinto.bsky.social aportarà la mirada metropolitana per enriquir el debat.

📍 Museu de Granollers
 🕒 19.00 h

T'hi esperem! 👇
https://ja.cat/370TA

🌱 El PEMB organitza la fira de mostres del projecte europeu CULTIVATE

🗓️31 març -17h
📍Mercat de Sant Antoni

'Marketplace' obert al públic amb iniciatives d’intercanvi alimentari

👉 Sense inscripció prèvia. Vine, participa i emporta’t un obsequi!

📷 Melissa LeGette

🔗 https://f.mtr.cool/noadtknjjh

Diàlegs a la Riba del Besòs: Passejada per La Sagrera

🚶‍♀️Explorem els barris del Besòs amb Diàlegs a la Riba del Besòs.

📆10/3: La Sagrera amb:

🔸@lfilella.bsky.social, mestre i activista cultural
🔸Xavier Basiana, impulsor de projectes Nau Ivanow i Nau Bostik
🔸Joan Victòria, arquitecte @elglobusvermell.bsky.social 

✏️Inscripcions:

El PEMB defensa alinear inversió, capacitat productiva i formació per accelerar la rehabilitació i la construcció sostenible a EDIFICA2026 El passat 18 i 19 de febrer, el Consorcio PassivHaus va organitzar la jornada EDIFICA2026, que va tenir lloc a El Puig de Santa Maria, a València, on es va parlar dels diferents reptes del sector de l’habitatge. Des del PEMB, el tècnic referent de la missió “Economia innovadora i inclusiva”, David Úbeda, va participar en una de les taules posant en focus en una de les tensions menys visibles però més determinants: com el mercat laboral s’ha d’adaptar a l’evolució del mercat constructiu enfront dels reptes més immediats.

👀 Llegeix més sobre la participació del PEMB a EDIFICA2026⤵️

👥La transformació del sector de la construcció —reparació i edificació— no és només una qüestió de tecnologia, sinó de persones, lideratge i governança

🏙️Construir millor és imprescindible per a la sostenibilitat urbana i la qualitat de vida de les ciutats

Com es tradueix aquest repte en la pràctica?
💰 Inversió orientada i sostinguda
👷 Professionals formats i suficients
🏭 Empreses amb capacitat real d’executar
🤝 Col·laboració pública-privada estable
📑 Marc administratiu previsible

🏗️Per què la rehabilitació i la construcció sostenibles no avancen al ritme que necessiten les ciutats?

➡️El repte no és només tecnològic, és d’implementació: Cal alinear inversió, capacitat productiva i formació

🧵OBRIM FIL sobre la participació de David Úbeda a #EDIFICA2026⤵️

Carol Recio, nova presidenta de la Comissió Executiva del PEMB en substitució de Janet Sanz El Consell Rector del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), reunit al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, ha formalitzat el relleu en la presidència de la Comissió Executiva de l’associació. Carol Recio, vicepresidenta de l’Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Urbana de l’AMB, assumeix a partir d’ara el càrrec en substitució de Janet Sanz, que l’ha exercit durant sis anys i mig en dos períodes (2016–2019 i 2023–2026).

El Consell Rector del PEMB formalitza el relleu de Janet Sanz per Carol Recio com a presidenta de la Comissió Executiva 🔄✨
🏘️🥕🤝 @jaumecollboni.bsky.social  i @estelabo.bsky.social  destaquen el paper del PEMB per avançar en habitatge, alimentació en clau metropolitana.

Tres escales per repensar el Besòs: metròpoli, centralitats i barris El passat 21 de febrer va arrencar el cicle 2026 de Diàlegs a la Riba del Besòs, una iniciativa que posa en diàleg la ciutadania, les administracions i els agents socials per explorar els grans reptes urbans del Baix Besòs. L’acte, organitzat pel col·lectiu Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el grup de recerca LabCiudades de la UOC, va reunir un ampli ventall de participants interessats a imaginar i co-crear un projecte de territori que vagi més enllà de les polítiques tradicionals.

Repensar el #Besòs és clau per al futur de la #Barcelona metropolitana: actuar en tres escales per transformar el territori:

📍 Metròpoli (infraestructures)
📍 Centralitats (activitat)
📍 Barris (cohesió)

Jornada organitzada per Diàlegs a la Riba del Besòs, #LabCiudades i PEMB.👇

Agendes compartides: una metodologia innovadora per a la complexitat metropolitana | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Les agendes compartides: com governar la complexitat metropolitanaLa regió metropolitana de Barcelona ha de fer front a una sèrie de reptes que no poden ser abordats des d’una única mirada, ni per polítiques sectorials o per projectes aïllats. L’emergència climàtica, la crisi de l’habitatge o bé les desigualtats territorials, són reptes massa complexos que requereixen la voluntat dels diversos actors metropolitans per poder donar-hi resposta. La manca de capacitats per resoldre els reptes complexos que travessa la regió metropolitana posa en evidència els límits dels models clàssics de planificació i governança. És en aquest context que el PEMB es suma al conjunt d'entitats que impulsen agendes compartides de la RIS3CAT com una metodologia innovadora per fer front als reptes sistèmics des del territori, generant una visió de futur compartida, coneixement col·lectiu i capacitat d’acció coordinada.D’on sorgeixen les agendes compartides?Les agendes compartides beuen del marc de les polítiques d’innovació transformativa (Transformative Innovations Policy, TIP) i dels estudis sobre transicions sociotècniques que analitzen com poden canviar sistemes complexos com l’energia, la mobilitat, l’alimentació o l’habitatge. A diferència d’altres polítiques d’innovació, les TIP tenen com a objectiu la direccionalitat del canvi sistèmic, la participació democràtica, la justícia social i intervenir sobre pràctiques existents en els sistemes, regles i relacions de poder.Dit d’una altra manera, les agendes compartides són un instrument que intenta fer de pont entre la teoria d’un canvi de sistema i la realitat del territori incorporant una mirada place-based i challenge-based. És a dir, aprofiten els reptes concrets i les iniciatives existents al context territorial per impulsar transformacions profundes a partir de la construcció col·lectiva.Tota aquesta teoria aterra al territori català a través de la RIS3CAT -Estratègia per a l’especialització intel·ligent de Catalunya 2030-, que té com a objectiu impulsar el desenvolupament sostenible, digital i socialment just davant reptes com la crisi climàtica, les desigualtats o la transformació del model productiu. L’estratègia parteix de la idea que aquests desafiaments requereixen transformacions sistèmiques, basades en el coneixement i la col·laboració entre actors. En aquesta direcció, el govern va aprovar el 2014 una primera RIS3CAT 2014-2020 gràcies a la qual s’han impulsat projectes per valor de 936 milions d’euros executats per 563 entitats. Actualment ens trobem immersos en l’estratègia RIS3CAT 2030 amb actuacions en marxa que s’executaran fins a finals d’aquesta dècada.Per això, des de la RIS3CAT s’aposta per les agendes compartides com una eina per abordar els reptes territorials des de la corresponsabilitat, la visió de futur i l’acció transformadora, mitjançant la construcció d’un relat comú, actuacions amb impacte i aprenentatge continu. Què és una agenda compartida?De manera molt resumida, les agendes compartides són una metodologia de treball innovadora de construcció col·lectiva que, a través de models de governança participativa, permet:Definir una visió de futur compartida entre els actors que participen en el procés de treball que vol resoldre un repte complex del territori.Identificar obstacles i oportunitats de transformació sistèmica.Articular actors diversos i, sobretot, apropar la innovació i la recerca al territori.Prioritzar línies d’acció amb capacitat de generar canvi sistèmic.Activar processos d’aprenentatge, experimentació i avaluació contínua. Imagen Sessió del grup de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona Per què són rellevants per al territori metropolità?Els reptes actuals del territori metropolità són multidimensionals i interdependents. Per exemple, la descarbonització no afecta només la disponibilitat de tecnologia per fer-la possible, sinó que és un repte transversal que afecta l’habitatge, la salut, l’economia, la governança, el mercat laboral i les desigualtats socials. Si realment volem millorar com a societat cal que els nostres esforços es dirigeixin a més d’una dimensió per evitar possibles pràctiques insostenibles o generar efectes no desitjats.Les agendes compartides permeten canviar aquesta lògica de com fer front als reptes complexos i ens permeten avançar cap a transformacions sistèmiques, ajudant a visibilitzar i entendre com els diferents sistemes estan connectats entre si i obrint espais per repensar normes, relacions entre actors i nínxols d’oportunitat de canvi.Les agendes compartides arreu del territoriPer a que les agendes compartides puguin ser una realitat a Catalunya, era indispensable disposar d’un mecanisme on la governança de la RIS3CAT 2030 s’articulés arreu del territori. Això s’ha aconseguit a través del Mecanisme de Descoberta d’Oportunitats (MDO), un instrument per poder detectar oportunitats i àmbits prioritaris d’execució d’iniciatives entre els actors rellevants del sistema: administracions, universitats, centres de recerca i tecnològics, empreses, entitats i associacions de la societat civil. Principalment, els MDO serveixen per detectar àmbits emergents, definir prioritats, impulsar projectes transformadors i alinear el finançament europeu (especialment FEDER) amb les agendes compartides, sota una governança específica liderada per l’Àrea d’Innovació Transformativa del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. Des del PEMB hem tingut l’oportunitat de conèixer algunes de les 15 agendes compartides existents actualment a Catalunya (Document monitoratge 2023) gràcies a la formació dins de la Microcredencial per a la facilitació d’Agendes Compartides de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una formació basada en els anys d’experiència en la creació i desplegament d’aquestes iniciatives arreu de Catalunya.Per nombrar-ne algunes, ens fixarem en els exemples de la Conca de Barberà i la Cerdanya. En el primer d'ells, el de la Conca de Barberà, l’agenda compartida s’emmarca en un context de repte demogràfic i econòmic marcat pel despoblament, la pèrdua d’activitat i la necessitat de repensar el model de desenvolupament territorial, posant en valor els recursos locals i l’arrelament al territori. Pel que fa a l’agenda compartida de la Cerdanya, en un context d’alta pressió turística i ambiental, el repte identificat és la compatibilitat entre desenvolupament econòmic i accés a l’habitatge, preservació del paisatge i cohesió social en un entorn especialment fràgil.Dos exemples que han comptat amb l'impuls del MDO-RIS3CAT i que mostren com les agendes compartides tenen la capacitat d’adaptar-se a contextos territorials diferents, però amb reptes estructurals comuns. En els dos casos, el procés no es limita a identificar projectes, sinó que posa el focus en:La construcció d’una narrativa compartida sobre el futur del territori.Les interdependències entre les dimensions econòmica, social, ambiental i cultural.El reconeixement dels conflictes i les tensions com a part del procés i no com a obstacles a evitar.L’activació d’actors locals com a agents de canvi.Aquests processos demostren que la força de les agendes compartides no resideix en replicar processos, sinó en generar marcs de treball col·laboratius capaços d’incorporar les casuístiques de cada territori.Les agendes compartides i el Compromís MetropolitàEl Compromís Metropolità 2030 parteix d’una premissa clara: que els grans reptes de la regió metropolitana de Barcelona -emergència climàtica, desigualtats socials, accés a l’habitatge, cohesió territorial o transició energètica-, no poden ser abordats de manera aïllada. El Compromís aposta per la governança col·laborativa a partir d’una mirada metropolitana que sigui capaç d’incorporar la participació de la quíntuple hèlix -sector públic, sector privat, acadèmia, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació-, i integrar la diversitat territorial i la complexitat sistèmica.És en aquest marc que les agendes compartides esdevenen peça clau per avançar en els objectius del Compromís Metropolità. No només per la seva visió estratègica de llarg termini o els seus principis, sinó perquè la metodologia de les agendes contribueix a poder traduir les missions en acció col·lectiva, generant coneixement i treballant pels reptes del territori metropolità des e les capacitats individuals dels actors que s'hi impliquen.Un exemple representatiu és el rol del PEMB com a Oficina tècnica de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona, promoguda en el seu inici per l’equip del Mecanisme de Descoberta d’Oportunitats (MDO), i que en dos anys d’existència ha implicat a més de 40 actors rellevants del sistema. L’agenda parteix de la base que la descarbonització del parc residencial és un repte ambiciós i complex que demostra que el problema de l’habitatge no pot abordar-se de manera aïllada sinó que requereix una mirada multisectorial -especialment pel seu alt impacte sobre àmbits com la mobilitat, l’energia, la salut o les desigualtats socials entre d’altres- i metropolitana, tal com posa de manifest l’informe del PEMB sobre la planificació de l’habitatge a escala metropolitana. Afrontar aquest repte des d’una única mirada o política pot generar efectes adversos com l’exclusió de les llars vulnerables, l’augment de les desigualtats territorials o la “falsa descarbonització” que no té en compte la suma d’emissions en tot el cicle de vida de l’edifici i la seva rehabilitació. Imagen Sessió del grup de treball de l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona És per aquesta raó que, mitjançant la metodologia de treball de les agendes compartides, des del 2024 impulsem, de la mà de la RIS3CAT, un procés de treball col·laboratiu que, a partir de la construcció conjunta entre diversos actors metropolitans, alinea agents, interessos i responsabilitats diverses al voltant d’una visió de futur que situa la descarbonització com una oportunitat per millorar no només el confort, la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, sinó el desenvolupament econòmic i ambiental del territori. Tot aquest treball es basa en la voluntat dels diferents actors per fer front a un repte comú entre ells, coordinar-se i oferir els recursos que cadascun té a disposició dins de les seves pròpies capacitats. La incorporació de casos concrets del territori, com el Pla de Rehabilitació Extensiva del barri de Sant Ildefons, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà i el Consorci Metropolità de l'Habitatge, aporta una dimensió aplicada a l’Agenda, convertint-se en un cas d’estudi i d’experimentació real. Alhora, la participació de centres de recerca i universitats, que ofereixen les seves línies d’investigació per donar resposta als reptes identificats, reforça la capacitat de passar de la planificació i la diagnosi a l’acció.En definitiva, un dels aprenentatges més valuosos que hem obtingut del treball en l’Agenda compartida per a la descarbonització ha estat que la metodologia d’agendes compartides pot actuar com un mecanisme innovador de governança metropolitana, capaç de transformar missions estratègiques en processos reals de canvi sistèmic. En un context de complexitat creixent, aquestes metodologies no només complementen el Compromís Metropolità 2030, sinó que fan possible avançar cap a una governança i coordinació dels actors metropolitans més resilient, adaptable i robusta amb capacitats reals de canvi. Si vols llegir més sobre el marc teòric de les transicions sistèmiques et recomanem:Deep Transitions LabGeels, Frank W. [et al.]: ‘The enactment of socio-technical transition pathways: A reformulated typology and a comparative multi-level analysis of the German and UK low-carbon electricity transitions (1990–2014)’Ghosh, Bipashyee [et al.]: ‘Transformative outcomes: assessing and reorienting experimentation with transformative innovation policy’Kemp, René [et al.]: ‘Diversifying deep transitions: Accounting for socio-economic directionality’Köhler, Jonathan [et al.]: ‘An agenda for sustainability transitions research: State of the art and future directions'Generalitat de Catalunya: 'Facilitació de la construcció d’agendes compartides'Generalitat de Catalunya: 'Les agendes compartides en primera persona'

🏠Un exemple representatiu és la participació del PEMB en l’Agenda compartida per a la descarbonització inclusiva en la rehabilitació d’habitatges a la regió metropolitana de Barcelona

Vols saber-ne més?
👀Llegeix a David Úbeda al blog del PEMB⤵️

Les agendes compartides emergeixen com una metodologia innovadora:
✔️Construeixen visió de futur compartida
✔️Articulen actors diversos
✔️Generen coneixement col·lectiu i acció coordinada

🚀Com poden ajudar a assolir els objectius del #CompromísMetropolità?

🤝Les agendes compartides aterren a Catalunya amb l'estratègia catalana RIS3CAT (@economiacat) que parteix de la idea que els grans reptes requereixen transformacions sistèmiques, basades en coneixement i col·laboració entre actors

🔬Apropant recerca i innovació al territori

Els grans reptes metropolitans: emergència climàtica, habitatge, transició energètica.. són complexos i interdependents
👉 No es poden abordar amb polítiques sectorials ni solucions aïllades

Com governar aquesta complexitat?
✍️David Úbeda sobre agendes compartides al blog. FIL⤵️