Una paret clivellada. Gaurav Dhwaj Khadka (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)
«clivellar»
Etimologia: De 'clivella' i la desinència '-ar', segle XIX.
cli·ve·llar, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «clivellar-se»)
1. Produir clivelles en un material.
Variants: «aclivellar», «clevillar», «crivellar»
ca.wiktionary.org/wiki/clivellar
[Nova entrada]
«assolible»
Etimologia: De 'assolir' i el sufix '-ble', segle XX.
as·so·li·ble, adjectiu invariable en gènere (plural «assolibles»)
1. Que es pot assolir.
Sinònims: «assolidor»
Infotaula biogràfica de l'article en català sobre Josephine de Boer. Viquipèdia en català (CC BY-SA 4.0)
#Avuifa 140 anys naixé a Nova York la filòloga estatunidenca Josephine de Boer (m. 1972).
Interessada per la literatura catalana durant els anys 1930, es convertí en la pionera dels estudis de catalanística a les universitats nord-americanes.
#viquidones
ca.wikipedia.org/wiki/Josephi...
Gràcies per crear l'entrada, @sucdemagrana.bsky.social!
Tall sagital del crani. L'os occipital és el blau. Henry Vandyke Carter / Henry Gray (Wikimedia Commons, domini públic)
oc·ci·pi·tal, nom masculí (plural «occipitals»)
1. Os pla imparell, que forma la part posterior i inferior del crani dels mamífers.
Sinònims: «os occipital»
ca.wiktionary.org/wiki/occipital
(2/2)
En primer pla, el clatell d'una geisha. Daniel Bachler (Wikimeida Commons, CC BY-SA 2.5)
[Nova entrada]
«occipital»
Etimologia: De 'occípit' i el sufix '-al'.
oc·ci·pi·tal, invariable en gènere (plural «occipitals»)
1. Relatiu a l'occípit; situat en o amb relació a la part més posterior del cap.
(1/2)
Les llengües nakh o llengües caucàsiques nord-orientals centrals és una família de llengües que es parla majoritàriament a Rússia (Txetxènia i Ingúixia) i en alguns pobles de Geòrgia.
En són exemples el txetxè, el batsi i l'ingúix.
Derivats: «desnasalització», «nasal», «nasalització», «nasalment», «nasi», «nasofaringe», «nasogenià», «nassal», «nassejar», «guardanàs», «nasalitat», «nasalitzar», «nasard», «nàsion», «nasogàstric», «nassada», «nassarell», «nassut»
(4/4)
Nas d'un tapir amazònic (Tapirus terrestris). Anna Schultz (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
2. En la majoria dels vertebrats (a excepció dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis), òrgan de l'olfacte. En gran part d'aquests també forma part del sistema respiratori.
3. (normalment incomptable) Sentit de l'olfacte.
(3/4)
Un nas humà. Klaus D. Peter, Wiehl, Germany (Wikimedia Commons, CC BY 2.0 de)
1. En les persones, part de la cara que es troba entre els dos ulls i per sobre de la boca, que sobresurt de forma evident i que té en la part inferior, dos forats (narius). És la part inicial del sistema respiratori.
(2/4)
L'home dels nassos a la falla infantil Tio Pep del 2021. Ponscor (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)
«nas»
Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII.
nas, nom masculí (plural «nassos»)
(1/4)
Tres xufaraines. Vihljun (Wikimedia Commons, domini públic)
«xufaraina»
Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI.
xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines»)
1. Raspall petit emprat per a netejar les dents.
Sinònims: «raspallet»
Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera»
w.wiki/s7P
«neular-se»
Etimologia: De 'neula', segle XIII.
neu·lar·se, verb pronominal
1. Les plantes, agafar la malura de la neula.
Sinònims: «boirar-se»
«caneló»
Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»).
ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons»)
1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
«nadalitzar»
Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX.
na·da·lit·zar, verb usat transitivament
1. Fer esdevenir nadalenc.
ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
«Julaftonen», quadre de Carl Larsson de 1904-05 que representa un sopar del dissabte de Nadal. Carl Larsson (Wikimedia Commons, domini públic)
«dissabte de Nadal»
dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal»)
1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre.
Relacionats: «nit de Nadal»
ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
Les flors del cacau (Theobroma cacao) són hermafrodites, cauliflores i sostingudes per un pedicel. A la imatge, inflorescència cimosa amb flors obertes del cacau. Kurt Stüber (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
[Nova entrada]
«cauliflor»
Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'.
cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores»)
1. Que presenta cauliflòria.
ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics. Francisco Javier Gª-Ortiz Cebeira (Wikimedia Commons, domini públic)
[Nova entrada]
«morabatí»
Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' («homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII.
mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins»)
1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica.
Sinònims: «maravedí»
ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
3. Àmbit d'actuació, o bé àmbit que abasta un tema o un personatge i els aspectes que s'hi relacionen.
4. Disc graduat d'alguns mecanismes com ara un rellotge o un manòmetre.
Sinònims: «bola», «camp»
Derivats: «esfèric»
ca.wiktionary.org/wiki/esfera
(2/2)
Representació d'una esfera a partir dels seus meridians i paral·lels. Geek3 (Wikimedia Commons, CC BY 3.0)
«esfera»
Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV.
es·fe·ra, nom femení (plural «esferes»)
1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt.
2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera.
(1/2)
Un sensellar a París l'any 2005. Eric Pouhier (Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.5)
«sensellar»
Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'.
sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable)
1. Persona que no té un habitatge permanent o digne.
Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme»
ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Gràcies per crear l'entrada, @vriullop.bsky.social!
ca·la·brui·xó, nom masculí (plural «calabruixons»)
1. Calabruix lleuger de grans petits.
Derivats: «calabruixonar»
(2/2)
Calabruixó. KenWalker (Wikimedia Commons, CC BY 2.0)
«calabruixó»
Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' («pedres de bruixes»), plural de '*cariu' («v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' («v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' (literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'.
(1/2)
Les antigues embarcacions nòrdiques tenien el timó desplaçat a la dreta per facilitar l’amarratge al costat contrari. Compareu amb 'babord'.
es·tri·bord, nom masculí (plural «estribords»)
1. (nàutica) Costat dret d'una nau, mirant des de popa.
Antònims: «babord»
(2/2)
Diagrama dels costats d'un vaixell. Claudio Elias (Wikimedia Commons, domini públic)
«estribord»
Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' («governall») i 'boord' («bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior.
(1/2)
Gràcies per crear l'entrada, @sucdemagrana.bsky.social!
[Nova entrada]
«fasciculació»
Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'.
fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions»)
1. Disposició en fascicles.
2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora.
ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
«ferreny»
Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV.
fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes»)
1. De complexió o caràcter robust.
ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
«Das kranke Kind» («Nen malalt») obra de Gabriel Metsu (1660-1770). Gabriel Metsu (Wikimedia Commons, domini públic)
«maliquejar»
Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'.
ma·li·que·jar, verb usat intransitivament
1. (central) malaltejar
ca.wiktionary.org/wiki/malique...
