Sentit ara mateix de la veïna al telèfon:
-No me has dicho nada en todo el día…
-…
-¡Ni un mensaje, ni un email! ¡Cuando tienes una pareja es para algo!
-…
-¿Sabes qué? ¡Que ta la menee otra!
(penja)
#RupturesApagada2025
Jo no hi entenc d’immigració però RACISTA em sembla llogar autobusos a Madrid, omplir-los de famílies migrants, dur-los de nit, sense avisar ningú, fins a la porta d’un hotel de Salou, i abandonar-los allà amb una miserable trucada a una ONG i adéu.
Gran gestió en immigració.
Crec que Innovamat es va inventar per despertar el vostre esperit de cunyat. És matemàtica pura. Si feu bé uns cubs i unes regletes, segur que el ninot us diu “Felicitaaats, has passat al següent nivell de Supercunyat”.
Mola tanta gent destil•lant hate pels Gaudí perquè vol dir que la gent se la mira. Hi ha gent que vibra, gent que plora, gent que celebra, gent que s’emprenya, gent que s’indigna, gent que vomita…
Ja tenim una Gala de cinema pròpia i normal.
Felicitats a tots!
Gràcies. Tant de bo presenciar-ho algun dia.
No he vist mai cap adult ajupint-se al carrer per cordar-se la sabata. Jo ho he de fer 3 cops al dia. Sé que m’esteu mirant. No sé què està passant.
Estamos quemando la cultura a una velocidad brutal.
Acceso imposible a contenidos digitales de hace diez años, estrenos que duran en cartel una semana, libros que aguantan dos meses en tiendas, revocación de licencias en plataformas...
Todo es para ya. O recupera dinero el primer mes o nada.
Espero que us Moli(ère),
jo la veig top,
aquesta adaptació del Misantrop.
Vers alexandrí, música, xarxes socials,
en un muntatge on res no és fals.
Sí, aquest món és ben infecte,
però l’obra et fa el dia perfecte.
Al @teatrelliure, és @labrutal
surts somrient i t’ha fet mal.
#teatre
La cosa Linktateriana de “Los años nuevos” enamora pels seus diàlegs naturalistes, increïblement rodats i interpretats. En especial les seqüències-capítol corals, on flueix màgicament la conversa, amb el gran tema destruïnt la seva i la nostra vida: el pas del temps. Snif!
Putíssima meravella! Escrit, dirigit i interpretat!
Ui, no gaire.
Bueeeeeenu, ja som aquí tots els periodistes del país. I ara què fem? Esperem a que vingui aquí tota la gent normal?
Al camp és on més vegades he abraçat el meu pare, on hem trobat una excusa x estar a soles amb el meu fill. Anys de rebre la gran família a casa per veure el partit. L’únic viatge amb els germans, a Wembley. I riure i lamentar-nos amb els amics…
Gràcies @fcbarcelonabr.bsky.social!
