L’amor no et redimeix, però a vegades et sosté.

Estava pensant en l’estrany plaer que em produeix l’insomni quan no tinc hora de llevar-me l’endemà.

ɐı̣p uoꓭ

Carda un vent que m’ha cremat les galtes. Porta’m a dinar de cullera.

Així sí.

“Quien tiene un lampista, tiene un tesoro”.

Compro!

Alta domiciliària.
La medicina i el codi penal fent equip per recordar-me que la llibertat és sempre condicional.

La fresqueta em fa ser millor persona.

Això és un ex-legionari que portava tatuada un àguila al pit, se troba en un conegut pel carrer i este l'hi pregunta:
-¿Esto con agua no se va?
I contesta el tio, diu:
-No lo sé.

😂👏

🧺

Calor que fon gelats i paciències.

Les festes de Gràcia marcaven el compte enrere dels exàmens de setembre, eren espantoses ja aleshores.

I amb cabell.

Redeu, que lletjos

Buenu, buenu, buenuu…
11 d’agost i tots els compromisos socials de l’estiu complerts. Comencen les vacances reals🎉

Quiero que estés a mi ladooo-oo-ooo

Dues senyores amb vestit llarg blanc i barret, una d’elles amb ombrel·la, acaben de passar per davant meu.

Pel consum a casa, com un petit electrodomèstic, va bé. Ara, en un bar, és un pecat.

A mi m’agraden fortetes de gas.

Esbrevada perquè són tacanyus amb el gas, que ma mare en té una i està bé, pots graduar el gas que t’agrada. Això sí, s’ha de beure al moment o queda desventada.
De totes maneres, al bar??? Jo no ho he vist encara.

- Fem una escapada al setembre?
+ uhm… on vols anar?
- Normandia? M’agradaria anar a veure escenaris de guerra.
+ Si home, em tindràs tots els dies visitant tancs, búnquers i trinxeres.
- nooo. Només el primer. La resta et pots quedar a l’hotel.

Aquesta aigua és més d’interior que en Grande-Marlaska.

S’està cremant Terrassa i mho ha de dir twitter, inútils.

Gos o foca?

Jolin, ara el vull llegir.

Capvespre (s. m.):
Espai liminal entre el discurs i el silenci.
Moment exacte en què la llum es rendeix.
També conegut com: diagnòstic nacional.

Ahir em vaig enamorar del tècnic de l’aire condicionat. Va arribar, va suar, va arreglar-ho tot i va marxar. Com hauria de fer tothom. Avui dormiré amb la màquina encesa i el cor en mode eco, que ja no estem per consums emocionals elevats.
Es diu Salvador. Les metàfores es fan soles.

Jo diria que sona a jubilació, més que a tancament