Si demà al matí esteu pel Barri i voleu roses, passeu per la plaça la palangana, que l'Artea ha fet aixons i és per colaborar amb la nova colla de gegants.

Pizza y Política al mismo tiempo.
Curioso y muy ameno.
vm.tiktok.com/ZNRqDyYPk/

61. El asesino del juego de citas (Woman of the Hour. 2023). No vull fer spoilers, us recomano que si no sabeu de que va la mireu sense llegir-ne res. Molt bon debut a la direcció de l'actriu Anna Kendrick.

Nunca ví a The Strokes como un grupo serio, pero después de lo que hicieron anoche en Coachella, que les implica un posible veto del festival, tienen todos mis respetos.

60. El esqueleto de la señora Morales (1960). Hi ha força de comèdia negra a aquest thriller mexicà en B/N, però també macabrisme, doble moral, crítica a l'església i un final ple de sarcasme, rodat molt a l'estil Hitchcock.

59. Kill Bill: The whole bloody affair (2004). La peli tal i com la volia Tarantino, sense tallar per la meitat com el van obligar els productors. Alguna petita novetat però al final el que val la pena és tornar-la a veure i gaudir-la en gran pantalla. Un xute d'inici a final, no sobra ni una escena

Acabo d'obrir un pebrot i resulta que era una pebrota I estava embarassada 🙆🏻‍♂️

Al meu insti hi havia una parella semblant, els hi deien 'Los pelucas', anaven sempre junts i enganxats. Van acabar com el rosari de l'Aurora.

Ostia no sabia

58. Tesis (1996). No recordava que fos tan emocionant, que fort va debutar Amenabar, amb aquesta frescor i atreviment. Quins enquadraments i moltes pistes falses a lo Hitchcock.

a woman is standing in front of a yellow truck and looking at the camera ALT: a woman is standing in front of a yellow truck and looking at the camera

He tornat a principis de segle, fent una hora de cua per veure Kill Bill

L'acabaré llegint

Està bé, és distreta i com l'Stone i el Plemons treballen tan bé enganxa, però el guió es queda una mica curt

Encara avui en dia sorprèn i no es veu gaire desfasada en efectes, és genial i té un ritme perfecte

Exacte, i això ho fa molt bé. Les imatges i la música fan que almenys valgui la pena l'estona, però l'argument molt fluix. Les altres 3 pelis que havia vist d'ell m'havien agradat i m'han recomanat la darrera, La Grazia

57. Horizonte final (Event horizon. 1997). Sorprenent peli de sci-fi + terror. Beu d'Alien, de Lovecraft i de Hellraiser i s'inventa un argument perturbador sense saber d'on coi ve la por que protagonistes i espectadors senten. Llàstima de final fluix, comercial, però la resta està realment molt bé.

Oi? A més agafant una protagonista femenina amb -de sortida- molta personalitat, que podria menjar-se el món, acaba fent-la caure en clixés matxiruls i prendre decisions al voltant dels homes.

56. El exorcista (The exorcist. 1973). Obra mestra del cine de terror. Copiada i parodiada fins a la sacietat, l'original segueix sent la millor. Com a curiositat Max Von Sydow (el pare Merrin) tenia només 40 poc anys i anava super ben caracteritzat de cura ancià.

55. Parthenope (2024). Aquest cop en Sorrentino se m'ha fet un pèl pretensiós. Un homenatge a Nàpols mitjançant la vida de Parthenope, una bellesa deslumbrant (ho és l'actriu Celeste Dalla Porta) que fuig d'una desgràcia i cerca no se sap ben bé el que, envoltat de pedanteria pseudo erudita.

54. Transit (2018). Interessant proposta, situar un fet històric (la fugida dels perseguits pel nazisme) en època actual, sense explicacions i sense necessitat de context. M'agrada l'actor Franz Rogowski (Bird, Passages).

Ara Instagram no deixa passar els anuncis i va molt bé perquè tanques l'app, surts del bucle i no perds el temps

'Cuando hace Pop, ya no hay stop', metàfora de com canvia la gent quan es fa famosa i poderosa.

¡Oh, fijaos, ha hecho desaparecer un proyecto cultural! ¡Increíble!

ES SAN JORGE

53. El gabinete del doctor Caligari (Das Cabinet des Dr. Caligari. 1920). La tenia pendent. Tota la crítica coincideix en que és una obra mestra de l'expressionisme alemany i que va sentar les bases del cinema de terror. Vista avui es fa pesada, però posant-hi observació i contexte s'hi veu el valor

52. Toc Toc (Knock Knock. 2015). Ana de Armas feia el salt a Hollywood amb aquest remake coprotagonitzat per Keanu Reeves i Lorenza Izzo. I no s'aguanta per enlloc. 2 joves buenorríssimes sedueixen un boomer casat i després li fan passar putes. El guió és més coix que Federico Jiménez Losantos.

51. Bugonia (2025). En acabar-la vaig saber que la darrera peli de Yorgos Lanthimos amb la seva musa Emma Stone era un remake d'una peli coreana que ara vull veure. I es nota en l'esborrajada trama, portada a escena amb l'elegància visual habitual del director grec i la potència 'torbellina' d'Stone

50. Los Domingos (2025). M'hagués agradat més en cas de presentar un debat interessant posant totes les cartes sobre la taula, però la manipulació que fa dels ideals és força vergonyant, per omissió I per les característiques que otorga al personatge que representa a l'esquerra a la peli.

Com diuen els jòvens, te falta calle Patricia