Quin bon llibre!

Postals del Tastet de Sant Jordi. Quin matí! 🩵

«El problema de fons és que en aquest país no es llegeix» | política&prosa Abril és mes de llibres i de llibreries. El llibre imprès, tal com el coneixem des de fa segles, es manté viu i disposat a continuar donant guerra. La revolució digital i l’arribada de l’e-book va fer...

Fe Fernández (L’Espolsada): «Crear comunitat és dels aspectes més bonics de tenir una llibreria. Els llibreters donem conversa a la gent que ve a comprar, comentem els llibres, aconsellem. Això és el que dona sentit als llibreters.»

Molt interessant!

Ai la Lucy, ai la Willa! 🩵

Retalls del club d’avui amb La lotería de Shirley Jackson i 17 anys de club.

T’entenc tant…

Sí, sí, però ho deia per tot el fill de la Willa Cather, potser hi volia una altra foto.

Eps! Que aquí hi surt una Nemirovsky!

Disset anys després som aquí tossudament lectors, cada mes les cadires es despleguen i durant dues hores ens asseiem a parlar i a escoltar, però també a sostenir-nos. Una petita gran família literària. Dijous tindran una petita sorpresa que espero que els faci molta il·lusió.

Aquest dijous tenim club de lectura, serà la sessió 187. Dijous fa 17 anys que en aquest racó de món vam decidir començar un club de lectura. Vam ser de les primeres llibreries a fer-ne, amb tots els dubtes, errors i incerteses.

Per què no calla la gent que ja ho té tot fet i guanyat?

Queda una setmana per un dels actes més bonics i que més sentit donen a la meva feina. El Tatset de Sant Jordi amb un equip de primera: Noemí Villamuza (autora del cartell), Albert Asensio, Zuzanna Celej, Xavier Salomó, Maria Girón, Cristina Losantos i Mercè Galí.

Matí de clubs molt bonics.

🩵🩵

Sí!

Retalls de la presentació de L’última vegada que et dic adeu de Natza Farré @angleeditorial.bsky.social

Sí! 30 jardiners i jardineres!

Avui podeu gaudir d'una conversa entre autora i editora, Natza Farré i Rosa Rey, a L'Espolsada @espolsada.bsky.social de Les Franqueses del Vallès!

“La soledat no és res comparada amb l’atac de pànic que sento quan ella és aquí, a Thornill.”
Retalls de La Jardinera amb Thornhill de Pam Smy @blackiebooks.bsky.social

Som allò que hem viscut, però sobretot som allò que hem pogut comprendre i amb aquest llibre sembla que Natza Farré tanqui un cercle i entengui la magnitud de la tragèdia
Demà, l’editora, Rosa Rey en parlarà amb l’autora, Natza Farré. @angleeditorial.bsky.social

És una carta de comiat, unes paraules que donen visibilitat als germans que entomen, assumeixen i viuen un dolor que no és seu, que els roba part de la infància, de l’atenció de la mare i que alhora els condiciona i els conforma.

L’última vegada que et dic adeu és l’exercici literari i personal d’una germana petita que s’ha fet gran i recorda, endreça i calcula les conseqüències de tenir un germà addicte a la família.

de pare pediatre, mare infermera, que atén la consulta i els fills mentre procura salvar un fill que porta a l’abisme a la resta de la família.

Si hagués de definir el llibre de Natza Farré amb una paraula seria: honestedat. És un llibre honest que endreça els sentiments, les pors, les contradiccions d’una nena que creix en una família nombrosa,

🔥🔥

És un tema aquest de les biblioteques. Jo ploro quan veig les comandes que fan… són servei públic.

El zoo d’en Pitus en adaptació de Carles M. Miralles i il·lustrat per Maria Martínez, editat per La Galera.