Concreto, per si no s’entén, lo que em pareix curiós és que el 90% de tios heteros que s’interessen pel meu instrument, pressuposen que és un baix. Xiques guitarristes, vos passa? La mirada patriarcal deu trobar més femení, un baix? Una reflexió més d’esta turra nostra de dones que toquem 🎸

Avui, anant pel món amb la guitarra a coll, m’ha tornat a passar.
- Senyor: Ah, toques la guitarra?
- Jo: Sí.
- Ell: Però clàssica o elèctrica?
- Jo: Elèctrica.
- Ell: Però és un baix?
- Jo: NO. Una guitarra!
BONUS TRACK
- Ell: I que fas, més pop o rock?
- Jo (ja sortint de l’ascensor): PUNK 🤟🏽

El Museu Marès, sempre idoni escenari per al Barcelona Poesia. Aquí l’espectacle “Amors sense casa”, un recital de poesia queer basat en l’antologia de Sebastià Portell que de títol marçalià 💫

🚂 I a tu, què t'inspira una avaria al tren? Un drama, un thriller, una història de sexe desenfrenat, un assassinat?

✍🏼 ja.cat/RelatsHemPerdutLoTren

💥 Avança els llibres de Sant Jordi i emporta't el teu #exlibris per només 8,5€ acumulant 65€ en llibres abans del 21 d’abril 📚 🌹

Més informació: www.abacus.coop/ca/exlibris/...

Després de 10 correus “d’algú” per agendar una reunió on em presentarà uns serveis increïbles, li responc, en català, explicant-li que en aquests moments no ho necessito. Contesta que encara no parla català, però que podem practicar euskera 😵 Inicio un intercanvi lingüístic amb un bot?

Finalment, amb l’@evapuigvi vam brindar amb garnatxa peluda del Montsant gràcies a Vinyes Doménech. Una ovació per l’equip que fa possible ‘El Món que torna’!

I vam imaginar la bellesa de formar part d’una colla de gent que pela suro amb Michel Curel 🪓

Amb Joan Poca, vam descobrir la meravellosa Casa Bosc, una vivenda al mig del Montseny feta exclusivament de fusta i rajola. I la rajola cartabó 🫶

Ahir vam celebrar la publicació del número de la revista ‘Arrels’ dedicat a la FUSTA. Va ser esperançador. Vam somniar una mica amb la possibilitat d’un món alternatiu on la fusta és matèria primera amb Vicente Guallart.

Dir, assertivament, que no 🙌🏽 Una persona demanava, pel carrer, aportacions econòmiques per a una organització ecologista i pacifista internacional. Després de la dialèctica mútua, li he dit que no prendria impulsivament esta decisió. No cobrarà comissió, però hem acabat amb un “xoca-la!”.

🍁 Estic preparant un viatge a Canadà, a l’estiu. M’he topat amb ‘Richelieu’ (‘Temporeros’ a Filmin) i m’ha sacsejat. Com suma conèixer la realitat social del punt que has triat per fer-hi lo guiri. I com t’hi poses ara… perquè tampoc caldria fer vore que fem turisme social…

I tampoc que algunes ens hi deixem la pell per la creació col•lectiva i el país […] Al principi, m’he sentit òrfena. “Desinformada?” 🤔 “Desinfoxicada?” 🫢 Unes hores després… No sabeu lo alleugerida que em sento. Saber que les bones hi sou i les ganes de pensar i escriure que tinc. Avant!

Feia dies que esperava l’empenta final per a deixar X, del tot, enrere. Basculava entre els dos móns. Finalment, m’ha fet decidir lo tuit altiu d’una persona a qui admiro professionalment. Però que també és algú incapaç d’entendre que no tots estem tocats amb “el do”.

He llegit ‘Si Lenin aixequés el cap’ d’Albert Botran. Defuig la temptació de dibuixar Lenin des del bonisme i destria el gra de la palla amb sentit crític i il•luminant les idees que poden ser-nos útils i realistes des de l’avui. Inspira en la revolució quotidiana. Llegiu-lo!