14 grans poemes recitats per Sílvia Bel: des de Joan Salvat-Papasseit fins a Maria-Mercè Marçal

Us fem un regal de Sant Jordi. Sílvia Bel recita 14 grans poemes catalans:

La imaginació de Joan Miró

"Soc més feliç anant amb suèter i bevent en porró entre els pagesos de Mont-roig que no pas a París entre duquesses en grans palaus i amb esmòquing":

Joan Miró: «És quan treballo que somio»

"A Catalunya sempre és així: no passa res, però, de cop i volta, pam! Hi ha una gran explosió. Gent molt mediocre, i, de cop i volta, una gran canonada, com Gaudí."

14 reflexions de Joan Miró, que va néixer el 20 d'abril del 1893:

El paradís

"Si un home travessés el Paradís en un somni i
li donessin una flor com a prova que hi havia
estat i si en despertar trobés aquella flor a la
seva mà... Llavors, què?":

Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt

"Soc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
que vibra malament!
Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
àtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment":

Un viatge d'hivern

"Així como el jorn passat ja mai no torna,
mai més no tornaràs a travessar, del mar,
aquestes aigües. Mai més
del lloc d'on véns podràs tornar":

Thoreau: «El preu d'una cosa és la quantitat de vida que demana a canvi, immediatament o a la llarga»

«Cal recordar que el preu d'una cosa és la quantitat de vida que demana a canvi, immediatament o a la llarga»

Thoreau:

Per a una «suite» algueresa

"i senties
amb mi
com és viu
i arrelat,
i tan clar,
aquest nostre
parlar
català
de l'Alguer":

Abandonar la llengua mare

"Els seus amics se’n reien. ¿Per què volia abandonar la bellesa de la seva llengua grega per uns esgarips barbàrics?"

"Abandonar la llengua mare", per Pol Guasch:

Dolors Miquel: «El càncer podria haver acabat amb mi en dos segons i l'he transformat en bellesa»

«He dit que no aniré a Sant Jordi, ho trobo horrible. És com una parada de mercat on hi ha diferents tipus d'embotits i un ven fuets i l’altre pernil. Són com un grup de vaques que les fan passar unes rere les altres per munyir-les»:

La imaginació segons Sartre

"L'acte de la imaginació és un acte màgic. És un encanteri destinat a fer aparèixer l'objecte en què es pensa, la cosa que es desitja, de manera que se'n pugui prendre possessió. En aquest acte sempre hi ha quelcom d'imperiós i d'infantil":

D'aquí a molts anys potser recordaràs que algú, algun dia, et va estimar moltíssim

"Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos"

Sílvia Bel recita Gerard Vergés:

El món d'Emily Dickinson

"Jo no soc ningú. Qui ets tu?
Ets tu, ningú, també?
Som nosaltres, ja, un parell?
No ho diguis! Ho anunciarien, saps?":

Soledat oberta

"Em dol tot, fins la camisa,
a damunt el pit cremat.
I les paraules em nafren
quan sonen damunt la llengua
amb el seu significat":

Gaspar Hauser núm. 2

"Que cadascú sigui titular de la seva vida.
Que cadascú sigui aguantat just pels seus dos-cents ossos.
Que cadascú visqui sense demanar permís per a viure"

Blai Bonet:

"Tres dones de la neteja d'un hotel que guanyen menys de dos euros l'hora, fan hores extres sense cap remuneració, s'han de pagar elles mateixes les eines de treball i no poden agafar la baixa." Trobeu que en aquest cas és lícit robar? Per Ada Castells:

S'obren les les proves d’accés de l’Institut del Teatre!

Per si coneixeu algú a qui li pugui interessar:

«M'he embolicat amb les meves dues companyes de pis i tenim una relació oberta, plena, orgàsmica, amb moltes cures i converses profundes al sofà»

«És evident que, amb el meu perfil, em tocaria votar Colau, però des que no es presenta enlloc, estic perduda.» Per Ada Castells:

«Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals»

«Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
    com l’au dels temporals»:

«Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals»

«Crec sincerament que "El pi de Formentor", juntament amb "Desolació" de Joan Alcover, és un dels millors poemes de la literatura catalana». Ho diu Maria del Mar Bonet:

«Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals»

«Entenc els arbres com a éssers sagrats que s'han d'estimar, de respectar i de consultar». Maria del Mar Bonet explica què representa per a ella "El pi de Formentor":

«¿Tu saps quants cops m’han robat a Barcelona?»

«Se t’escapa dir: que jo no soc una guiri!»

Anna Collell ha intentat parlar amb un carterista:

«Les dones de la meva família caçaven ocells, pardals, i els feien cantar cantar dia i dia i dia i dia mentre les olles bullien»

«s'obrien de cames i eren fecundades,
            llaurades, semades, adobades, posseïdes,
deixaven que un nou ésser les habités»

Per Dolors Miquel:

La imaginació segons Sartre

"L'acte de la imaginació és un acte màgic. És un encanteri destinat a fer aparèixer l'objecte en què es pensa, la cosa que es desitja, de manera que se'n pugui prendre possessió. En aquest acte sempre hi ha quelcom d'imperiós i d'infantil":

La història d'assetjament a una mestra: «A l’escola ho van explicar amb paraules petites, que estava de baixa, que havia tingut un accident»

«Un dia va caure. No va ser una gran cosa. Algú va passar massa a prop quan ella s’ajupia a recollir uns fulls. El cos va tocar a terra amb un cop sec, breu»

Aquest relat de Judit Gutiérrez ha quedat finalista al premi Literari Catorze:

Paisatge de l'Ebre

"Des de l'any trenta-vuit
jo no havia tornat
a la serra de Pàndols,
i a la cova han quedat
les sabates d'en Jaume."

Avui fa 11 anys que va morir la gran Teresa Rebull:

«Allà on es pensava que hi havia amistat, amor o compromís, hi apareix la infidelitat, la deslleialtat, el deshonor»

«La traïció, apunta Margalit, no només modifica el futur sinó que també altera la lectura del passat: allà on es pensava que hi havia amistat, amor, pacte o compromís, hi apareix la infidelitat, la deslleialtat, el deshonor.» Per Flavia Company:

«Aixoplugar algú que també se senti sol, sola com tu, com jo»

«Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por»

Un poema de Montserrat Abelló:

«M’ha inundat una sensació profunda de nostàlgia, un cert mareig atemporal, un buit molt gran»

«Prendre consciència d’això, de la irreversibilitat, de l’entropia anant sempre, sempre a més, és el que m’ha marejat i s’ha enganxat de la mà de la pena»

Per Maria Climent:

«A finals d’any faré 50 anys, tinc la sensació que aviat sabré la mena de números genètics que m’han tocat»

«Els dies que pel que sigui no em trobo bé, sento l’ombra de la mala salut del meu pare planant sobre meu: ¿també jo tindré artritis reumatoide? ¿també jo patiré del cor i això m’acabarà matant?» El dietari de Carlota Gurt: