Ho sé. Disfruta-la!
Gira molt xula, comença i acaba a Barcelona.

L'experimentació pop de Juana Molina.
Amb la veu, la seva presència i el seu tractament, es pot muntar una gran actuació.
Artista, lamentablement, cara de veure aquí tot i la generosa presència de compatriotes seus a la ciutat.

El tòpic diu que l’òpera és l’espectacle total.
Gran encert, doncs, encarregar-ne una a un fans totals de l'espectacle, Albet i Borràs. Parella que sap muntar-los i els disfruten, com pocs.
I no és només posada en escena. "Els Estunmen", enmig de diversió, també té grans pòsits musical i discursiu.

Hi hem sigut sempre.
Hi érem al Tablao, La [2], l'Apolo, BAM, Palau de la Música, Vida, Sónar (la metamorfosi epifànica), Primaveras Sounds i tots els Palau St Jordis.
També amb (LA)Horde i Dimitris Papaioannou.
I hi serem sempre, perquè la Rosalia no para de créixer i de brillar.
Pròxima parada?

Veritat. És això, oi?
Sovint, una narració la podem essencialitzar en si és o no genuïna, si surt o no de la sinceritat.
"La gran família" de l’Antònia Carré-Pons en té molta.
Des de quan relata el càncer, fins a assumir o no el negoci familiar o les relacions dins del grup més nuclear, la família.

S'han de posar límits.
A malalts de la música i festivals no se'ls pot oferir la possibilitat de veure quatre escenaris del Coachella alhora, com està fent Youtube tot el cap de setmana.
Necessito dormir!

"Abecedari" de La Moukhles & Sentís a la Beckett és i no és com diu el títol.
No és una seqüència ordenada i endreçada.
Però, sí que, com l'alfabet, és successió d'elements tremendament diversos.
I poques actrius com la Miriam Moukhles són tan prodigioses creant i lligant personatges i personatges.🔝

Qui s'ha de posicionar urgentment és l'Ajuntament.
Decidir si tolerarà la vulneració del dret a la informació i de la llibertat d'expressió que afecta a tots els ciutadans.
De fet, molts d'ells s'han quedat fora dels concerts, per tant, com a mínim, que se'ls informi de què passa en un espai públic.

Anohni al Palau, delicatessen.
Passeig amb 3 musicots des del “Bird Gerhl”, fins al recent "My back is...", passant pel "Hopelessness" i versionant a Reed i “Sometimes I Feel Like a Motherless Child”

I una idea: Els europeus blancs tenim inscrit als gens ancestres veient cremar dones no complaents.

Tant de bo més pel·lis crispeteres fossin com Proyecto Salvación.
Ningú fa la lectura anti-Trump?
Està construïda a partir d'una cooperació i humanitat nivell galàctic.
L'encarna Gosling, el James Stewart bonifaci del Hollywood actual, empàtic amb una roca sense cara.
Imaginació visual catedralícia.

Chuso Ordi a la Capella.

Tanit Plana a la Fundació Brossa.

Quin goig quan l'escenari del Mercat de les Flors es fa petit, quan gairebé no pot encabir la més d'una vintena de ballarins energètics, vibrants, d'estètica clubbing del Ballet de Lorraine, fent el programa doble, "a Folia" + "Static Shot", un organisme col·lectiu i sincronitzat que ho ocupa tot.

El cinema, com la vida mateixa, flueix millor si trobes la manera d'abraçar la complexitat, el desig, l'humor i la bellesa.
A "Pillion" tot això ho encarna l'Skarsgård encuirat i en Harry Melling és qui malda per estrènyer-lo.
Aferra't a la pel·lícula com ho fa un bon paquet de moto a 200 km/h.

Es fa saber que a partir d'ara, la denominació força de la natura només es podrà utilitzar quan ens referim a Rocío Molina i a ningú més.
No patiu, qualsevol altra aspirant a ser-ho, sap que ja era una mica així de fa temps i si ha vist "Calentamiento" aquests dies al Lliure, no en tindrà cap dubte.

Marcians - T10xC24 - Els joves no tenen memòria històrica... Sí? Segur? - 3Cat Diversos estudis apunten que un de cada quatre joves rebutja la democràcia com el millor sistema possible. Però ens podem fixar en els altres tres que sí que tenen conviccions democràtiques.

Aquest "Marcians" ha assolit una audiència del 21'3% de share, bestialitat, pujant gairebé 6 punts al programa de prime time precedent.
De fet, és xifra digne d'un èxit de prime time, tot i emetent a les 01:15.
El millor són els joves esperançadors que el protagonitzen.
www.3cat.cat/3cat/t10xc24...

De moltes coreògrafes es diu que són plàstiques.
A la Marina Mascarell, possiblement, se la de qualificar com a escultòrica.
Es fa molt evident a "Mongrel", la peça que ha recuperat ara amb la Danish Dance Theatre.
La mutació constant de l'escenografia, altera l'espai i la dansa dels ballarins.

No utilitzeu alegrament el qualificatiu d'històric, només quan la Catalunya que volem i necessitem s'ajunta i es reconeix gràcies als Extraño Weys de Rodrigo, CaretaS, Raspall, Vagué, Reig, Garret i Bou amb
Datzira, Eril, Baye, Xantal de Ca la Fresca, OKDW, CHA, del Puro, Tona, Tramit i Martí Sales!

Va ser fortuït, casual, no més les donaré de res,
però, celebrar la vigília entrada de la primavera amb el "Bloody Moon" de la Marina Mascarell amb el Danish Dance Theatre va ser més que encertat al Mercat.
Un espectacle que és floració, explosió de color, on hi brolla una sensualitat assilvestrada.

El guanyador del Premi Anna Pérez Pagès, Jordi Bordes, no només és un molt bon periodista cultural, a més, és una activista com pocs per a la preservació i dignificació d'aquesta professió.
De fet, com ho són les organitzadores d'aquest premi.
Com ho era, l'Anna, la Peigis, qui encarnava com ningú.

Hi ha estratègies per "emblanquir" una gestió que en realitat, més aviat, posen al descobert un remordiment que adquireix tanta dimensió, com gran sigui la inversió en el rentat d'imatge.

Imagineu, doncs, la culpabilitat colossal que ha de sentir qui hi ha darrera del premi AENA.

En aquest viatge pel seu interior constata que les seves "meravelles van ser destruïdes durant l'adolescència i durant la trentena".
I l'acabarà ratificant que "les coses del defora eren tan alienes o tan properes com les coses del dedins".
Hem dit ja que la vida és absurda, oi?
Visca l'aventura!

L'interior de la protagonista li diu;
"Sempre sabem qui ets quan ja no serveix de res."
"Suposo que has advertit un cert decalatge entre les coses que et passen i el seu processament."
La protagonista com tothom "tenia una relació completament opaca amb els seus sentiments. Eren com dos desconeguts"

Ser intrusa del teu propi dedins.
La magnífica ironia de "La intrusa" d'Irene Pujadas.
La solemnitat de la immersió en la vida interior pròpia la desactiva amb imaginació i fantasia còmica.
Antídot d'excessiva i esgotadora autoconsciència.
"Amb el temps et dedicaràs a viure menys i a revisar més".

Ho diu un dels mestres i nosaltres estem contentissims.

Moltíssimes gràcies, Nando!

Hi ha estratègies per "emblanquir" una gestió que en realitat, més aviat, posen al descobert un remordiment que adquireix tanta dimensió, com gran pretengui ser el rentat d'imatge.
Imagineu, doncs, la culpabilitat colossal que ha de sentir qui hi ha darrera del premi AENA.

Sí senyora! Ben vist.
Hem de reivindicar que fa anar de corcoll a l'IA, per exemple, els memes.

Estic eufòric!
Els millors guionistes de comèdia ahir van incloure al monòleg de Conan O'Brien d'obertura dels Premis Oscar, el mateix acudit que vaig escriure fa 5 mesos i mig en motiu de l'estrena d'"Una batalla tras otra".
La prova és a sota.

M'encanta aquesta coordinació i convivència entre aquest parell de festivals de la ciutat.