I vaig asseure’m a la sorra pensant com d’intel·ligent i hàbil era l’assassí. En quina direcció hauria escapat i com podia caminar amb les cames tan obertes.

El llit cada any es fa més gran i ja no sap a qui convidar. Ningú no és prou formidable per omplir-lo.

El tram ara incorpora aigüeta fresca, perquè els turistes suquin els peuets i puguin passar-se més estona consumint durant els mesos d’estiu. La velocitat és la mínima per no formar grans onades dins dels vagons. Les botigues i els restaurants passen el sant dia fregant.

No us escarrasseu en tallar-nos o ofegar-nos, omplint la banyera. Hem rebotit els tubs de sorra i tenim llavors per brotar cada vegada que ens arrenqueu. Rendiu-vos. La casa és nostra.

Fan cua per poder cagar una rere l’altre sobre el cap del setciències que va inventar les punxes anticoloms que han instal·lat arreu de la ciutat.

Han passat un munt d’anys i aquest vell encara no ha entès que ja em va enamorar amb la primera flor que em va regalar.

Al japó a la regió de miyazaki.

Va passar els darrers vint anys de la seva vida plantant arbres en un bosc cremat. El boig de les cendres l’anomenaven.

Fa un càlcul ràpid i arrenca el pètal sobrant sense que ningú la vegi.

Havien vist al seu germà gran copiar milers de vegades la mateixa frase a la pissarra. Ells omplen la paret d’igual manera, amb l’únic símbol que saben llegir.

Seguia els consells que li proposava la seva ombra i sempre li havia donat bons resultats. Fins que un dia, ella va mirar a terra i es va adonar de l’ajuda. Ara només vol estar amb ell a les fosques.

Es miren sense dir paraula. Observant com somriuen amb la mirada, estudiant cada parpelleig per trobar-li el significat ocult… I mentre estan distrets els seus llavis es freguen inventant un petó.

Impressiona veure l’impacte que té un tuit a X. En el meu cas, amb més de 4.000 seguidors, és molt petit. En comparació Substack o Bluesky amb 70 i 1.700 l’impacte és molt més gran. X ha esdevingut una closca buida on només se sent l’eco. La vida és a una altra banda.

Moltes gràcies per marcar-me el camí amb el dit. Poques coses m'agraden més que prendre’m el temps per saltar-me qualsevol ruta que hagin traçat.

Abans de començar qualsevol projecte, fa un petit dibuix a la seva musa. Mentre ho fa, sent com les idees es van acumulant i la pintura es va expandint i expandint fins a cobrir tot el seu cos i el seu cap d’inspiració.

No pinta amb colors, sinó amb sabors. Per ella, un quadre és com un bon plat, on els aromes i els gustos es barregen de forma harmoniosa. I encara que no s’entengui la seva temàtica o l'estil, tothom sent el plaer de la pintura ben feta a la mirada.

La ciutat s’expandeix i es densifica alhora. És una màquina que furta l’espai i drena recursos implacablement. Si li dones temps, ho consumirà tot.

El mètode per fer aquests econòmics sondatges geotèrmics, implica dues coses: triar el paio més pesat del despatx i calcular amb precisió l’alçada a la qual se l'ha de llençar.

L’abraçada va ser tan intensa, tan sentida i necessària que mai més es van poder deslligar.

L’abraçada va ser tan intensa, tan sentida i necessària que mai més es van poder deslligar.

L’oratge les bressola i marca el camí. El cel és net, la llum és propícia i les orenetes les acompanyen per certificar que cada factura arribi al seu destinatari legal.

Un acte de tendresa ha acabat la partida sense que ningú necessiti saber qui ha guanyat.

Cada dia floreix una tassa a cada llar. La seva fragància torrada és irresistible. Tempta. Embruixa. I amb això, un nèctar fosc i amarg domina el món sense que ningú ho sospiti.

El regala sense esperar res a canvi. Net, polit, sincer. L’accepten i el guarden a la butxaca. Sempre li tornen rebregat.

En un món on tothom és invisible, fer cua per entrar en un concert és glòria en comparació de com d’ataconats estaran tots a l’interior.

Ha entrenat mitja vida, ha deixat de banda els amics, ha perdut la xicota i no es parla amb els pares. Acaba de guanyar el títol mundial en servei de te sense mans. Tots se n’alegren, ningú ho entén.

Tot va començar amb un xiuxiueig sobre un fabulós paisatge que sobrevolar plegats. El sol els va sentir i encuriosit, els seguia i els regalava la llum i la foscor que necessitaven per aprofitar els dies junts.

S’han conegut a la festa del vestíbul i no tenen reservada cap habitació. Saben que l’endemà els separarà. Passaran la nit junts al passadís, bevent, rient i explicant-se la vida. Una de les millors idees de les seves vides.

La veïna del desè pis li ha enviat un missatge demanant-li sal, ell ha sortit al replà i l’ha deixat caure despreocupat per l’ull d’escala. Ella traurà una mà i la caçarà al vol, tal com ho fa sempre…, oi?

La veïna del desè pis li ha enviat un missatge demanant-li sal, ell ha sortit al replà i l’ha deixat caure despreocupat per l’ull d’escala. Ella traurà una mà i la caçarà al vol, tal com ho fa sempre…, oi?