La receta de Arsuaga para frenar la mortalidad científica en jóvenes investigadores El paleontólogo y codirector de las excavaciones de Atapuerca recuerda que «tras las becas de doctorado y hasta conseguir un contrato hay una travesía en el desierto donde muchos no llegan»

La receta de #Arsuaga para frenar la mortalidad científica en jóvenes investigadores

www.elcorreodeburgos.com/burgos/25070... #Atapuerca

Delighted to have joined @sibecol-aeet-25.bsky.social with our neotaphonomic study on White-tailed Eagles in Åland (Finland) and its relevance to fossil bird accumulations at Sima del Elefante. A great space to learn and share ecology! 🙌🏻🦅

Many thanks to all the coauthors!

@iphes-cerca.bsky.social

Després d’anys treballant amb aus fòssils m’ha resultat inevitable fixar-me més en les aus vives, les que podem veure cada dia. Ara les observo, les fotografio, i hi trobo connexions amb el que estudio. La natura, si l’observem de prop i parem atenció, sempre ens oferirà noves preguntes i respostes.

A més, cada any excavant a Sima del Elefante, observo com les aus encara avui dia continuen niant en aquestes mateixes cavitats, ocupades pels seus congèneres fa més d’1M d’anys. És com si la vida animal, insistís a recordar-nos que passat i present sempre estan connectats a través de la natura.

És a dir: tot i que sapiguem com menja el duc, aquest (i altres rapinyaires), poden acumular ossos amb marques diferents, depenent si és una zona de captura, esquarterament o de regurgitació. Aquestes dades són essencials per poder interpretar amb més precisió com s'acumulen les aus als jaciments.

Tornant a Tarragona, vam poder accedir a un altre conjunt actual: ossos d’aus que havien estat consumides per un duc (Bubo bubo). Aquest altre estudi neo-tafonòmic ens va permetre aprofundir en com un mateix individu de duc pot generar diferents tipus d’acumulació en un mateix espai d’hàbitat.

1300 ossos van servir per incidir en un patró de consum d’una de les àguiles més grans d’Europa: consumeixen principalment aus aquàtiques i tendeixen a atacar amb el bec l’esternó (que protegeix òrgans vitals) i les ales. Alguns d'aquests patrons coincidien amb els d'Elefante, de fet. I els mussols?

La neotafonomia em va portar fins a Finlàndia, on vaig poder estudiar els patrons de consum d’una gran població d’àguila marina (Haliaeetus albicilla) que es trobava en un arxipèlag al mar Bàltic, a partir ossos acumulats sota nius actius entre 2009-2010; era una espècie present a Sima del Elefante!

a bald eagle and a black bird are standing on a beach ALT: a bald eagle and a black bird are standing on a beach

Analitzant aquestes acumulacions òssies actuals i fixant-nos en quines espècies són les més freqüents, els elements més abundants i on i com son les marques que produeixen, podem conèixer exactament com mengen espècies concretes de depredadors. Això és indispensable quan analitzem conjunts antics.

a woman wearing glasses and a black hat says i have doubts . ALT: a woman wearing glasses and a black hat says i have doubts .

Ara, tot i així hi ha vegades que les marques als ossos fòssils són difícils de diferenciar i no sabem quina espècie en concret l’ha produït, aquí entra la neo-tafonomia! Aquesta es centra en analitzar els patrons de consum de depredadors actuals per identificar la seva activitat als jaciments.

A Cudó trobàvem còrvids com gralles i petits Passeriformes, entre els quals vam donar amb una espècie sorprenent: el pinsà dels pins (Pinicola enucleator). Es tracta d'una petita au que actualment només viu a zones boreals molt fredes. La seva presència a Cudó ens indica un moment de veritable fred!

Recuperar ossos d’aus de totes les fases d’edat de jaciments és un fet veritablement únic, donats els habituals processos postdeposicionals que poden alterar i/o destruir el material. A més, vam veure com petits carnívors com guineus o linxs s'havien estat alimentant recurrentment dels polls.

Cova del Galls Carboners (GC) i Cova del Cudó: dos conjunts de fa 30k-10k anys que tot i ser petits, amagaven evidències d’aquell clima tant fred, així com de la vida i mort de les aus d’allò més interessants. GC havia servit com una cova de nidificació de coloms, on els inmadurs n'abundaven.

Ja que en la meva tesi també em centro en veure les diferències d’acumulació d’aus en jaciments prehistòrics de diverses cronologies, tocava fer un salt temporal de, ni més ni més que uns 1.2M anys en el futur, plantant-nos a dues coves de les Muntanyes de Prades, en ple Últim Màxim Glacial ❄️🥶

En aquest conjunt, vam veure com principalment rapinyaires nocturnes i diürnes havien acumulat part de les restes a partir de marques de bec i ossos digerits. D’altres s’haurien acumulat per la pròpia mort natural de les aus que podrien haver nidificat o reposat a les parets rocoses de la cavitat.

Vaig començar analitzant el nivell TE9d de Sima del Elefante (Atapuerca, ~1.2 millions d'anys). Aquí hi havia una gran quantitat de corbs (92% del conjunt), seguits d'àguiles marines i daurades i limícoles: algunes de les espècies són indicadores de grans masses d’aigua properes fa més d'1M d'anys!

Per obtenir tota aquesta informació analitzo marques i alteracions a la superfície dels ossos per saber qui les ha acumulat: humans, carnívors, o rapinyaires com àguiles o mussols. Les meves eines? Microscòpia digital, lupa binocular i tecnologia confocal.

La tafonomia es centra en què passa entre la mort d’un organisme i la seva fossilització, bàsicament "CSI" arqueològic. Quan ens fixem en aus, els seus ossos són fràgils, petits i sovint passen desapercebuts, però amaguen molta informació sobre el clima, el paisatge i els depredadors del passat.

De Sima del Elefante fa 1,3 milions d’anys fins a Finlàndia l’actualitat, segueixo el rastre que deixen les aus per entendre com arriben als jaciments arqueològics. Faig #HiloTesis per apropar-vos al món de la tafonomia d’avifauna 🦅
@crueuniversidades.bsky.social @filarramendi.bsky.social
@urv.cat

A més, cada any excavant a Sima del Elefante, observo com les aus encara avui dia continuen niant en aquestes mateixes cavitats, ocupades pels seus congèneres fa més d’1M d’anys. És com si la vida animal, insistís a recordar-nos que passat i present sempre estan connectats a través de la natura.

És a dir: tot i que sapiguem com menja el duc, aquest (i altres rapinyaires), poden acumular ossos amb marques diferents, depenent si és una zona de captura, esquarterament o de regurgitació. Aquestes dades són essencials per poder interpretar amb més precisió com s'acumulen les aus als jaciments.

Tornant a Tarragona, vam poder accedir a un altre conjunt actual: ossos d’aus que havien estat consumides per un duc (Bubo bubo). Aquest altre estudi neo-tafonòmic ens va permetre aprofundir en com un mateix individu de duc pot generar diferents tipus d’acumulació en un mateix espai d’hàbitat.

1300 ossos van servir per incidir en un patró de consum d’una de les àguiles més grans d’Europa: consumeixen principalment aus aquàtiques i tendeixen a atacar amb el bec l’esternó (que protegeix òrgans vitals) i les ales. Alguns d'aquests patrons coincidien amb els d'Elefante, de fet. I els mussols?

La neotafonomia em va portar fins a Finlàndia, on vaig poder estudiar els patrons de consum d’una gran població d’àguila marina (Haliaeetus albicilla) que es trobava en un arxipèlag al mar Bàltic, a partir ossos acumulats sota nius actius entre 2009-2010; era una espècie present a Sima del Elefante!

a bald eagle and a black bird are standing on a beach ALT: a bald eagle and a black bird are standing on a beach

Analitzant aquestes acumulacions òssies actuals i fixant-nos en quines espècies són les més freqüents, els elements més abundants i on i com son les marques que produeixen, podem conèixer exactament com mengen espècies concretes de depredadors. Això és indispensable quan analitzem conjunts antics.

a woman wearing glasses and a black hat says i have doubts . ALT: a woman wearing glasses and a black hat says i have doubts .

Ara, tot i així hi ha vegades que les marques als ossos fòssils són difícils de diferenciar i no sabem quina espècie en concret l’ha produït, aquí entra la neo-tafonomia! Aquesta es centra en analitzar els patrons de consum de depredadors actuals per identificar la seva activitat als jaciments.

A Cudó trobàvem còrvids com gralles i petits Passeriformes, entre els quals vam donar amb una espècie sorprenent: el pinsà dels pins (Pinicola enucleator). Es tracta d'una petita au que actualment només viu a zones boreals molt fredes. La seva presència a Cudó ens indica un moment de veritable fred!

Recuperar ossos d’aus de totes les fases d’edat de jaciments és un fet veritablement únic, donats els habituals processos post-deposicionals que poden alterar i/o destruir el material. A més, vam veure com petits carnívors com guineus o linxs s'havien estat alimentant recurrentment dels polls.

Cova del Galls Carboners (GC) i Cova del Cudó: dos conjunts de fa 30k-10k anys que tot i ser petits, amagaven evidències d’aquell clima tant fred, així com de la vida i mort de les aus d’allò més interessants. GC havia servit com una cova de nidificació de coloms, on els inmadurs n'abundaven.

Ja que en la meva tesi també em centro en veure les diferències d’acumulació d’aus en jaciments prehistòrics de diverses cronologies, tocava fer un salt temporal de, ni més ni més que uns 1.2M anys en el futur, plantant-nos a dues coves de les Muntanyes de Prades, en ple Últim Màxim Glacial ❄️🥶