Nova mirada des del meu blog: Sant Jordi és Sant Jordi. Els vents (i la mala fe) empenyen del sentiment a la tradició i d’aquí al mercat, però el sentiment d’un poble viu en els replecs més fondos. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/22/s...
Llibres i roses, espais per a la trobada i la conversa. Llocs on teixir i cosir, un país, una llengua, una comunitat, una cultura. Bona diada de Sant Jordi a tothom!
Ramblejar, termòmetre de la vida ciutadana. Avui, en @quimcurbet.bsky.social escriu amb raó: "hem abandonat les rambles. I en abandonar-les, hem abandonat una certa idea de comunitat. Tornar-hi no és un exercici nostàlgic, sinó un acte de futur". Som-hi!
Tronc en forma de drac d'unes darrere
Contemplar la vida de cara, capbussar-se en les seves profunditats més recòndites. No amagar-se davant del drac de les pors, les incerteses, les limitacions i fragilitats. Fer-se'n amic abans de matar-lo, mirar-lo als ulls amb tendresa. #fontsllobregat #primavera2025
Nova mirada des del meu blog: Sant Jordi és Sant Jordi. Els vents (i la mala fe) empenyen del sentiment a la tradició i d’aquí al mercat, però el sentiment d’un poble viu en els replecs més fondos. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/22/s...
Demà, Sant Jordi, em trobareu signant exemplars del meu llibre "Sense paraules", al matí a la parada de l'Editorial Oliveras a Olot de les 12 a les 2. A la tarda, a la parada de la Llibreria 22 a Girona, de 4 a 5. Us hi espero!
Nova mirada des del meu blog: Sant Jordi és Sant Jordi. Els vents (i la mala fe) empenyen del sentiment a la tradició i d’aquí al mercat, però el sentiment d’un poble viu en els replecs més fondos.
Transitant entre oralitat i escriptura, passant pels viaranys de la tecnologia, en @quimcurbet.bsky.social conclou avui: "La paraula, oral o escrita, continua sent el que sempre ha estat: el pont més humà per trobar-nos amb els altres". És a dir, lletra lligada...
La serenor no és un estat permanent de la condició humana. Tampoc és un procés lineal, ni una fita que, un cop assolida, resta per sempre. La vida és més divertida, va a batzegades, és un teixit amb nusos i puntades curtes i llargues. #fontsllobregat #primavera202
Nova mirada des del meu blog: La foscor que envolta la Terra. Un viatge espacial que pot fer de mirall dels viatges que la humanitat està fent al país de la inhumanitat, a l’indret de la foscor. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/17/l...
Les faixes dels llibre, una estratègia de packaging que fa a dir a en @quimcurbet.bsky.social : "En aquest mercat de les vanitats de paper, el text queda sovint en un segon pla, silenciat per l’estridència dels eslògans i la brillantor buida del cartró". Ai, el mercat!
L'abundància pot fer oblidar la generositat i obrir la porta a l'acumulació. Més enllà de la sana i raonable previsió, acumular pot arribar a ser tòxic, a més d'inútil. Dificulta la cura recíproca de la fragilitat i la vulnerabilitat que compartim. #fontsllobregat #primavera2025
Cercar el sentit de la vida entre deixalles permet al @quimcurbet.bsky.social escriure avui que "el sentit, si existeix, no el trobarem al final del camí, sinó en la manera com decidim gestionar el que anem deixant enrere". I a cada bugada perdem un llençol...
Nova mirada des del meu blog: La foscor que envolta la Terra. Un viatge espacial que pot fer de mirall dels viatges que la humanitat està fent al país de la inhumanitat, a l’indret de la foscor. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/17/l...
L'actualitat se'ns presenta sovint com una successió de despropòsits sense sentit i sense lligam. Descobrir-hi el relat permetria trobar-hi el sentit, però això només és possible fugint del neguit de la immediatesa i reflexionar-hi. #fontsllobregat #primavera2025
En @quimcurbet.bsky.social aquest diumenge escriu que les nostres muntanyes màgiques, cadascú les seves, "ens recorden que, de tant en tant, cal ascendir per veure-hi més clar, per situar-nos al món i comprendre’ns a nosaltres mateixos"
La vida brolla d'una llavor ben petita. Una llavor que mor, per viure; desapareix, per esclatar. La vida, protagonista de la història, personal i col·lectiva, pren la força d'allò que és incontenible, que va més enllà de tota comprensió. #fontsllobregat #primavera2025
Nova mirada des del meu blog: La foscor que envolta la Terra. Un viatge espacial que pot fer de mirall dels viatges que la humanitat està fent al país de la inhumanitat, a l’indret de la foscor. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/17/l...
Els boscos romanen allà. Tanmateix, la nostra mirada ha canviat. En @quimcurbet.bsky.social afirma avui dissabte, que: "Si ens aturem a pensar-hi, i ho fem poc, els boscos actuals són, a tot estirar, un decorat pintoresc." Tal vegada un fins de pantalla...
L'aigua, aquella bona i fecunda, passa allà baix, lluny. A vegades, fins i tot soterrada, no es veu. Però, va fent la seva feina, va escampant la seva humitat, imprescindible per a la vida. No cerca medalles ni vanaglòries, només va fent, en silenci. #fontsllobregat #primavera2025
Nova mirada des del meu blog: La foscor que envolta la Terra. Un viatge espacial que pot fer de mirall dels viatges que la humanitat està fent al país de la inhumanitat, a l’indret de la foscor. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/17/l...
Nova mirada des del meu blog: La foscor que envolta la Terra. Un viatge espacial que pot fer de mirall dels viatges que la humanitat està fent al país de la inhumanitat, a l’indret de la foscor. agorafrancesc.wordpress.com/2026/04/17/l...
Nova mirada des del meu blog: La foscor que envolta la Terra. Un viatge espacial que pot fer de mirall dels viatges que la humanitat està fent al país de la inhumanitat, a l’indret de la foscor.
Un bany en l'extraordinària saviesa de quotidianitat, també culinària, fa dir avui al @quimcurbet.bsky.social: "la vida, com l’arrebossat, és aquella capa superficial que intenta protegir-nos dels excessos de la cocció". Ben mirat, potser sí.
A vegades, el que ens passa sembla un branquilló fràgil i trencadís. Al seu voltant la fúria dels malaveranys amenaça d'arrossegar-ho tot. La duresa de la roca apareix com una trampa perillosa. Els branquillons, però, resten aferrats a la vida. #fontsllobregat #primavera2025
També en els camins planers i amples apareixen entrebancs. No hi són només per fer la guitza, sinó per fer-nos descobrir les sorpreses que podem trobar als marges, als racons. És allà on s'amplia la visió de les coses i els fets. #fontsllobregat #primavera2025
Caminar, com viure, és un art. Avui en fa un elogi en @quimcurbet.bsky.social : "Caminar és viure, però no només ho fem per la necessitat de moure’ns, sinó per alguna cosa més: per pensar, per somiar, per ser". Caminar donant voltes, caminar sense rumb, quin plaer...
Roca emergeix entre saltants d'aigua
Possiblement la vida sigui com un encreuament de molts camins, un punt de trobada obert al misteri. Confluència de persones, sentiments, pensaments, experiències, creences i incerteses. Diversitat en una sola llavor. #fontsllobregat #primavera2025
Nova aportació a "Lectures d'interès" del meu blog: La novel·la proposa un viatge a la recerca de l’equilibri, una exploració a l’experiència de la soledat, la por, la culpa i la renúncia. agorafrancesc.wordpress.com/lectures-din...
Com en @quimcurbet.bsky.social també soc de matins. Les nits em fan més aviat basarda, són per dormir. Per això hi coincideixo quan diu: "M’aferro als matins, a aquesta estona breu en què el món encara no ha tingut temps de corrompre’s del tot"