La dels ciclistes en escamot pràcticament dura tot l’any ja... 🙄

Pareix que queda inaugurada la temporada de les rècues de buggies i dels cotxes de lloguer que van a 10 km/h. @paucarbonell.bsky.social està contentíssima! 🙈

CDU summary, gràcies per existir.

Dissabte.

En fi, tot està inventat...

El mateix any, també a València, hom denunciava Joan Peris, el qual es deia que “juga a joch de daus, diu mal de Déu e de sancta Maria, es despuylla com a tafur e va per tavernes, e axí que s’embriague e pert lo sen e és alcavot publich e viu d’alcavoteria”.

Per exemple, García Marsilla recull el cas de Ferrando de Galligà, acusat el 1280 a València per Pere Escuder per tal com “lo vist jugar com a tafur (…) e veé que se despulà al dit joch e jugà les vestidures e les mès penyora per joch, so és una gonela blava”.

Poc es parla que a l’edat mitjana hi havia una mena d’antecedent de l’strip poker: era la pràctica de “despullar-se a joch”, la qual consistia, segons J. V. García Marsilla, en empenyorar les robes que hom portava per a apostar-les en jocs d’atzar.

Encara més? 🫠

Desconeixem, però, quin final tingué la cosa i si efectivament els agressors foren castigats, tal com havia demanat la malaurada Òria.

Davant d’aquests fets, l’infant Pere ordenà al sobrejunter d’Osca i Jaca que capturara immediatament els atacants per tal que poguera jutjar-los l’alcalde de Sos, “de manera que senten la pena que per això mereixen i que el seu càstig servisca d’escarment als altres”.

...fou treta de sa casa per força i tots dos, nus, lligats l’una a l’altre per un braç, foren passejats per l’esmentat lloc d’Arbe mentre cruelment assotaven la pobra dona. Finalment, a causa dels crits de les víctimes, fou donada l’alarma entre els veïns i els agressors fugiren.

I una nit, sense cap raó aparent, aquest darrer, amb els seus germans Pere i Miquel Pérez, juntament amb altres individus de fora del regne d’Aragó, trencaren violentament les portes de la casa, hi entraren armats i feriren greument Òria, la qual, juntament amb Aparici,...

Resulta que, a precs d’Eiximén Pérez de Marsan, amb el qual no sabem quina relació mantenia, la dita Òria havia acollit com a hoste a sa casa un home anomenat Aparici, que el dit Eiximén assegurava que era parent seu.

Còpia registral de la lletra reial esmentada, procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (PARES).

Còpia registral de la lletra reial esmentada, procedent de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (PARES).

Març de 1330. Davant de l’infant Pere, futur rei Cerimoniós, llavors resident a Saragossa, compareixia Òria López, veïna del lloc d’Arbe, nord-oest d’Aragó, i entre llàgrimes hi exposava uns fets terribles per tal que s’hi fes justícia.

Xè, tu, que ara és Sant Blai, home. Deixa estar la competència...

Guacamole?

Visca sant Antoni!

El fragment procedeix de l’obra ‘El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noble de mitjan segle XV’, de J. Canela, M. À. Serra i J. Andreu. www.fundacionoguera.com/publicacio/e...

Sepulcre de Sança Ximenis de Cabrera a la catedral de Barcelona. Escultura de Pere Oller i pintura de Lluís Dalmau. Bocachete (Wikimedia Commons).

...coneguda sobretot pel seu paper de promotora artística d’una de les capelles de la catedral de Barcelona. Vídua d’Arquimbau de Foix, la noble gestionà personalment els seus dominis, que incloïen la vall d’Osor, a les Guilleries, tal com consta en els seus llibres de comptes.

Així de tristos foren els darrers anys de Sança Ximenis de Cabrera i de Prades, d’acord amb el testimoni del seu procurador, que hagué de fer-se’n càrrec fins que morí, el 1474. Sança havia estat una destacada noble catalana del segle XV,...

Le Chemin de long estude. British Library, Ms. Harley 4431, f. 180.

“De XXVII de juliol 1472, hon ella se ayagué de malaltia, qui fou paralítica de tota la part dreta e de la llengua, que perdé la paraula (...), l’é sostinguda de mos diners gehent en lo lit, havent-la a péxer e moura com un infant, fahent totes ses naturaleses en lo lit”.

Perellons!

Els rosers florint, les parres brotant... Som a la primavera o què?

De veritat. Batucades. Per què?

Hefest les cou, Zeus les tasta.

🔞

Els grecs deien que els déus menjaven ambrosia perquè no devien conéixer la sobrassada ni la botifarra.

De quan posar senyeres era contracultural i rebel, com passa ara amb les banderes del pollastre...
La imatge és una pàgina del diari Canfali Marina Alta de l’any 1977, vista a l’exposició “Pedreguer a la Premsa” de l’Associació Els Pòrxens de Pedreguer.

Devia Ilegir Marc l'Odissea i prendre'n la imatge o és una pura coincidència entre dos gegants de la literatura?

PS: Els versos de I'Odissea són de la traducció de Joan F. Mira.