Estima’m com els festivals de la Costa Brava estimen els pantalons de lli, el mig gintònic i el violinista Ara Malikian.

M’hagués agradat. Eren bingueres?

Haha. Doncs no dec haver coincidit mai amb l’amo.

No he vist mai una persona contenta entrant o sortint d’un bingo.

"Els pobles colonitzats s'autoboicotegen, perquè la falta d'arrels genera un estat permanent d'incertesa, de dubtes sobre les capacitats que tens i els reptes que pots afrontar".

La meva crònica del dia que Ngũgĩ wa Thiong’o va venir a Barcelona. DEP.

www.elnacional.cat/lallanca/ca/...

El nostre Silicon Valley, però de galets.

:___) Jo acabo de comprovar que pots anar de Pastes Sanmartí (Caldes de Montbui) a Pastes Pedragosa (Sta. Perpètua de Mogoda) en poc més d'un quart d'hora.

Bueno, mentre estan fent aquestes experiències vitals enriquidores no estan reclutant nens africans per fer-se fotos de mira-que-contents-amb-lo-poc-que-tenen-al-final-la felicitat-no-és-per-lo-que-tens-sinó-per-lo-que-ets.

Va ser davant d'un paquet de pasta seca de Caldes 'Sanmartí' (fideuers des de 1700) que vaig decidir anar a l'oculista. Porto ulleres des d'aleshores. Porto ulleres gràcies a Pastes Sanmartí.

Hahaha!

Son dues espècies molt diferents, no?

Segurament. Tanmateix estaria bé, a tall de curiositat, fer un estudi (no sé exactament com) que mirés a veure si hi ha una correlació guapa entre ser aventurer i tenir la vida resolta perquè tal. Des de Marco Polo a Álvaro de Marichalar salvant del distàncies abismals.

“Al loro! Que alguns diuen que son uns pijos y no lo son!”

Soc jo o hi ha un número inhumà de pijos a Instagram fent voltes al món en veler, en cotxe, en moto o en bicicleta?

Sí a tot.

És un tros de cançó. Amb el seu puntet melancòlic de “Veníem a menjar-nos el món (o no gaire, no ho sé), i, al final, doncs resulta que no”. És com aquells contes curts que ve de gust tornar a rellegir de tant en tant perquè sempre sonen nous i estranyament gratificants.

Aquest llibre és IMPORTANTÍSSIM. Cap altra lectura em va ajudar a conscienciar-me (més) amb el català

El meu Imperi Romà d'aquesta setmana és l'encíclica Rerum Novarum del papa Lleó XIII sobre la situació dels obrers (any 1891) i la relació amb el pensament socialdemòcrata.

Haha! Coses de l'etimologia i de l'evolució dels sons en cada llengua. En cat la combinació 'ix' o 'x' sol evolucionar cap al so 'sh' i quan la 'x' es troba després d'una consonant ('f') o en paraules d'origen culte es pronuncia com 'ks'. (Però no en tinc ni puta idea. Ho he mirat a Perplexity)

Només hi ha una cosa que em posi més en guàrdia que ‘els filòsofs que no s’entenen’ i aquesta cosa és ‘els filòsofs que s’entenen’.

Manuel Delgado amb una capsa de trons, pepes i superbarrines Ragnarök.

En 138 pàgines del Pacte Nacional per la Llengua no hi ha ni una sola mesura per garantir que la gent pugui ser atesa en català al metge ni davant d'altres àmbits del sector públic de la Generalitat. Deu ser per això que quan et llegeixes aquesta mena de documents sobten menys els resultats.

Sí, ja saps que no ho deia per tu. Però sí que és veritat que entre la catalanor (sigui lo que sigui ‘la catalanor’) podríem trobar fans de Mujica que també son defensors a ultrança dels contenidors.

Com us agraden els exguerrillers, marxistes i nacionalistes si son a més de 5.000 quilòmetres de casa, eh? Trapelles!

M’ha semblat veure al bo d’en Travis Scott a la Font del Gat.

Se sap si Mazón ha sortit ja del Ventorro?

Pot ser que Lamine Yamal hagi agafat una bandera d’una penya barcelonista d’Alcalá de Henares? Increïble la influència de l’Institut de Nova Història!

Set clients i tres empleats del forn, un total de deu (10!) persones parlant català en un forn de Barcelona. He fet el que faig sovint quan em trobo en una situació d’aquestes característiques: saludo al buit, somric i miro dissimuladament a veure on han amagat les càmeres.

Hehe! Això ho va fer una companya de feina. Hi ha cansaments i cansaments. Slaut!