A les altres xarxes socials he tingut el que s'anomena una vedella amb el món de booktok. Avui he escrit això a @nuvolpuntcom.bsky.social
Posts by Jordi Martín Lloret
Article aparegut al Diari de Mallorca (fa nou anys) sobre l'edició catalana de Pinotxo publicada a Combel.
Aquí celebrem uns centenaris, a Itàlia uns altres: aquest any el de Collodi.
Veure l'Édouard Louis acompanyant al catàleg a Tove Ditlevsen, Lucia Berlin, David Vilaseca o Vivian Gornick no és simple casualitat, sinó un acte de coherència, un encaix feliç i molt-però-que-molt desitjat. Això és casa teva, Édouard.
Ja a llibreries!
📸 Jean François Robert
La prosa de Louis (que trena autobiografia i sociologia, 'à l'Ernaux', però incidint en els mecanismes que operen en la violència de classe i també en l'homofòbia) encaixa en el nostre compromís per acostar-vos les veus més poderoses i úniques amb mirades lúcides sobre el món.
Donem la més càlida benvinguda a la família de L'Altra a l'admirat Édouard Louis: en aquesta darrera obra, «La Monique s'escapa» (traducció de @jmartinlloret.bsky.social), l'escriptor francès reviu un episodi de la vida de la seva mare, víctima d'una parella violenta.
Avui «La Monique s'escapa» a les llibreries.
@laltraeditorial.bsky.social
Han calgut dinou anys de llibreria per tenir aquestes històries, editades i traduïdes amb tanta cura, de la gran Beatrix Potter i el seu univers literari i artístic. Llegim-la, gaudiu de les històries, de la riquesa del llenguatge i la il·lustració plena de detalls.
Clubs de lectura amb presència dels traductors, molt bon idea! A la llibreria @documentabcn.bsky.social //
@acasassas.bsky.social @jmartinlloret.bsky.social @martanin.bsky.social
#llegit Bona, d'influencers, youtubers, pares que manipulen (abusen) dels nens per a likes i diners etc. Potser fa uns anys m'hauria xocat més però, malauradament, llegit ara és com un relat de la realitat que estem vivint.
Últimament em ve molt al cap aquest llibre.
🗒️ L'Escola de Llibreria (@edl-ub.bsky.social) publica una ressenya del quadern divulgatiu dedicat al XXXII Seminari de Traducció de l'AELC.
L'article es pot llegir aquí: fima.ub.edu/edl/seminari...
Sí que és bonic! «El lladre de Shady Hill» també és un dels meus relats preferits de l'oncle Cheever. El vam comentar molt a l'últim club de lectura sobre els «Contes». Gràcies, Anna! I gràcies, Manuel!
Oh! No el puc llegir perquè no soc subscriptor de la revista. No hi ha cap altra manera d'accedir-hi?
Gràcies, Anna! Set, n'he fet ja, de Vuillard. I l'any que ve el vuitè. El primer va ser «L'ordre del dia», el Goncourt 2017.
El millor article per començar el 2026. Gràcies, @jminguetbatllori.bsky.social!
www.vilaweb.cat/noticies/aqu...
És una bona novel·la d'aventures, prou accessible també per al públic juvenil.
Oh, gràcies!
Gràcies a tu per la confiança!
No l'he vista en cap llista de les que corren aquests dies, i em sap greu perquè crec que és una de les millors novel·les que s'han publicat aquest any. Als EUA va guanyar el Pulitzer i el National Book Award.
Demà parlaré per primer cop en un club de lectura d'aquest llibre que traspua dignitat i humanitat per totes les pàgines. Em ve molt de gust.
Aquesta nostàlgia de Balcells i de «boom llatinoamericà» que tenen els «barceloneses» m'embafa sobre manera.
‼️ Comunicat: l'AELC vol mostrar la seva preocupació davant la iniciativa de l' @ajuntamentbcn.bsky.social de posar en marxa una beca literària adreçada exclusivament a autors llatinoamericans.
Més detalls: escriptors.cat/noticia/comu...
«Ell considerava que per poder entendre bé Itàlia havia de parlar italià.»
«En comptes d’acumular records, l’expatriat accepta el repte d’aprendre una llengua i entendre un poble.»
(«La bella lingua», 1958)
Tant de bo els «expats» de Barcelona fossin com els de Cheever.
La tertúlia va estar a l'altura de la novel·la de Hustvedt, i em van fer un munt de preguntes sobre el meu ofici, que també és un estil de vida. Quan ja tornava cap a casa, pensava que els clubs de lectura de les nostres biblioteques són un patrimoni valuosíssim que hem de cuidar i protegir. (2/2)
Dimecres vaig arribar a Darnius cap a les 17.00, quan el dia ja davallava, i vaig fer un volt abans d'acudir a la rectoria, on es fan les sessions del Club de Lectura d'aquest poble d'uns 600 habitants que gairebé és a França. Una dotzena de persones s'havien llegit «Allò que vaig estimar». (1/2)
Quan sento dir en un to condescendent que el català s'està convertint en una llengua antipàtica, penso: «I encara no n'és prou, d'antipàtica». Perquè el que troben antipàtic no és la llengua, sinó els esforços d'insubmissió al castellà que fem els parlants que l'estimem.
–Truco o trato?
–Una bona castanya!
Sí, Anna, que cansat que és!
Senyors de la revista @eltemps.bsky.social, estaria bé i seria d'agrair que, quan citin fragments més o menys extensos d'una traducció, esmentin el traductor gràcies al qual han pogut omplir de contingut un article. @alexmilian.bsky.social