Que entenc que les roses són cares per Sant Jordi, però aquesta competència deslleial segur que fa que els floristes encara hagin de carregar més el preu de les que venen perquè els surtin els números.
Quan les Administracions passin les taxes i impostos als floristes professionals els haurien de respondre que els ho cobrin als espontanis de les paradetes de les taules plegables.
El PSC-PSOE és de dretes "amb coses*". Si partim d'aquesta premissa tot s'entén millor.
*Mesures suposadament progres sense tocar el poder real de la dreta i el capitalisme, que siguin populistes i baratetes.
Molt hi-hi ha-ha perquè l'homeopatia és tot sucre i bé que us foteu Nesquik i Colacao com a xocolata quan són tot... (repicar de tambors):
I que duri, malgrat la pacificació imperant!
Si Sant Jordi no té entitat ni causa ens haurem de posicionar amb el drac, sempre i quan no estigui domesticat.
Que torni el cavaller Sant Jordi combatiu i la rosa que brolla de la sang del drac vençut.
Bona Diada!
Ben pensat, hi ha qui si no llegeix ni hi té interès durant l'any, aleshores es mereix les recomanacions que es fan als mitjans per Sant Jordi.
«Jo sempre he opinat que tothom era lliure d’escriure en la llengua que volgués, però em sembla que aquesta llibertat queda molt limitada quan, pràcticament, t’obliguen a escollir-ne una altra»:
Bon dia de tu libro, Eduardo.
També pot fer ell el sopar, independentment de l'estat anímic...
La noviasió
Efectivament.
Bon dia...
Vaig trobar un vídeo BONÍSSIM sobre l'argument del "NotAllMen". A veure si Bluesky me'l deixa penjar.
Si no, link:
www.facebook.com/share/v/18VC...
(És en anglès)
Marededéudels7dolors!!
El trumpisme va més enllà de Trump; és un projecte autoritari a escala global que fa molts anys que es cou. La guerra d'Iran i les patacades de Meloni i Orbán, les grans apostes del trumpisme a Europa, n'han fet aflorar les esquerdes. La meva tribuna d'avui:
www.elpuntavui.cat/opinio/artic...
La pregunta hauria de ser més aviat si es pot fer aquesta foto sense tenir tres mans... 🤣🤣
Algú té els dits d'un jugador de bàsquet després de patir força capsulitis, pel que veig.
Que boniques i expressives veig les cares de les dones grans que se n"han estat, al costat d'aquestes mascares inexpressives i cossos momificats en vida.
D'aquests que són sempre a 1a fila per les causes llunyanes i la salvació del món però pel familiar proper depenent no tenen temps (ui, és que jo amb els hospitals no puc) i que se'n cuidi un altre com en diem?
Això dels robots humanoides que corren més que les persones fa molta gràcia, fins que els donin una gorra, una arma i els donin instruccions contra les que mai es rebelaran, que aleshores no en farà tanta.
A mi me les planxi sense marcar cap ratlla, faci el favor.
Tot el matí buscant una arracada suposadament extraviada i resulta que no me l'havia posat.
Era a casa al seu lloc, tota joliua.
El temps de les glicines
Cosa que gairebé mai ha passat, no passa gaire sovint ni tinc gaire fe que s'estengui en el futur.
Millor ser-ne conscient, explicar a la canalla que són humans com tothom i en conseqüència idolatrar-los per la seva expertesa (si cal) i només per això.
Un futbolista no és referent de res que no sigui futbol, com un pintor que del que sap de pintura, o un actor de fer comèdia.
El problema és fer-los referents de TOT quan excel·leixen en UN sol tema.
QUÉMDIUSARAPLA!
Coses que passen quan es fan servir aleatòriament paraules forasteres sense saber què signifiquen, només perquè estan de moda.
Cert. I això em referma en que un 30% d'ús que fos efectiu sí acostaria el tema a "caldre", a part que ajudaria a incrementar el %.
