Més coses sobre les 1000 ressenyes del Llibres, i punt! He llegit llibres de 30 llengües originals diferents. Entre anglès i català en sumen 700. Hi ha dues llengües sobrerepresentades: el japonès (gentilesa d'Haruki Murakami), i l'islandès, per la meva obsessió amb el país. Tot plegat, en el vídeo👇🏻
Aquest Sant Jordi no signaré llibres enlloc. Ja se sap "Tan lluny de casa" ja té un any i això és massa temps, una eternitat. Però si us ve de gust llegir-lo, encara el trobareu. Digueu-m'ho i ens veiem a la parada de @sembrallibres.bsky.social
M'ha agradat molt l'últim @esperantelcometa.bsky.social, gran tertúlia amb un munt de reflexions interessants sobre la lectura. Com llegim? Ho fem diferent si després hem de fer ressenyes o moderar CdL? Com evoluciona el nostre gust lector? Escolteu-lo, us hi trobareu representats!
Un altre detall important de les 1000 ressenyes al blog és la llengua de lectura. Guanya de molt el català, és clar. Entre les 500 primeres hi havia només 66 llibres en castellà i 18 en anglès. Entre les 500 últimes, un sol llibre en castellà, la resta en català.
Per exemple, tot i llegir de manera paritària durant les últimes 500 encara estic lluny de revertir l'immens biaix d'homes blancs hereros de les primeres 500. Sort de Le Guin, Woolf, Ali Smith, O'Farrell, T.Kingfisher i tantes altres que m'han fet adonar que anava pel pedregar.
El meu estimat blog Llibres, i punt! ha arribat a les mil ressenyes, o comentaris de llibres, com vulgueu. En desgranem algunes estadístiques en aquest vídeo, però em quedo amb com he canviat com a lector i la deriva de les meves lectures des que vaig començar a fer-lo. Us n'aniré parlant.
No, no anava per tu, anava per altres BT que tu critiques.
Tant és, si penses que BT només és publi (gratuïta, a més), no sortirem d'aquí.
També en fem quan se'ns demana. Però no ho busquem, precisament perquè no venim d'aquest àmbit i ja hi ha professionals que s'hi dediquen. Altres no tenen tanta consideració, és clar. Pot no importar-te, però pregunta't on hi ha més gent a rebre el missatge, a xarxes o a una presentació de llibre.
M'és igual formar part o no de res. Si ho qüestiono és perquè hi ha gent sector, editors, autors, que sí que ens hi compten. Llavors veus el menyspreu absolut d'altre gent. Què he de pensar? Jo tinc la meva feina de 40h, prou ben pagada. No ho faig per aconseguir res. Respecte, potser.
Ja, però resulta que jo soc BT, entre moltes altres xarxes. Si des de fora ea veu així aquest món (amb molts defectes, que comparteixo), això m'hi inclou a mi personalment. I creu-me que, molts, molts cops, ho noto.
Faig difusió de la producció en català parlant dels llibres que llegeixo, que és el que m'agrada: llegir. Tant és, Marc, ja em queda clar. Avui estic una mica més trist amb tot plegat. Pensava que tu, que hi has estat, series més comprensiu amb el tema. Per ser sector s'ha de renegar de BT, imagino.
Així és molt difícil contribuir a la difusió de la producció literària en català, saps? Se'ns veu així, sempre se'ns veurà així, és igual el que fem. Som irrellevants i millor calladets. Al final, callarem, és clar. Ja sé que no has dit això, ja m'ho dic jo. Ni bones intencions es poden tenir, ja.
Per completar, dir que sí que estem pendents de l'algoritme, és innegable. No ens considerem prescriptors, no m'agrada el terme. Llegim tots els llibres dels quals parlem. En cas contrari, avisem. Ah, i sempre diem si un llibre és gentilesa editorial.
En essència, no et falta raó. Però igual que amb Pol Viñas, el que em falla és la generalització. Nosaltres pensem que som una altra cosa que el que tu expliques (que existeix), però si fem cas de Viñas som irrellevants, i llegint-te a tu n'extrec l'opinió que es té també de nosaltres des de fora.
I per què no avui? Per què no ho consideres? Vull dir, que no ets l'únic. Però per què no? Els periodistes culturals i crítics sí?
T'accepto que el tuit no diu tot el que ha de dir, però em referia a això. No tinc res en contra de gent que sé que és lectora parli dels seus llibres preferits només aquests dies, però fer el contingut de moda sense haver llegit cap dels llibres que dius ja no m'agrada tant.
1) No ho dius tu, això és el que volia dir jo i tu has interpretat que jo patia pels meus likes. Em coneixes poc.
2) Això és cert, i alguns amb molts seguidors. I no saps com odio que se'm fiqui en el seu mateix sac com si tots féssim igual.
Així estàs d'acord que creadors d'altres àmbits recomanin llibres que no han llegit davant dels seus seguidors, i curiosament recomanin els llibres més mediàtics.
No cal que t'agafis malament tot el que dic. M'has entès perfectament. Fer recomanacions de llibres aquests dies (només aquests dies) dona molts likes.
Desitjant que passi Sant Jordi perquè gent que no ha llegit ni un sol llibre en tot l'any, deixi de recomanar llibres a xarxes de cara a aquest dia.
Amic, coneguts i saludats ja estan passant a la següent fase, anem cremant etapes i fent-nos grans. Um cop superada l'etapa de tenir canalla i criar-la, ara comencen les separacions.
Com a català, tinc l'obligació de ser devot de Sant Jordi. Però com a lector em sagnen els ulls quan veig en què estem convertint aquest dia.
Reconec que TikTok m'enganxa molt. Però quan veig un vídeo que diu "este es el [qualsevol merda] más viral", els passo a l'instant. Els "acompanya'm a..." també.
M'agrada molt Bluesky, la gent que hi ha, el to del que hi trobo... Però l'aplicació continua sent una castanya.
La casella "Inspiració no occidental" del #BingoCiFiCat és pel Murakami més fantàstic, en els dos sentits de la paraula. "Kafka a la platja" és una de les seves millors obres, us deixo la ressenya per aquí: www.llibresipunt.cat/2026/04/kafk...
@rucselectrics.bsky.social
I vull aclarir que, evidentment, també llegeixo llibres publicats per grans grups, també tenen propostes interessants. Però com a model prefereixo l'edició independent. Ha construït un patrimoni i una riquesa que no ens podem permetre perdre.
Que fi.
Jo soc en Ted, que a la sèrie era coetani meu.
La insistència amb les editorials independents no és per rebequeria. Els grups ja tenen prou suport, publicitat i privilegis. La competència és desigual, i ho serà més, si no hi ha una voluntat institucional clara de protegir la llengua i la literatura per davant del gran capital.
Terrible tot. Explotarem. Tinc una llista de la compra com no tenia fa molts santjordis. Però mira amb què em distrec ara: