Los Enemigos - Canciones chulas YouTube video by losenemigosVEVO

Soc enemiga!
“Canciones chulas
pa que sueñes que hoy saleeeeessss…”
youtu.be/ghliMZSKGCk

I tenies 21/22 anys i et donaven beques de la UIMP i viatjaves sola i et senties tan feliç.
La primera vegada fou amb Bryce Echenique. L'últim dia us decidíreu a demanar-li la foto. Encara sents en el cos la vergonya i la il·lusió, a parts iguals.

Gràcies per tot.

Em recorda un poc el Jim Thompson de “1280 hab.”

Ací la ressenya de @perecalonge.bsky.social en @eltrapezi.bsky.social

Històries de pinxos, borratxos, apostadors, segrestadors i lladregots que desfilen davant de la mirada d’un curiós i meticulós narrador carregat de sarcasme que relata un Broadway menys lluent que el que la memòria cinematogràfica ens recrea.

Traducció de #carmegeronès
@comanegra.bsky.social

«Las travestis trepan cada noche desde ese infierno del que nadie escribe, para devolver la primavera al mundo.»

#camilasosavillada
@tusquetseditores.bsky.social

Ara comence a entendre el món.
#lamareijo

#Inicispotents
«La nostra és una època essencialment tràgica, per això ens neguem a prendre’ns-la tràgicament.»

Traducció de Jordi Arbonés.

@vienaedicions.bsky.social

«Ciertamente escuchar —leer— cómo […] Ortega y Gasset define Paul Valéry como una mente pobre con un exiguo caudal de cosas que decir tiene mucho de crueldad…»

Ara, doncs, tinc molta curiositat per començar Valéry. Alguna cosa em diu que Ortega s’equivoca.

Casualitats literàries: dos llibres que fa anys que m’esperen, triats a l’atzar del muntonet de pendents. Comence Bértolo i en el primer paràgraf del pròleg llig:

“Escric, em penso, per aplanar les capes de memòria del cos que em precedeixen, perdre-m’hi i retrobar-me. El cos ho tradueix tot, la feina és trobar la veu.”

[Per cert, editores i editors, a què esperen per reeditar “El subratllat és meu” de Nina Berberova?]

@anagramaeditor.bsky.social

Sí, de fet, jo vaig veure primer la sèrie i ha sigut inevitable tindre-la present quan llegia la història.

El més interessant són les històries dels personatges, la vida dels quals es podria resumir així:
“—A mí me parece que va sin rumbo.
—Para él es la historia de su vida —dijo Oleg— Es el tipo que necesito.
—Sí, se nota que es precisamente él —dijo Nikola—. Un perdedor de los de antes.”

El último artefacto socialista. Robert Perisić. Editorial Impedimenta.

Una obra d’estructura irregular on trobem dos personatges, que ben podrien haver-se presentat com a Quijote i Sancho, però són Oleg i Nikola i estan disposats a posar en funcionament una fàbrica de construcció de turbines de l’era socialista en una ciutat arrasada per la guerra dels balcans.

[Maig del 2016, 18h.]
És prompte per trobar-te un
cor desfet al pàrquing.
Somrius.
Aquesta vegada no és teu.

“Si Hamlet hagués escrutat la ressonància magnètica del cervell de Yorick, tampoc no hauria sabut què dir.”

El llegat del pare Philip Roth, Patrimoni. Traducció de David Cuscó. Flâneur, Barcelona, 2025La literatura de no ficció situa l’escriptor en un espai fràgil en què ha de provar a explicar la realitat sense

Llegiu la ressenya de @perecalonge.bsky.social sobre aquest llibre en @eltrapezi.bsky.social Em va crear la necessitat de llegir-lo, i no em penedisc gens.
eltrapezi.com/roth-patrimo...
@editorialflaneur.bsky.social trad. de David Cuscó

#Recomane
Una homenatge al pare, a la vellesa, a la família i a la memòria. I tant. Tot un patrimoni.
“No has d’oblidar res”

***
“Per a ell estar viu és estar ple de records: per a ell, si algú no està fet de records, no està fet de res.”

Virginia Woolf sobre Middlemarch: “És una de les poques novel·les angleses escrita per a gent adulta.”

Recomane el llibre i la ressenya d’Alfred Mondria en @eltrapezi.bsky.social : eltrapezi.com/middlemarch/

MAZÓN, DIMISSIÓ

Ja tenim ací la 4a edició del Sopar Estellés a Bunyol. Enguany també amb poemes de Maria Beneyto amb una lectura dramatitzada on “la Maria i el Vicent” faran un petit repàs a la seua escriptura. Homenatjarem els pobles i persones afectades DANA i gaudirem de la música d’Eva Gómez. Veniu! Serà bonic!

Pel·lícula d’Andrea Arnold

Is it too real for ya?

Escriptors, raboses i un gos que no socialitza Dubravka Ugrešić, La guineu. Traducció de Pau Sanchis Ferrer. Angle Editorial, Barcelona, 2025Deu ser molt carregós que et passe com a la narradora protagonista de La guineu, alter ego de Dub

En Trapezi, una lectura de 'La guineu' de Dubravka Ugrešić. eltrapezi.com/ugresic-guineu/ cc @eltrapezi.bsky.social

És molt bona la Beneyto i quin recull més ben triat.

@saldonar.com
@josepballesterr.bsky.social

#mariabeneyto #recomane

#Recomane

***
«relatar/interpretar su propia historia». Una pequeña partícula del lenguaje, dos verbos en infinitivo capaces de producir un desastre.

***

“Y se repite la frase de Machado: «En caso de vida o muerte se debe estar siempre con el más prójimo».”

@alfaguara.bsky.social

“Insomni, ets com una casa de préstecs
que tanca tard
en un carrer de negocis fallits”

Charles Simic

Comence…

Si una vesprada d’estiu, un barranc…
Encara.

#29doctubre #mazóndimissió

Les veus del ventall de personatges que hi apareixen, les seues històries, són les que ens permeten dibuixar aquest barri de Tòquio en sis narracions de caire naturalista amb final obert, com les seues vides.

El més interessant d’aquest recull de relats és que l’autora evita cap tipus de moralisme, un fet admirable tenint en compte el tema principal de l’obra, la prostitució. D’aquesta manera la crítica a la societat que reflecteix és encara més incisiva.

Retrats de dolor, de pèrdues irreparables; sobretot de dones i la relació que estableixen amb els homes que trien, amb la família, amb l’ofici que exerceixen o a què pensen dedicar-s’hi i amb la societat després d’una guerra traumàtica, com totes ho són per qui no pot defugir-les.