A més a més, Laura Ramos ens fa un repàs de les dones clàssiques que no esperen que cap cavaller vingui a salvar-les amb em seu article «Iracundes»
Entreu, llegiu, gaudiu!
lalectora.cat/iracundes-qu...
Posts by Revista La Lectora
Aquesta setmana serà Sant Jordi! Per això venim amb un article de Marc Rovira sobre un dels darrers èxits literaris, «El joc del silenci», i la reacció de la crítica.
«El gran problema de la novel·la és tant de construcció narrativa com d'estil.»
lalectora.cat/el-drac-fa-u...
Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Montserrat Pareras Dameson: «Una novel·la sobre un ambient, el de la cultura barcelonina, que rere l’atracció preliminar amaga una gran banalitat. I sobre una noia, l’Amèlia, que vol esdevenir la reina d’aquest rusc».
lalectora.cat/el-zumzeig-d...
Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Manel Ollé: «La veu que ens diu i ens disecciona la novel·la desplega els seus raonaments amb una prosa meticulosa i artitzada, hipotàctica i amb algun retrogust de vegades deliberadament anacrònic».
Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Jordi Florit: «Tant l’acció com els personatges d’aquesta novel·la em resulten inversemblants des de les dues perspectives.»
lalectora.cat/amelia-de-le...
Avui a ca na @lalectora.bsky.social surt això meu fent triplet amb @manelolle.bsky.social i @damesonpareras. Facin joc, repiulin la bonanova i felicitats a @capdebrot.bsky.social
Finalment, Montserrat Pareras Dameson creu que «sota l’Etna Miró que escriu per al públic sí que hi ha una Etna Miró que escriu per a ella mateixa, però l’afany mal dirigit no l’ha deixat lluir tant com podria haver lluït.»
lalectora.cat/el-zumzeig-d...
Després, en Jordi Florit diu que «Amèlia de les Camèlies també em té ben confós… I soc perfectament conscient que cal llegir-la en mode “irònic”, totes les entrevistes i ressenyes així ho subratllen i l’autora ho explica al seu blog.»
lalectora.cat/amelia-de-le...
Primer de tot, Manel Ollé ens en diu que «som davant d’una novel·la de joves fantasmes empolainats, que van sempre fent cercles sense anar enlloc, enlluernats per les inèrcies més prestigioses, els reflexos dels llums de les ciutats literàries.»
lalectora.cat/la-sindrome-...
Avui dimarts tornem amb un tríptic a cegues sobre «Amèlia de les Camèlies», d'Etna Miró. Hem encarregat a tres crítics que parlessin de l'obra i aquest n'és el resultat! 👇️
I també us animem a fer un cop d'ull a l'article que va escriure Meritxell Matas sobre la recent edició de la poesia de Maria Antònia Salvà.
lalectora.cat/llegim-dos-i...
Demà dimarts tenim una petita sorpresa preparada, un exercici de crítica a diverses veus, una anàlisi calidoscòpica d'una obra de la qual fins ara se n'ha parlat bastant.
De moment, però, us animem a llegir la crítica sobre «Emili Rambla»:
lalectora.cat/una-personal...
Segons Meritxell Matas, «Maria Antònia Salvà se sabia una poeta entre dos mons, el d’una pagesia que ja s’acabava i una modernitat que picava la porta sense aturador. Entre el romanticisme i el modernisme literari.»
lalectora.cat/llegim-dos-i...
Com diu Artur Garcia Fuster, «Emili Rambla» té lloc «en una ciutat de Barcelona tan reconeixible com onírica, en què ara i adés afloren elements habituals però ocults de la nostra societat que la majoria no vol ni veure ni reconèixer.»
De l'altra, Meritxell Matas ens parla del volum de poesia de Maria Antònia Salvà editat per Barcino.
Endavant, passeu, passeu!
lalectora.cat/llegim-dos-i...
Bon dia! Avui torna a ser dimarts, avui torna la crítica literària. D'una banda,
Artur Garcia Fuster ens parla d'«Emili Rambla», de Roc Milà.
lalectora.cat/una-personal...
Ens sap molt de greu la mort de Josep Piera. Per sort, sempre ens quedarà la seva literatura. Aquí en parlava Lena Casanoves:
lalectora.cat/fer-un-mon-d...
Aquesta setmana estem de vacances. Ara bé: us convidem a entrar al web i revisar el que hem anat publicant fins ara, que la setmana que ve tornem amb més articles!
Entreu, entreu: lalectora.cat
«En temps de versos desossats que confonen franquesa amb deixadesa, "Mai no ho podràs saber" de Bartomeu Crespí recorda que la llibertat formal no consisteix a prescindir de les lleis, sinó a conèixer-les prou bé per fer-les dir més del que semblava que podien dir.»
lalectora.cat/pum-pum-pum-...
«L’autora vol ser fidel la complexitat psicològica que hi ha al darrere de les situacions d’abús: hi pot haver afecte, gelosia, ganes de rebre atenció, inconsciència, culpa i moltes coses més.»
Sobre «Com vaig aprendre a conduir» de Paula Vogel.
lalectora.cat/tens-setze-a...
I recordeu que, tot i els Dies Mundials i tota la pesca, sempre convé tenir una dieta variada al llarg de l'any, per la qual cosa us animem a incorporar tot tipus de gèneres en les vostres lectures! ✨
Per una altra banda, la Cinta Paloma ens porta una crítica de «Com vaig aprendre a conduir», de la dramaturga Paula Vogel:
«Quan el xantatge és a la base d’una relació, les possibilitats de sortir-ne il·lès són baixíssimes.»
lalectora.cat/tens-setze-a...
Com que anem d'un Dia Mundial a un altre Dia Mundial, en aquest cas de la Poesia al Teatre, avui tenim dues crítiques que s'hi avenen.
Per una banda, Jofre Palau ens parla del llibre de poesia «Mai no ho podràs saber» de Bartomeu Crespí.
lalectora.cat/pum-pum-pum-...
No ho sabem. Nosaltres no l'hem vist a la llibreria, encara.
Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de Jaume Coll Mariné, que trobareu a «Com les fulles», premi Carles Riba 2025.
Nosaltres també volíem celebrar que en Jaume Coll Mariné, editor de la revista durant molt de temps, hagi rebut el premi Carles Riba d'enguany, així com també que en Carles Rebassa, col·laborador de la casa, hagi obtingut el premi Sant Jordi.
Visca la bona literatura! 💫
A més a més, tenim una ressenya de Lena Casanoves sobre «El gronxador», d'Àlex Castro.
«Obra de teatre polític, ens emmiralla amb els nostres problemes i ens ensenya també les nostres hipocresies, que són, al cap i a la fi, les nostres pors.»
lalectora.cat/gronxador/
Dimarts, dimarts! Avui tornem amb la segona part de l'article de Laia Badal sobre «La intrusa», d'Irene Pujadas.
«La novel·la es pot considerar kafkiana per la quantitat de personatges del dedins consagrats vitalment a la burocràcia».
lalectora.cat/intrusisme-c...