Advertisement · 728 × 90

Posts by Revista La Lectora

Preview
Iracundes: qui són les dones clàssiques que maten? La ira, canta, deessa... Tothom reconeix aquest mots que serveixen d’obertura a un dels majors textos èpics de l’antiguitat. El poeta invoca una veu superior perquè l’impregni dels mots correctes, de ...

A més a més, Laura Ramos ens fa un repàs de les dones clàssiques que no esperen que cap cavaller vingui a salvar-les amb em seu article «Iracundes»

Entreu, llegiu, gaudiu!

lalectora.cat/iracundes-qu...

16 hours ago 0 0 0 0
Preview
El drac fa un rotet després de cruspir-se Sant Jordi Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims meso...

Aquesta setmana serà Sant Jordi! Per això venim amb un article de Marc Rovira sobre un dels darrers èxits literaris, «El joc del silenci», i la reacció de la crítica.

«El gran problema de la novel·la és tant de construcció narrativa com d'estil.»

lalectora.cat/el-drac-fa-u...

16 hours ago 4 1 1 0
Preview
El zumzeig d’Etna Miró a «Amèlia de les Camèlies» Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest…

Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Montserrat Pareras Dameson: «Una novel·la sobre un ambient, el de la cultura barcelonina, que rere l’atracció preliminar amaga una gran banalitat. I sobre una noia, l’Amèlia, que vol esdevenir la reina d’aquest rusc».

lalectora.cat/el-zumzeig-d...

2 days ago 0 0 0 0
Preview
La síndrome aspiracional del rusc literari Entre la veu analítica i implacable que diu la novel·la i el somieig boirós de la mirada (tan ingènua com manipuladora) de la protagonista, s'obre la fractura on germina el joc de l'Amèlia de les...

Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Manel Ollé: «La veu que ens diu i ens disecciona la novel·la desplega els seus raonaments amb una prosa meticulosa i artitzada, hipotàctica i amb algun retrogust de vegades deliberadament anacrònic».

3 days ago 1 1 0 0
Preview
Amèlia de les Camèlies, un «revue-à-clef»? I que sia dit des d’ara: aquest és un molt bon text —i un molt bon llibre de Cap de Brot. Som davant la college novel d’una noia de vint-i-un anys just sortida de l’ou acadèmic i amb tots els clixés…

Sobre «Amèlia de les Camèlies» diu Jordi Florit: «Tant l’acció com els personatges d’aquesta novel·la em resulten inversemblants des de les dues perspectives.»

lalectora.cat/amelia-de-le...

4 days ago 0 0 0 0

Avui a ca na @lalectora.bsky.social surt això meu fent triplet amb @manelolle.bsky.social i @damesonpareras. Facin joc, repiulin la bonanova i felicitats a @capdebrot.bsky.social

1 week ago 5 5 1 0
Preview
El zumzeig d’Etna Miró a «Amèlia de les Camèlies» Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest…

Finalment, Montserrat Pareras Dameson creu que «sota l’Etna Miró que escriu per al públic sí que hi ha una Etna Miró que escriu per a ella mateixa, però l’afany mal dirigit no l’ha deixat lluir tant com podria haver lluït.»

lalectora.cat/el-zumzeig-d...

1 week ago 1 0 0 0

Després, en Jordi Florit diu que «Amèlia de les Camèlies també em té ben confós… I soc perfectament conscient que cal llegir-la en mode “irònic”, totes les entrevistes i ressenyes així ho subratllen i l’autora ho explica al seu blog.»

lalectora.cat/amelia-de-le...

1 week ago 2 1 1 2

Primer de tot, Manel Ollé ens en diu que «som davant d’una novel·la de joves fantasmes empolainats, que van sempre fent cercles sense anar enlloc, enlluernats per les inèrcies més prestigioses, els reflexos dels llums de les ciutats literàries.»

lalectora.cat/la-sindrome-...

1 week ago 4 2 1 0

Avui dimarts tornem amb un tríptic a cegues sobre «Amèlia de les Camèlies», d'Etna Miró. Hem encarregat a tres crítics que parlessin de l'obra i aquest n'és el resultat! 👇️

1 week ago 3 2 1 0
Advertisement

I també us animem a fer un cop d'ull a l'article que va escriure Meritxell Matas sobre la recent edició de la poesia de Maria Antònia Salvà.

lalectora.cat/llegim-dos-i...

1 week ago 0 0 0 0

Demà dimarts tenim una petita sorpresa preparada, un exercici de crítica a diverses veus, una anàlisi calidoscòpica d'una obra de la qual fins ara se n'ha parlat bastant.

De moment, però, us animem a llegir la crítica sobre «Emili Rambla»:

lalectora.cat/una-personal...

1 week ago 0 0 1 0
Preview
Llegim dos imprescindibles de Maria Antònia Salvà La poesia de Maria Antònia Salvà, i no ho dic jo, ho va dir Josep Carner —interlocutor privilegiat i amistat de confiança, que ens ha deixat lectures úniques sobre els seus textos i sobre el seu…

Segons Meritxell Matas, «Maria Antònia Salvà se sabia una poeta entre dos mons, el d’una pagesia que ja s’acabava i una modernitat que picava la porta sense aturador. Entre el romanticisme i el modernisme literari.»

lalectora.cat/llegim-dos-i...

1 week ago 1 0 0 0

Com diu Artur Garcia Fuster, «Emili Rambla» té lloc «en una ciutat de Barcelona tan reconeixible com onírica, en què ara i adés afloren elements habituals però ocults de la nostra societat que la majoria no vol ni veure ni reconèixer.»

1 week ago 0 0 0 0
Preview
Llegim dos imprescindibles de Maria Antònia Salvà La poesia de Maria Antònia Salvà, i no ho dic jo, ho va dir Josep Carner —interlocutor privilegiat i amistat de confiança, que ens ha deixat lectures úniques sobre els seus textos i sobre el seu…

De l'altra, Meritxell Matas ens parla del volum de poesia de Maria Antònia Salvà editat per Barcino.

Endavant, passeu, passeu!

lalectora.cat/llegim-dos-i...

2 weeks ago 0 0 0 0
Preview
Una personalitat per a Barcelona Ja sé que a primer cop d’ull no ho sembla –perquè anatòmicament les diferències no són evidents– però hi ha dues classes d’espècies humanes barcelonines. La vida a la capital catalana no s’encara de…

Bon dia! Avui torna a ser dimarts, avui torna la crítica literària. D'una banda,
Artur Garcia Fuster ens parla d'«Emili Rambla», de Roc Milà.

lalectora.cat/una-personal...

2 weeks ago 0 0 1 0
Preview
Fer un món d’aquesta cambra. Sobre ‘Ací s’acaba tot’ de Josep Piera Des del llit d’un hospital en surt el record molt viu d’un viatge a Nàpols. Josep Piera, a partir dels fragments del seu diari personal que va escriure en aquell viatge fet per curar un mal d’amors,…

Ens sap molt de greu la mort de Josep Piera. Per sort, sempre ens quedarà la seva literatura. Aquí en parlava Lena Casanoves:

lalectora.cat/fer-un-mon-d...

2 weeks ago 3 2 0 0

Aquesta setmana estem de vacances. Ara bé: us convidem a entrar al web i revisar el que hem anat publicant fins ara, que la setmana que ve tornem amb més articles!

Entreu, entreu: lalectora.cat

3 weeks ago 0 0 0 1
Preview
PUM, PUM, PUM, PUM. So i sentit en «Mai no ho podràs saber», de Bartomeu Crespí En l’antigor, la poesia era sinònim de música. O més ben dit: la música n’era una part indestriable. «La combinació de sons d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme», diu el DIEC2,…

«En temps de versos desossats que confonen franquesa amb deixadesa, "Mai no ho podràs saber" de Bartomeu Crespí recorda que la llibertat formal no consisteix a prescindir de les lleis, sinó a conèixer-les prou bé per fer-les dir més del que semblava que podien dir.»

lalectora.cat/pum-pum-pum-...

3 weeks ago 0 0 0 0
Advertisement
Preview
Tens setze anys i ets meva «La família és la família» deu ser l’única cosa certa que es pot dir realment sobre la família. A Com vaig aprendre a conduir aquesta oració copulativa la deixa anar la Coseta, que va ser víctima de…

«L’autora vol ser fidel la complexitat psicològica que hi ha al darrere de les situacions d’abús: hi pot haver afecte, gelosia, ganes de rebre atenció, inconsciència, culpa i moltes coses més.»

Sobre «Com vaig aprendre a conduir» de Paula Vogel.

lalectora.cat/tens-setze-a...

3 weeks ago 0 0 0 0

I recordeu que, tot i els Dies Mundials i tota la pesca, sempre convé tenir una dieta variada al llarg de l'any, per la qual cosa us animem a incorporar tot tipus de gèneres en les vostres lectures! ✨

4 weeks ago 1 0 0 0
Preview
Tens setze anys i ets meva «La família és la família» deu ser l’única cosa certa que es pot dir realment sobre la família. A Com vaig aprendre a conduir aquesta oració copulativa la deixa anar la Coseta, que va ser víctima de…

Per una altra banda, la Cinta Paloma ens porta una crítica de «Com vaig aprendre a conduir», de la dramaturga Paula Vogel:

«Quan el xantatge és a la base d’una relació, les possibilitats de sortir-ne il·lès són baixíssimes.»

lalectora.cat/tens-setze-a...

4 weeks ago 0 0 1 0
Preview
PUM, PUM, PUM, PUM. So i sentit en «Mai no ho podràs saber», de Bartomeu Crespí En l’antigor, la poesia era sinònim de música. O més ben dit: la música n’era una part indestriable. «La combinació de sons d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme», diu el DIEC2,…

Com que anem d'un Dia Mundial a un altre Dia Mundial, en aquest cas de la Poesia al Teatre, avui tenim dues crítiques que s'hi avenen.

Per una banda, Jofre Palau ens parla del llibre de poesia «Mai no ho podràs saber» de Bartomeu Crespí.

lalectora.cat/pum-pum-pum-...

4 weeks ago 2 2 1 1

No ho sabem. Nosaltres no l'hem vist a la llibreria, encara.

1 month ago 1 0 0 0
Post image

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de Jaume Coll Mariné, que trobareu a «Com les fulles», premi Carles Riba 2025.

1 month ago 9 7 2 0
Post image Post image

Nosaltres també volíem celebrar que en Jaume Coll Mariné, editor de la revista durant molt de temps, hagi rebut el premi Carles Riba d'enguany, així com també que en Carles Rebassa, col·laborador de la casa, hagi obtingut el premi Sant Jordi.

Visca la bona literatura! 💫

1 month ago 11 5 0 0

A més a més, tenim una ressenya de Lena Casanoves sobre «El gronxador», d'Àlex Castro.

«Obra de teatre polític, ens emmiralla amb els nostres problemes i ens ensenya també les nostres hipocresies, que són, al cap i a la fi, les nostres pors.»

lalectora.cat/gronxador/

1 month ago 1 0 0 0
Advertisement

Dimarts, dimarts! Avui tornem amb la segona part de l'article de Laia Badal sobre «La intrusa», d'Irene Pujadas.

«La novel·la es pot considerar kafkiana per la quantitat de personatges del dedins consagrats vitalment a la burocràcia».

lalectora.cat/intrusisme-c...

1 month ago 3 0 1 0
Preview
La poesia gràvida de Felícia Fuster: «Postals no escrites» 1. Amb quines reixestensa d'amor       la vidaInfern         m'envoltes Com és sabut, l'haiku és una forma poètica japonesa de tres versos distribuïts seguint l'esquema sil·làbic 5/7/5, que en el…

D'una altra banda, Clàudia Pey escriu sobre «Postals no escrites» un llibre de haikus de Felícia Fuster, que «emprà la poesia com a via d’experimentació existencial i estètica.»

Passin i remenin que avui com sempre tenim bon gènero!

lalectora.cat/la-poesia-gr...

1 month ago 1 0 0 0
Preview
Intrusisme corporatiu (I) —Però tu, digues quina mena d'home ets i què cerques. —Soc, com veus, un cavaller que busca sense poder trobar; la meva recerca ha estat llarga i vana.   —I què t'agradaria trobar? —L'aventura, per…

Feliçment, avui és dimarts! Venim amb dos articles de luxe. D'una banda, tenim la primera part de la crítica que Laia Badal escriu sobre «La intrusa», d'Irene Pujadas, que recentment ha rebut el premi Finestres.

lalectora.cat/intrusisme-c...

1 month ago 1 0 1 0