Higher-income households benefited most from Help to Buy, thinktank finds Analysis by IFS shows George Osborne’s mortgage schemes launched in 2013 had little effect on social mobility

"Our research indicates that the Help to Buy schemes introduced in 2013 had the largest impact – in terms of making more homes affordable – on higher-income households"

La transversalitat i els plans de barri d’intervenció integral | Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Actualment, hi ha poques polítiques públiques amb una proposta d’àmbits d’intervenció tan integral com les de millora de barris vulnerables. I és perquè tant les avaluacions com els estudis de l’acadèmia han apuntat vers la necessitat de “transformar alhora les relacions socials i les estructures urbanes per avançar cap a una societat més justa i igualitària” (Nel·lo, 2021, citat a Esteve, 2025)[1]. Si aquesta és la finalitat de la política de regeneració de barris, de gran abast i complexitat, sembla gairebé indiscutible definir un abordatge integral des de diferents àmbits, amb projectes i intervencions variades, tant de millora de les condicions d’entorn físic (renaturalització, espai públic, equipaments, habitatge, etc.) com de millora dels recursos per al desenvolupament dels seus residents amb la màxima igualtat d’oportunitats (formació ocupacional, capacitacions digitals, ajudes econòmiques, espais de trobada i suport, serveis de cures, teixit comunitari, identitat i celebració del barri, etc.). Però el quid de la qüestió és que totes les intervencions i projectes es dissenyin i planifiquin de forma articulada i integrada entre els àmbits i els departaments i entitats que els representen, responent a una mateixa estratègia ja marcada des de l’inici i compartida per tots els agents. Aquesta integració es pot treballar explícitament en tres nivells:En l’estratègia: definint (o redefinint) de forma col·laborativa el focus principal que es vol treballar en el pla de barri. Tot fa pensar que es tractarà d’un objectiu complex, que si s’intenta articular en una frase pot semblar vague o poc aterrat. Per això cal acompanyar-lo de dues coses més: una quantificació d’aquest objectiu i un conjunt d’objectius derivats, en format estructurat, articulats entre ells i planificats. La idea és contemplar totes les dimensions del funcionament del barri (urbanística, ambiental, energètica, social, comunitària, econòmica, etc.), vist com un sistema, per tal d’assolir aquest objectiu. En els projectes: combinant intervencions físiques, ambientals, socials i comunitàries, i garantint que no només siguin projectes coherents entre si sinó intentant que es recolzin i integrin entre ells i amb el barri, generant sinergies. Alhora, també pot resultar interessant que hi hagi projectes que combinin objectius d’àmbits diferents, sempre i quan resulti una combinació de sentit comú. Per això caldrà definir de forma atenta les “teories del canvi” que hi hagi darrere de totes les intervencions, que connectin objectius de l’estratègia, amb els projectes i els resultats esperats d’una forma factible. En els espais de coordinació i governança: tant espais interns de l’ajuntament com espais de trobada de veïns i veïnes i agents, amb la configuració que resulti més adequada. Però amb la presència de totes les persones participants afectades en algun dels espais i formats, des de l’inici. I que s’hi pugui treballar tant l’estratègia com els projectes. En definitiva, la participació d’agents i veïnat no deixa de ser una forma de transversalitzar les intervencions del pla de barris, incorporant altres mirades per a generar un treball més conjunt. I és probable que aquestes mirades incorporades també aportin més integralitat a les intervencions. Imagen Foto: Elena Pastor. Els límits de l’organització administrativa tradicionalTanmateix, la construcció de polítiques i projectes integrals no és connatural ni pròpia d’organitzacions departamentalitzades com les administracions públiques actuals del nostre entorn, també les locals. Des de la normativa de funcionament administratiu, fins a la sectorialització de pressupostos o les dinàmiques de treball i ritmes diferents entre departaments, hi ha diversos aspectes estructurals i organitzatius que dificulten un treball transversal conjunt que permeti desenvolupar polítiques integrals. Per aquest motiu, en el disseny i implementació dels plans integrals de barri és necessari dotar-se d’eines i mecanismes explícits no només que promoguin sinó que garanteixin aquesta transversalitat. De fet, tal i com han relatat alguns ajuntaments que van participar en la Llei de barris 2004-10, es tracta d’una oportunitat de testejar eines i espais de treball transversal que poden romandre en el funcionament de l’ajuntament, millorant notablement el seu rendiment. Llavors, quines poden ser aquestes eines i mecanismes?D’entre els més comuns trobaríem els següents:Coordinador/a del pla de barri: a mode de figura de coordinació transversal, amb dependència jeràrquica d’alcaldia i no d’un departament. I, a ser possible, bona relació amb tots els departaments de polítiques sectorials de l’ajuntament. Alhora serà la persona encarregada d’impulsar i acordar els espais i els circuits de treball interdepartamental.Oficina del barri: com a espai compartit entre els tècnics i tècniques dels diferents departaments que de forma exclusiva o parcial col·laboren en el pla de barri.Espais de gestió i treball interdepartamental: tant del perfil directiu com tècnic, i conjunt. I amb reunions específiques pel pla de barri, o bé directament un espai específic del pla.Tallers interdepartamentals de co-creació de propostes per a intervencions del pla de barri, incloent tallers amb participació ciutadana i d’entitats socials. Important que es tracti de trobades en format taller, aïllades d’altres dinàmiques de reunions. I que incorpori tècnics sectorials que no formen part de l’equip del pla de barri, per tal d’aportar la mirada de connexió amb la resta del municipi.Aplicació real dels pressupostos per programes: més enllà de la classificació per programes normativa i afegida, poder desenvolupar una articulació per programes de tot el pressupost, com ja tenen alguns ajuntaments, podria resultar una transformació tractora per acabar incorporant la transversalitat en el treball com a dinàmica pròpia. Imagen Foto: Lucas Amillano. Més enllà de les estructures: cultura i alineamentNo obstant, la transversalitat no depèn només de crear estructures, sinó d’alinear objectius, incentius i cultura organitzativa per a finalitats concretes. Si cada departament col·labora amb altres en projectes que formin part del pla però no alinea ni es fa seus els objectius, les dades dels indicadors i les eines de treball, no es tractarà de transversalitat efectiva. Quines poden ser, doncs, altres eines que facilitin el canvi de dinàmiques i l’evolució cap a un treball transversal? Capacitació en treball transversal: que, a més de la formació en el canvi organitzatiu, pot incloure el disseny entre tots els participants de nous circuits i protocols que adoptarà l’organització. Evidentment, ha de ser un pla de formació progressiu i planificat.Eines d’informació i comunicació oberta: des de la incorporació de l’avanç del pla de barri a les xarxes socials i altres eines de comunicació de l’ajuntament, fins a un butlletí periòdic per a totes les persones i entitats interessades, amb notícies dels projectes, d’impactes en els indicadors del pla i aportacions dels veïns i veïnes. La comunicació pot oferir una base perquè altres departaments facin suggeriments i connexions relacionades.Reconèixer i incentivar la col·laboració: obrint canals formals i informals per a aquesta col·laboració que, en la mesura del possible, ha d’evitar crear tràmits burocràtics associats. És important recórrer més a la confiança en la capacitació, la responsabilitat i la professionalitat que no pas en la garantia jurídica escrita. Avaluació del pla de barri col·lectiva i interdepartamental: amb indicadors de gestió i d’impacte de les intervencions i projectes que estiguin relacionats i siguin responsabilitat de tots els departaments.Els instruments poden ser aquests i molts més, però per sobre de tots hi ha d’haver, com sempre, la voluntat política i el lideratge continuat per a la transformació. La tracció de tota organització. I també hi ha d’haver una planificació pacient d’aquesta transformació, perquè no es fa en mesos ni en pocs anys. I la transversalitat és necessària per a treballar bé els plans de barri i la integració de les seves intervencions. Per tant, com més aviat es comenci aquesta transformació, millor podrà funcionar la implementació del pla de barri. [1] NEL·LO, Oriol (Ed.) (2021). Efecto barrio. Segregación residencial, desigualdad social y políticas urbanas en las grandes ciudades ibéricas. Tirant humanidades, citat a: ESTEVE GÜELL, Maria del Mar; NEL·LO, Oriol, dir.; SOTOCA, Adolf, dir. (2025). Programes de rehabilitació urbana integral enfront de la segregació. Una anàlisi comparada del Pla de Barris de Barcelona i el Contrat de Ville de París. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia https://ddd.uab.cat/record/311826

🏙️Els plans de #barri són molt més que intervencions urbanes: són una oportunitat per repensar com treballen els ajuntaments.
🗝️La clau? Transversalitat real entre àmbits i departaments:
▪️Estratègia
▪️Projectes
▪️Espais de coordinació i governança
@mcortadapemb.bsky.social al blog⤵️

La pobreza es una decisión política, de gasto público y de políticas sociales. El "milagro" de que quienes caen en la pobreza salgan de ella por sí solos si se les "enseñan" cosas o se les da "incentivos", de forma masiva, y sin recaer, solo existe en la imaginación auto-conveniente de algunos.

La ciutat central perd habitants i el conjunt de municipis de menys de 50.000 habitants en guanya. La meitat de les 15.785 persones d'aquest saldo positiu han anat a municipis <10.000 habitants. No és el camí que condueix al policentrisme...
govern.cat/salapremsa/n...

Aina Tarabini, socióloga: “El abandono escolar es solo la parte visible de desigualdades mucho más profundas” El fracaso educativo en España está en su mínimo histórico, pero sigue entre los países con peores cifras de la UE. El problema empieza mucho antes de que los alumnos dejen los estudios

"El abandono no es solo el momento en que alguien deja de estudiar. Es la punta del iceberg; el resultado de un proceso más largo que está muy relacionado con las condiciones de vida del alumnado, con la pobreza o exclusión y las oportunidades fuera de la escuela"
elpais.com/economia/for...

MUST. Ha aparecido una nueva edición ampliada del clásico de Chris Ealham de 2005. Es un texto corregido, precedido de un prólogo del historiador Héctor González Pérez -historiador y uno de los 6 de la Suiza- y con un nuevo capítulo: Del Punk a Ángel Pestaña, la (auto)biografía del libro.

#ECV Módulo sobre energía y medioambiente @es-ine.bsky.social

El 34,4% de los hogares consideraba necesarias reformas para mejorar la eficiencia energética de su vivienda o edificio en 2025.

Nota de prensa
👇
ine.es/dyngs/Prensa...

Resultados➡️
ine.es/dyngs/INEbas...

#INE

A Milano-Sanremo for the history books 🤯

Tadej Pogačar wins a spectacular edition of the Italian Monument against Tom Pidcock despite crashing before the Cipressa 😮

📸 Getty Images

👉Baixa el risc de pobresa, però creix la percepció de no arribar a final del mes.

📈Entre 2024-2025, el 19,4% de la població es troba en #riscdepobresa, una davallada respecte al 2022-2023. Tot i baixar la pobresa monetària, la pobresa subjectiva puja: del 21,5% el 2022-2023 el 23,1% el 2024-2025.

📚 L’Institut Metròpoli inicia la seva participació en el màster en Polítiques Socials i Acció Comunitària de l’@igopbcn.bsky.social de la @uab.cat. Una col·laboració acadèmica que s’ampliarà en els pròxims anys, amb la incorporació de noves matèries i professorat de l’Institut.

🔗 shorturl.at/YTr3h

José Luis Guerín: “Me considero un cineasta periférico, lo más anticapitalista posible” | lamarea.com Charlamos con el director de 'Historias del buen valle', rodada en Vallbona, un municipio aislado por un río, vías férreas y autopistas.

Charlamos con José Luis Guerín de ‘Historias del buen valle’. El director de ‘En construcción’ vuelve a colocar su cámara en un barrio de Barcelona: esta vez es Vallbona, entre lo rural y lo urbano.

✍️ Una entrevista de @carlosmadrid.bsky.social 

Tenemos el paro de 2006 pero sin burbuja.
Tenemos el IBEX 35 más alto que en 2006 pero sin burbuja.
Exportamos el doble que en 2006.
Tenemos el SMI al doble que en 2018.
Tenemos la prima de riesgo en 49 pb.

ES ACOJONANTE que la sensación sea "que mal todo".

Trump tiene un fetiche con utilizar las sanciones comerciales como herramienta de extorsión. Lo que hemos aprendido: no es tan fácil, son ilegales, se puede resistir y de hecho es mejor plantarle cara que ceder. Así que firmeza y a la mierda con el pedófilo naranja.

Feijóo celebra los 30 años de la victoria de Aznar apoyando otra guerra ilegal contra los intereses de España.

La salud no empieza en el hospital: empieza en el barrio. Donde hay más tráfico y menos árboles, hay más enfermedad.

Desde el Ministerio de Sanidad seguimos trabajando para que el aire limpio deje de ser un privilegio marcado por el código postal.

El Supremo avala el 30% de vivienda protegida que Colau impuso a los constructores El Alto Tribunal rechaza que la medida sobre vivienda de los Comuns comporte una "indemnización general" sobre los promotores inmobiliarios

El Supremo avala el 30% de vivienda protegida que Colau impuso a los constructores

Sánchez anuncia un estudio de generaciones del futuro y programas para el empleo de beneficiarios del IMV El presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, ha anunciado este viernes el lanzamiento de un proyecto para...

El presidente del Gobierno ha anunciado el lanzamiento del estudio "generaciones del futuro" para seguir las trayectorias vitales de niñas/os desde la infancia hasta la adultez con el objetivo de analizar cómo las condiciones de origen influyen en las oportunidades
www.europapress.es/economia/mac...

"El procés de metropolitanització continua avançant. L’any 2025, la meitat de la població metropolitana ocupada (49,2 %) treballa a un altre municipi metropolità". Del @serporcel.bsky.social el @ferantonalonso.bsky.social i companyia
www.institutmetropoli.cat/ca/estudi/en...

Ocho de cada 10 vecinos de Barcelona ve difícil encontrar vivienda en su barrio o municipio La proporción de la población metropolitana que percibe esta dificultad ha crecido un 20,3% desde 2022

Bon recull del que donen de si els resultats de la darrera edició de l'Enquesta de Cohesió Urbana (2005) #ECURB. Crisi d'habitatge, inestabilitat residencial, deslocalització de la xarxa informal de suport als barris i avenç del procés de metropolitanització. 👇👇

www.elperiodico.com/es/barcelona...

Ahir vam presentar l'Informe Social de Catalunya 2025. Esperem que el primer de molts.

L'economia creix, però massa famílies no ho noten. Ara sabem una mica millor per què.

Informe complet → gen.cat/informesocial

El 50% de la població metropolitana treballa a un municipi diferent d’on viu Són dades de l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2025, realitzada per l’Institut Metròpoli amb el finançament de l'AMB

🔝 Gairebé la meitat de la població metropolitana #ocupada ja treballa en un municipi metropolità diferent d’on viu.

Publiquem els resultats de l'Enquesta de #cohesió urbana (ECURB) 2025, realitzada per l’Institut amb el finançament de l' #AMB.

🔗 Informe: www.institutmetropoli.cat/noticias/ecu...

Los audios que evidencian el racismo en el alquiler de pisos: “El propietario no quiere a nadie de fuera” social.elpais.com/uvn…

Aquest gràfic reflecteix l'enorme aportació recent de les persones migrants a l'ocupació. I expressa la nova fractura ocupacional-salarial. Una esfera laboral més gran, diversa i amb bretxes: persistents (gènere) i emergents (origen), on es concentren també les taxes + altes de pobresa en el treball

El Gobierno debería usar este vídeo para una campaña institucional sobre la regularización de inmigrantes.

Hoy Khouloud nos ha dado una lección de dignidad y nos ha inspirado en su discurso sobre la pobreza infantil. Ha hablado ante el Hemiciclo en el Acto de la Infancia en el Congreso organizado por @unicefespana.bsky.social y la @platdeinfancia.bsky.social.

😢❤️‍🩹

Impuesto del 2% a los ultrarricos.

Fiscalidad justa y una prestación universal por crianza para erradicar la pobreza infantil.

Hacerse mayor en un piso de alquiler: “Alargaré mi vida laboral para cobrar más pensión, pero me tendré que ir a un pueblo. Esto va a explotar” La crisis inmobiliaria provoca que cada vez más personas mayores de 45 años se vean obligadas a vivir de arrendamiento, una situación que les genera inseguridad

España, históricamente país de propietarios donde la casa ha sido el mejor plan de pensiones, se encuentra ante un nuevo escenario. Y no parece estar preparado para lo que está por llegar: el envejecimiento de la población española en un alquiler

Avui celebrem el Plenari d'Hivern de l'Institut Metròpoli, un espai per compartir les novetats i els reptes que ens esperen aquest 2026!

📍Parc de Recerca UAB

Estamos absolutamente estancados en la reducción de la pobreza, punto arriba o abajo. No es solo ESP, son casi todos los países desarrollados. Es un problema político estructural: no se diseñan las políticas adecuadas (y no, no es el empleo) ni se quieren dedicar los recursos necesarios.