🌹🐲✍️
Demà veniu a veure'm i xerrarem una mica!
Estaré signant aquí 👇🏽

«Vaig a casa d’altres persones i em fa com angúnia que ho tinguin tot tan endreçat i al lloc que toca: una casa endreçada és una casa no viscuda» Té tot el sentit que quan et divorcies el teu estat civil no torni a ser Soltera, sinó que es quedi en Divorciada; perquè en efecte no tornes mai a l’estat anterior

Setmana 32: instal·lada
«Som esclaus dels nostres cossos.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

🔥

«A finals d’any faré 50 anys, tinc la sensació que aviat sabré la mena de números genètics que m’han tocat» Els dies que pel que sigui no em trobo bé, sento l’ombra de la mala salut del meu pare planant sobre meu: ¿també jo tindré artritis reumatoide? ¿també jo patiré del cor i això m’acabarà matant?

Setmana 31: masegada
«Crec que ja tinc el nom una mica com el cos després de la mudança: ple de blaus i cops i rascades. M’he proposat escriure només articles anodins amb els quals no es pugui ofendre ningú.»
www.catorze.cat/cambres/52-s...
👇

Hay unos teclados bluetooth perfectos para el móvil.

Crec que això del senyor i l'encenedor seria un bon conte.

Avui és l'últim dia que em llevo en aquesta casa on he viscut deu anys. El futur m'espera.

Sí!

«Enmig de tot plegat, la meva mare s’ha trencat la cama i la van operar» Al berenar literari hi vaig arribar desballestada de la feina del dia, atordida de veure de cop tanta gent junta, vaig tenir converses esparses amb un i altre

Setmana 30: ventosa
«També a Ikea l’atordiment i la sensació de no ser-hi del tot present. Les multituds m’alienen. Les mudances també. El món literari també.»
👇🏼
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Carlota Gurt: “Vaig veure aquell paisatge desolador i vaig pensar: «Jo estic així, seca»” Escriptora, publica 'Els erms'

«Gurt construeix un relat sòlid i vibrant sobre com aquests personatges habiten el desencant. Amb un desplegament fabulós de metàfores i un català robust, la novel·la va endavant i endarrere en el temps amb una estructura narrativa que la fa brillar.»
👇
llegim.ara.cat/entrevistes/...

‘Els erms’, de Carlota Gurt: obsessió al pantà de Sau En una novel·la on el més seductor és l’estructura, un home i una dona es troben en un món desert condemnat a l’explosió imminent

Puigdevall sobre Els erms: «Amb molta destresa, Carlota Gurt ens du a la realitat paral·lela existent a l’altra banda de la boira;
(…) se centra amb precisió clínica en els esdeveniments mínims (…) que van ordint solapadament una transformació moral.»

Ressenya sencera 👇🏼
elpais.com/quadern/lite...

La imatge de coberta m’agrada perquè demostra que podem fer esquí aquàtic fins i tot en llocs que de vegades són deserts. Les il·lusions són les ficcions que som capaços d’imaginar. El futur també.
MOLTES gràcies per llegir-me!

A la novel·la hi ha preses, túnels, hotels, deserts, quadres de Goya i de Patinir, peixos monstruosos, trens a tota velocitat. També hi surt la Barcelona envaïda pels expats i la societat zombificada per les pantalles.

Perquè: ¿D’on traiem la il·lusió quan no en tenim? ¿Com s’inventa l’alegria salvatge? ¿D’on coi raja?

(Totes les imatges són llocs de la novel·la que he visitat per documentar-me.)

És la història de la Ramona i el Faust —ella és punxeguda i inquietant, ell és flonjo—; no es coneixen; són com una foto i el seu negatiu: una mateixa imatge que alhora és la imatge oposada. I estan secs com una mala cosa. Però no: no és una història d'amor ni de sexe.

Avui, per fi, surt «Els erms», una novel·la plena de boira i deserts, una novel·la fosca que camina cap a la llum i que parla de sequeres individuals i col·lectives. Com diu l’epígraf: «Qui tingui set, que vingui.» (Espero que estigueu morts de set.)
Gràcies per llegir-me!
🧵👇

«¿Sempre som a temps de decidir qui volem ser o arriba un moment que ja és massa tard?» Vinga a erigir discursos sobre els llibres, la gent vinga a llegir aquests discursos sobre els llibres en lloc de llegir els llibres

Setmana 28: «Primavera, t’estic esperant amb les pistoles a la mà.»
👇🏼
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Aquest dissabte seré amb el monòleg a La Bisbal d'Empordà!
Veniu!
👇🏼

«El sexe s’assembla molt a la tendresa» Jo també tinc a dins un cilindre immens i solemne, ben enterrat i amagat, al qual només s’hi accedeix a través d’un túnel fresc i negre

Setmana 26: arbrada
«No ens doneu or, que no és més que lluïssor; tampoc ens doneu plata, que encara ens sembla pitjor; no volem medalles ni condecoracions […]; volem temps, volem la vostra atenció”. Podríem cantar-ho molts dels que érem a la Nit, oi?»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Aneu apuntant, que ja falta poc. ELS ERMS. Dimecres 25/3 a La Central del Raval! L'autora conversarà amb ella mateixa, i amb tots els que vingueu. 👇🏼

«El dia que toqui deixar per sempre la casa ens farem un fart de plorar» Fer riure la gent, doncs, és l’hòstia; m’ajuda també a combatre certa imatge de ser una persona seriosa

Setmana 26: sencera
«Riure és una manera natural de drogar-se.»
👇🏼
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Ahir vaig assistir al naixement d'Els erms a la clínica Romanyà Valls. Ha pesat 335 g, fa poc més d'un pam d'alt i té 241 pàgines. D'aquí a 18 dies arribarà a les llibreries.

«En acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar» I llavors, en acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar

Setmana 26: complicada
«De tant en tant em desmunto.»
👇🏼
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Qui? On?

«Em fa por pensar que un dia vingui l’Alzheimer» Fa dies que tinc molta gana, deu ser, imagino, que menjant obtinc un plaer que en la resta d’àmbits de la meva vida ara mateix m’és difícil de trobar

Setmana 24: eficient
«De vegades penso si no em convindria fer un dietari privat (...), però igualment hi ha coses que no les escriuria perquè gairebé no goso ni pensar-les.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

Durant disset anys vam compartir la vida i ara, aviat, compartirem taula de novetats a les llibreries.

🔥

«Ens tornarem idiotes o bojos de tant treballar» I avui lleva’t i escriu el dietari, que ja m’agrada, però hòstia, i ara quan ho acabi, traspassa tots els arxius a l’ordinador nou, també el certificat digital per fer tots els putos tràmits

Setmana 23: farta
«Ens tornarem idiotes o bojos de tant treballar, estem tots dos mig deprimits i mig tarats, potser ja del tot bojos o idiotes, només pensant tot el dia en paraules i classes (ell) i mudances (jo).»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Ens vam prendre una microdosi, que és una cosa que faig de tant en tant, potser cada tres mesos» Quan somio amb vergues acostumen a ser estranyíssimes

Setmana 22: malalta
«No veure’ns implica que de tant en tant tinc la sensació que ja no sé qui és ni per on passa; que no sé com està ni què pensa. Hi ha només dues solucions per veure’ns més: una no m’agrada a mi i l’altra no li agrada a ell.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...

«Cada mes pago jo sola 3.000 nets (per tant, cal facturar 3.500), que difícilment puc reduir, i als quals cal sumar-hi tooooot el que falta» ¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?

Setmana 21: tranquil·litzadora
«¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?»
[…]
«Hauria de publicar un llibre amb totes les llistes que he fet a la meva vida.»
👇
www.catorze.cat/cambres/52-s...