La veritat és que #LaGranCita m'està semblant molt entranyable. El càsting és brillant: proper, penya normal però amb carisma, diferents dialectes. Desafia el que solen ser els programes de cites.
Em té amb un somriure constant. Quina sorpresa.
Aquí en @marcpineda.bsky.social en va parlar, per si teniu encara algun dubte de que serà un encert venir si us animeu:
bsky.app/profile/marc...
Un pla pel pre-Sant Jordi: venir a veure 'El lladre de llibretes' (amb col·loqui) a la Sala Versus. Amb el codi OMNIUMLLIBRETES, tindreu un descompte. I després de l'obra, col·loqui amb l'equip. :D
Aneu amb compte amb les entrades, que s'acaben!
tickets.oneboxtds.com/salaversusgl...
'Bronca' em va semblar brillant. La T2, però, és gent imbècil sent encara més males persones. No era això.
www.lavanguardia.com/series/20260...
'Errores épicos' de Netflix té molts elements per ser la meva sèrie. Una comèdia sobre dos germans que es van ficant en embolics cada cop més complicats des que roben a un mafiós. Però... PER QUÈ CRIDEN TOTA L'ESTONA? No sé si puc més. Es fa difícil d'aguantar.
Nosaltres ni tan sols podem tenir el debat de "matem amb el coixí o no deixant rastre" perquè, com el sostre és de sanefes verdes i marrons i ocres i granats, podria haver-hi 15 mosquits que no en veuries cap. Però m'agrada saber que d'altres veïns de l'Eixample viuen el mateix infern. <3
Te'l trobes a l'entrada del pis, dret i inquiet com qui et vol explicar un safareig: "No t'ho creuràs. Hi ha un altre mosquit".
Voldries morir. Vas a agafar l'esprai. Però, abans d'entrar al quarto, et mira amb un somriure murri:
"Si és que és culpa meva: tinc la sang massa dolça, Papà".
Aquell dia t'assegures de no cometre errors. No ventiles gaire l'habitació. Ruixes els racons. Endolles els antimosquits. Amb tota aquesta estratègia defensiva (més el cadàver a la brossa), els fills van a dormir ben a gust. Més tard, hi vas tu, esgotat.
De cop, de matinada:
"Papà, papà".
Assenyala sota de la lleixa. No entens com aquella ment tan estratègica i sàdica comet l'error de posar-se en una superfície blanca. El mosquit deu estar borratxo de sang i de poder. No goses apartar la mirada. Et passen l'esprai.
Apuntes, dispares i, amb un paper de cuina, remates la feina.
L'endemà vols morir. El teu marit, que no s'ha assabentat d'absolutament res perquè pateix una malaltia que defineixes com narcolèpsia de conveniència, se solidaritza amb tu amb l'energia de qui ha pogut descansar.
Mentre en parleu, el petit el veu: "EL MOSQUIT!".
No entens com d'aquells cossos surten aquells sorolls. El petit sents que diu frases llargues mentre dorm. El gran, que tens ben bé al costat, quan es gira emet un so que només pots descriure com el d'un velociraptor cridant la manada. I els dos, com a constant, ronquen com dos rinoceronts asmàtics.
Ell no torna a sentir el mosquit. Ara ets tu que, de tant en tant, es desperta clavant-se bufes a la cara i a les orelles quan sent el brunzit. El fill de puta ha canviat de víctima però tu no el veus mai. Com si no en tinguessis prou, els dos fills fan un concert estrambòtic mentre dormen.
40 minuts més tard. "Papà, papà". L'ha tornat a sentir. T'ho diu amb complicitat. Ara esteu més units que els guerrers de la Batalla de la Gorja d'en Helm.
Treus el llit de sota i t'hi estires amb l'esprai al costat i l'esperança que, mentre ets allà, sentiràs l'enemic i l'exterminaràs.
30 minuts després, el sents. "Papà, papà". T'ho crida xiuxiuejant. Et vol de part seva. Una altra expedició. Ara fiques esprais als racons, a les cortines, tires l'esprai per la pell al coixí.
Et preguntes si el dia de demà tindran càncer per culpa teva. Si arribaran a demà.
Total, que és la 1.30h de la nit i, amb el germà dormint, et poses a buscar amb l'esprai a la mà. El sostre és alt i té sanefes. Hi ha cortines rebregades. Maó a la vista. Joguines. Trobar-hi l'agressor és com buscar un català en un local de brunch de l'Eixample. Desisteixes.
Li dius és que no et pot cridar d'aquesta manera: que t'esperaves trobar-te'l estès a terra. I tu, que vols tornar al llit, li dius esperançat: "Potser ho has somiat".
Però et fa anar al lavabo. Encén el llum. "Mira, mira". Sota del melic i al braç hi ha la prova: dues picades.
"Papà, Papà!", et crida el fill de matinada. Esperes trobar-te'l dessagnant-se, amb la barbeta oberta de caure del llit, després de sentir-li la desesperació a la veu. Entres gairebé corrents. "Què passa, N!?!?".
Te'l trobes al mig del llit, assegut:
"Hi ha un mosquit".
😁🥰
Esteu avisats: aquesta comèdia dramàtica amb Elle Fanning, Michelle Pfeiffer i Nicole Kidman és la cosa més simpàtica que hi ha. N'estimareu tots els personatges.
www.lavanguardia.com/series/20260...
Poder parlar amb en Joel Kinnaman sobre 'Para toda la humanidad' és un d'aquells plaers que em regala la feina. Aquí, l'entrevista:
www.lavanguardia.com/series/20260...
🫂
Ni em reconec.
Ahir. Anar al bar a mirar el futbol perquè el teu fill de set anys pugui mirar el Barça amb els col·legues mentre tu i la resta de mares esteu d'esquena a la pantalla fent la cervesa i petant la xerrada. Experiència 10/10.
Quin plaer poder parlar amb la Nerea Barros sobre un paper tan difícil com el de la inspectora Elena Blanco, i com enfronta com a actriu haver de transmetre tant de dolor.
Ara torna amb 'La nena'. L'entrevista, aquí:
www.lavanguardia.com/series/20260...
No tens la sensació que aquest any la crítica USA té ganes d'odiar 'Euphoria'? Hi està predisposada? Em costa molt que s'adorés l'obra de teatre de la Lexi i ara, en canvi, la crítica decideixi que la T3 és dolenta (quan, en realitat, juga a una lliga semblant: el divertiment autoconscient).
Som-hi, una primera crítica del retorn d'Euphoria després de veure els tres primers episodis. Un avís: té més de joc esbojarrat i artístic que de clímax dramàtic.
Llegiu-la aquí:
www.lavanguardia.com/series/20260...
La T3 d'Euphoria, fins on l'he vist, és un epíleg divertit i inversemblant on Sam Levinson va tenint idees i, per sort, cada escena agafa pes per la seva visió tan estètica i els diàlegs esmolats i estridents. És llibertat. Només per a fans? Pot ser. Però com l'estic gaudint.
Té una mirada prou nova per convèncer als fans que volen continuar explorant Gilead però no ho és prou pels que ja estaven cansats de la serventa.
Jo, de moment, me la quedo.
www.lavanguardia.com/series/20260...
Voleu una pel·li catalana que opti als Oscars? Adapteu 'Virgil' d'en Quim Español. Seria una pel·li en rus, ucraïnès, anglès i català, i la història (ben duta a la pantalla per algú que l'agafi des de les entranyes, abraçant l'horror i la humanitat) fascinaria a tot Déu.
🎬📖 Llibre i pel·lícula, quin millor pla per aquests dies?
🌍 Fes-te amb "Projecte Hail Mary", d'Andy Weir, edició especial o rústica, a la teva llibreria de confiança 🚀
Aquí et deixem l'enllaç a les nostres llibreries amigues 👩🏻🚀
www.maimes.cat/prevenda-pro...