Posts by Vicent Soler
Josep Palàcios (JP) era una tresor amagat al gran públic, i era de justícia descobrir-lo. Cosa que fa aquest llibre de manera magistral, amb els onze autors que hi col•laboren. JP ocupa ja un lloc d'honor en la nostra cultura, per la creativitat ben singular de la seua obra.
El premi de la Crítica, que atorga l'Associació Espanyola de Crítics Literaris, ha guardonat en la categoria de narrativa en català/valencià L'anell del nibelung (Proa), d'Amadeu Fabregat. Guardó ben merescut.
Recorde, enyorat Josep Piera -ara, que te'n vas- aquelles tertúlies interminables a ca Amadeu Fabregat, a la vora de la Llotja, als primers setanta, sobre compromís, llengua, literatura i modernitat, que tant ens van enriquir per sempre més.
Trobada entranyable del Rector electe de la Univerditat de València, Juan Luis Gandia, amb la seua "familia acadèmica": la Facultat d'Economia. Ací, amb els professors més veterans de la casa.
Per què les majories en les Corts Valencianes estan impedint iniciar el tràmit per demanar la competència en legislar en dret civil, tant important en uns temps de canvis de les estructures familiars i les relacions personals. Juristes Valencians ens ho explicaren ahir.
El llibre sobre Raimon m'ha resultat fascinant. Una veu potent, amerada de coherència ideològica i de creixent virtuosisme musical -i de constants adversitats-, omplint dècades de la història del País. Cóm a valencià, em senc un privilegiat d'haver gaudit de la seua existència.
Ha mort Manuel Escudero, un economista de prestigi i president de la fundació socialista Avanza. Ho lamente profundament i recorde quan ens convocava a Madrid a alguns economistes per parlar de financament autonòmic. L'interés per tants temes era insaciable. Bon viatge, Manolo.
L'exquisida rehabilitació del Palau de l'Almirall (de la flota de la Corona d'Aragó), a València, fou un senyal més d'identitat del Consell (de la Generalitat) del Botànic, en la mida que mostrava la seua sensibilitat pel patrimoni històric del poble valencià.
Càlid homenatge al periodista i escriptor, Fernando Delgado, centrat en la seua capacitat per cosir amistats al seu voltant, a càrrec del President Ximo Puig i de l'escriptor i amic de Fernando, Juan Cruz (en la llibreria Ramon Llull, de València).
Juan Luis Gandia ha estat elegit Rector de la Universitat de València. Una molt bona notícia per a la universitat I la societat valenciana.
L'escriptor I periodista valencià, Paco Cerdà, valora, al NYT, el "NO a la guerra" espanyol davant Trump.
El candidat a Rector de la UV, Juan Luis Gandia, reb el suport de referents universitaris com l'ex-Rector, Esteban Morcillo, i la filòsofa, Adela Cortina www.facebook.com/share/r/1Yf5...
Que l'alcaldesa Català demane a RENFE que Rodalies no arriben a l'Estació del Nord en les hores de mascletades i altres actes fallers massius -sense tindre una solució alternativa de transport públic al centre- és una mostra més de la manca de cultura metropolitana de l'alcaldesa
Acte de presentació a la universitat (de València), on es va formar, del llibre "definitiu" sobre Raimon, a càrrec del l'autor i de Pacó Cerdà, amb el músic Borja Penalva interpretant cançons del de Xàtiva, amb un vídeo del propi Raimon explicant-nos la gènesi del llibre. Preciós
Avale a Juan Luís Gandia com a proper Rector de la Universitat de Valènvia. Ací explique les meues raons: www.levante-emv.com/opinion/2026...
“Sincerament, crec que amb el Programa de Juan Luis Gandía i el perfil del potent equip de direcció amb el que compta, tenim futur d’esperança per la Universitat de València.” El apreciat prof. hon. @vicentsolerm.bsky.social ens dona suport en @levante-emv.com
www.levante-emv.com/opinion/2026...
Ara que RNE està iniciant programes en valencià, m'agrada recordar que, en 1989, en paral•lel al començament de Ràdio 9 (RTVV), Radiocadena Española (de RNE) esdevingué Ràdio 4, emetent totalment en valenciá; que tancà, malauradament, en 1991. Per què?
Els professors JV Boira i Joan Romero i el periodista Salvador Enguix ha clausurat, en la Nau, una jornada sobre mobilitat metropolitana molt interessant. Perquè la ciutat real es la metropolitana, i els ciutadans que hi viuen necessiten de politiques públiques d'eixe nivell.
En 1999, Rita Barberà i Eduardo Zaplana suprimiren - en lloc de millorar-lo- el Consell Metropolità de l'Horta, el primer ens valencià de govern metropolità, que havien creat Ricard Pérez Casado i Joan Lerma. Ara, caldrà fer un esforç de consens polític per tornar a tindre'n un.
Richard Wagner i un wagnerià conspicu, Ernest Millet, coprotagonitzen aquesta novel•la, que desborda els contorns de la narrativa valenciana per la seua immensa riquesa descriptiva i la vocació indisimulada d'inscriure's en la literatura europea del moment. Fascinant. Imperdible.
Molt content d'haver assistit a l'acte de presentació de la candidatura a Rector de la UV de Juan Luis Gandia, per la sobrietat de l'acte, la potència del programa presentat i de l'equip que l'acompanya i la il•lusió que ha despertat entre el públic assistent.
Ramon Marrades i Néstor Novell em convidaren a col•laborar en aquest llibre. He escrit "La ciutat flexible: el cas de València" en agraïment a Pep Sorribes per haver emprés, als setanta, els estudis d'economia urbana a València, de la mà d'Ernest i Enric Lluch I de Francesc Roca
La meua col•laboració al llibre del 50 Aniversari de la Penya Barcelonista de Sueca (Ribera Baixa).
Els esforços del passat acaben tenint bons resultats.
Signant en el Llibre de Condolències de l'Ajuntament de València, en record i homenatge de l'alcalde (1979-89), Ricard Pérez Casado, el llegat del qual ens arriba com a referent de polítiques urbanes i metropolitanes de la millor qualitat convivencial i mediambiental.
"Una oportunidad histórica que el pueblo valenciano no puede dejar escapar".
La opinión de @vicentsolerm.bsky.social y Arcadi España, dos ex-consejeros de Economía de la Comunidad Valenciana, sobre la propuesta de nuevo modelo de financiación autonómica.
www.levante-emv.com/opinion/2026...
Novel•la escrita amb pulcritud literària, en base a les vivències dels que visqueren la crueltat, d'una banda, i l'angoixa, de l'altra, dels afusellament al Terrer de Paterna, en la postguerra. Centrada en el cas del Rector Peset, figura referencial per ser exemple de dignitat.@