Últims dies a @Filmin de la meravellosa Ernest i Celestine. Ideal per a una tarda de pluja a casa, tant si teniu quitxalla com si la quitxalla sou vosaltres.
Posts by Isabel Monsó
M’he passat molt de temps tenint por dels efectes de la IA a les cobertes dels llibres, però m’ha passat de cop quan he vist la de La muerte y la primavera.
M’ho miro encantada! Gràcies, Brian!
4a edició de “Combray”, el 1r llibre de la “Recerca” de Proust, ja a les llibreries!
Si voleu fer un tast de la “Recerca”, q recordeu q té més de 3.000 p, “Combray” és una magnífica opció, de només 250 p, per entrar al ritme proustià i per saber per què quan parlem de Proust parlem de magdalenes.
El pitjor de les relacions tòxiques és q, des de dins, no ho semblen, però Vera t’entrena a veure les alertes a mesura que es fan més evidents (probablement des de l’experiència de la pròpia Von Arnim). Tant de bo arribés a moltíssimes lectores joves!
#llegit Obra mestra! El posaria com a lectura d'institut amb tasca de buscar tots els "red flags" q poden. Una historia terrorific de control i manipulació, però a estones condimentada amb un humor (negre) encisador q fa que sigui una lectura molt entretinguda. Excel·lent! @isabelmonso.bsky.social
Records a l’insuportable senyor Wemyss! 😬😬😬 Mai he estat tan a punt de matar algú per unes torrades!
El collar de Keeper, el gos de l'Emily Jane Brontë. Un gos gros i feroç però fidel a Emily; diuen que només ella el podia controlar i fer-ho creure. Segona foto, la pintura que va fer Emily de Keeper.
“A Londres, hi heu vist mai vaques vestides de franel·la grisa, amb armilla i pantalons?”
Segur que no; això només passa a “Cranford”, d’Elizabeth Gaskell.
Doncs considerant les notícies, a Cims Borrascosos no s’hi està tan malament, per més q en Heathcliff vagi per allà repartint castanyes.
Gràcies, Dolors! 😍
Aquí teniu la secció d’avui a Tots els matins del món sobre si Cims borrascosos és en realitat una sonata de Beethoven.
Gràcies isabelmonso.bsky.social per participar ❤️
Esper que vos agradi, ha sigut un plaer llegir la novel·la com si fos una partitura.
👇www.3cat.cat/3cat/son-els...7/
“Són ells els que ens empenyen al sacrifici. Diuen que hi haurà guerra, que és inevitable i propera. Són ells qui l’han preparada. I fan veure que la temen”.
Ella ho va escriure el 1940, però ara funciona igual, amb la diferència que ja no cal que facin veure res… Els morts són coses q passen.
Si teniu ganes d’abraçar mones però ara mateix no us en podeu anar al Japó a buscar el macaco aquest, llegiu👇No hi ha mones més tendres, dolces i abraçables que la Sally Jones de La mona de l’assassí i La Goril·la de L’estrella de les mones. De debò.
La captura de l’or de Noruega va ser una de les obsessions de l’ocupació alemanya durant la II Guerra Mundial.
Ho explica molt bé la pel·li “Gold Run” (a Filmin), que podeu veure x conèixer el context abans de llegir “Un tresor a la neu”.
youtube.com/watch?v=I57I...
Per si “Matar un rossinyol” no fos prou meravella, hi trobes el debut de Robert Duvall com a Boo Radley, un personatge que no obria la boca però ho deia tot!
Tothom sap que hi ha massa novetats editorials, que es publica amb un ritme inassumible… menys la família reial, que com sempre fa el que li sembla i cobra royalties per fer-ho.
Per un moment m’he pensat que l’Emily Brontë va escriure la novel·la en castellà, i que a la nova adaptació hi surt una cabra jugant a bàsquet. Cosa q podria ser, perquè és una adaptació molt lliure, com sabem perquè al cartell han posat el títol entre cometes. I quan es posen cometes…
Hem organitzat això del vendaval perquè us pugueu quedar a casa a llegir “Cims borrascosos” amb la deguda ambientació abans que estrenin la pel·lícula, demà passat.
En la ficció (novel·la o film), un judici crea una enorme expectativa: saps q hi haurà gir sorprenent i, com a lectora, m’agrada buscar pistes per avançar-m’hi.
a “Jezabel”, Némirovsky redobla l’aposta amb una acusada confessa d’assassinat q no vol parlar, q no vol explicar per què ha matat un jove.
Sí que flipo, sí!
Totalment! Amb uns quants seitons, jo tiro la mar de bé!
No m’ho podia creure!
Ja hi ha bunyoooools?
M’he quedat una mica de pedra quan he llegit “Despengeu el seitó” i fins 10 minuts més tard no m’he adonat que s’han equivocat de línia quan han buscat la traducció de “boquerel” i han posat la de “boquerón”.
No us oblideu de tornar el seitó a la seva posició, sisplau.
90 anys abans de “La substància”, Némirovsky tracta a “Jezabel” d’una manera molt més profunda els terribles efectes de la pressió social en les dones, que han de ser sempre joves, boniques i elegants.
Efectes en una mateixa i en l’entorn.
Efectes viscuts en 1a persona.
🥺🥺🥺 Ara m’he emocionat, tu! Gràcies! 🥰🥰🥰
Hem patit una mica però em trobat l’obra idònia per a la coberta del proper Cercle de Viena: sofisticada, seductora, potser malèvola? I sap greu haver-la escapçat, però, si no, donàvem massa pistes i aquí calia mantenir el suspens fins a les últimes pàgines…
Com que ha nevat força al Pirineu, ens hem sentit una mica així, segons el moment👇
Així, doncs, aquesta setmana revisitarem novel·les per a totes les edats en què la neu és molt protagonista.