Moltes gràcies!!!

Que bonica l'edició de La Mà Esquerra de la Foscor de @raigverd.bsky.social (i quina traducció més encertada).

Llampecs (2a edició) | Capses de llibres Llampecs (2a edició)Autoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU160 pàginesPublicació: gener 2026 Gregor té un increïble talent per inventar qualsevol cosa que serà d’utilitat pel futur. Desafortunadament, és menys capaç de guarir els seus assumptes, potser perquè la ciència li interessa més que la seva pròpia vida. Aprofitant aquest desavantatge, d’altres científics li acaben robant tot. Per distreure’s de tot això, Gregor es quedarà amb la companyia dels llampecs i el teatre dels ocells. Aquesta novel·la està basada en la vida de l’enginyer Nikola Tesla (1856-1943), però no té cap pretensió biogràfica, i amb ella l’autor tanca la magistral sèrie sobre tres emocionants vides, com són les dels llibres Córrer i Ravel. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català també podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Enviada especial (Raig Verd, 2017), Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021) i Ravel (Raig Verd, 2025).

«Hem d’entendre la seva alegria i no oblidar mai que els millors invents sovint tenen les millors històries.»

LLAMPECS, de Jean Echenoz

Una Woolf pròpia Un segle després que Virginia Woolf pronunciés a Cambridge les conferències que donarien lloc a Una cambra pròpia, Ali Smith hi torna per reflexionar-hi. Una Woolf pròpia és una peça brillant i rebel ...

UNA WOOLF PRÒPIA, d’Ali Smith. Trad. Dolors Udina @raigverd.bsky.social

Una peça que ens convida a rellegir Woolf no com un clàssic sagrat, sinó com una companya de lluita.

Celebrem #SantJordi2026

llegirencatala.cat/llibres/una-...

Tardor (9a edició) | Capses de llibres Tardor Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPròleg de Víctor García TurPublicació: Setembre 2019Edició: Rústega amb solapes240 pàgines GUANYADORA DEL PREMI LLIBRETER 2020. Arriba la tardor. L’Elisabet observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança​. Tardor és el primer llibre del quartet estacional d’Ali Smith, una obra lluminosa que reinventa les formes clàssiques d’escriptura i de relacionar-se amb el nostre present a través de la literatura. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o el Goldsmith. Ha estat finalista quatre vegades del Man Booker Prize. Ara publica el quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i ha tornat a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional ha rebut els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». _______________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.

«Li agrada llegir, llegeix sense parar, i prefereix llegir diverses coses alhora, diu que li dona perspectiva i dimensions infinites.»

TARDOR, d'Ali Smith, arriba a la novena edició!!!🥳

Aquest divendres, dia 24, a les 19h, Vicenta Tasa i Alícia Villar, autores de FEMINISMES INTERSECCIONALS, seran a @LaRepartidora de València! Parlaran d'interseccionalitat i presentaran el llibre! Us hi esperem!

📚 Avui, a les 18:30h, es farà això!! Vens?

Imaginar la fi | Capses de llibres Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalípticaAutoria: Eudald Espluga320 pàginesPublicació: 23 de març 2026 Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent. «Insisteixo: no totes les fins del món són iguals. Si assumim, amb la mirada cientificista de l'arqueòleg, que la història del nostre planeta és la d'una successió d'apocalipsis, el següent pas és dirimir quina classe d'apocalipsi volem.» ______________________ Eudald Espluga (Girona, 1990), és llicenciat en Filosofia i màster en Comunicació Cultural per la UdG. És professor d’Estudis Culturals a l'ESCAC, autor dels assaigs Las pasiones ponderadas (Capità Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021) i No siguis tu mateix (Destino, 2022), i col·labora en mitjans com l'ARA, El Salto, El País i RAC1. ______________________ «La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.» Joan Burdeus, Quadern de El País

✒️«Com explica Rebecca Solnit, hi ha canvis importants que no veiem perquè tenim la imaginació bloquejada pel neoliberalisme reaccionari.» 
— Eudald Espluga, a una entrevista per Raig Verd

💭«Cal imaginar formes de pensar la fi del món que no condueixin al col·lapsisme on ja ningú hi té res a fer.

Això es pot fer a través de l’especulació utòpica, proposant futurs postcapitalistes que ens orientin cap a un món més just.»

🌱💪 «L’apocalipsi, en canvi, mai ha estat una història de col·lapse, de destrucció total, sinó un relat de transformació radical: el desastre és el preludi d’una societat capaç de transformar-se, i de fer-ho en clau ecosocial.»

📉💥«El col·lapse és la fantasia d’un món en el qual viurem molt pitjor, enfrontats els uns als altres.»

📚 Eudald Espluga parla d'IMAGINAR LA FI:

👉 «El que em va portar a escriure el llibre va ser la voluntat de pensar com la imaginació apocalíptica podia arribar a servir, en contra del col·lapsisme de sentit comú, com una estratègia per mobilitzar noves agències polítiques.»

un presant jordi a la ciutat invisible ✨ moltes ganes de llegir-lo @raigverd.bsky.social

Últims testimonis | Capses de llibres Últims testimonis Svetlana AleksiévitxTraducció de Marta RebónPublicació: Octubre 2016Edició: Rústega amb solapes428 pàgines La Segona Guerra Mundial va deixar al seu pas per territori soviètic milions de víctimes infantils. Últims testimonis és el conjunt de veus d’aquells que van sobreviure. Nens de 2 a 12 anys durant la guerra, ara d’adults ens parlen del que va passar, reprodueixen el que va ser la guerra als seus ulls. Svetlana Aleksiévitx ens presenta la guerra explicada no per soldats, ni polítics, ni historiadors, sinó nens. Els testimonis més desafortunats ens ofereixen una altra cara de la guerra... Últims testimonis és una de les obres més emotives i colpidores de Svetlana Aleksiévitx. El seu estil personal i únic ens fa arribar a les vides de la gent comuna, persones que no sortiran als llibres d’història, però que amb els llibres d’Aleksiévitx ja mai no podrem oblidar, creant una memòria col·lectiva sobre els esdeveniments més importants d’aquest últim segle._____________ Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Minsk, tot i que, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París i a Munich. És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dona veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimonis, els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta llengües, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi Nobel de Literatura 2015, el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el Premi Ryszard Kapuscinski de reportatges (2011), el Premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el Premi Médicis d’assaig (2013).

«No vaig tenir infantesa... me la van arrabassar, no forma part de la meva vida. Sóc un home sense infantesa, el seu lloc el va prendre la guerra.»

ÚLTIMS TESTIMONIS, Svetlana Aleksiévitx

Narrativa | Capses de llibres Raig verd publica narrativa en català. Llibres que es quedaran amb tu tota la vida.

Els pots comprar a:
✅ la teva llibreria habitual
✅ el nostre web: https://capsesdellibres.com/narrativa
✅ aquest Sant Jordi, també a la nostra caseta de 📍 Passeig de Gràcia, 32 (entre Consell de Cent i Diputació)

L'estret camí cap al nord profund (2a edició) | Capses de llibres L'estret camí cap al nord profund (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2026482 pàgines Al final de la seva vida, Dorrigo Evans, condecorat amb una medalla d’honor que ell no creu que mereixi, recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. En Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del patiment, la malaltia i la mort. Gràcies al record d’un amor impossible, resistirà el pes d’una realitat insuportable. Acabada la guerra i convertit en heroi, en Dorrigo mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò. Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.___________________________________ «La sisena novel·la de Richard Flanagan és tota ella un prodigi narratiu.»Abel Ramon, Butxaca.com «N’és ple de dolor, aquest llibre. I realment hi ha alguns fragments que t’obliguen a apartar la mirada perquè no vols reconèixer el món que et planta davant del nas. Però vivim i convivim amb la misèria, aquella que conviu amb l’amor i que ens és pròpia, diuen. No m’ho vull creure. Però llegir-ho, recordar-ho, és l’única arma amb què podem guarir-nos la ferida, la seva ferida, la nostra ferida.»Sócelquellegeixo

🛤️ L'ESTRET CAMÍ CAP AL NORD PROFUND, Richard Flanagan

👉 Guardonada amb el Man Booker, el premi més important en anglés. És una obra mestra sobre l’horror, la bondat, el valor i la mentida.

Nusos entre els dits | Capses de llibres Nusos entre els ditsLeila KasraIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes240 pàgines «Aquí la gent té por, una por que em fa por, pare». Una captivadora obra sobre els somnis que es dibuixen, i els nusos que es van fent i desfent, com en una catifa persa. Primera obra publicada de Leila Kasra. L’Anais rep una carta que marcarà la seva existència: l’expulsen del país. L’imminent retorn forçat a l’Iran trasbalsa tots els futurs imaginats. Per evitar-ho, l’Anais accepta la proposta insòlita d’un desconegut, l’Anselm, que li ofereix tres candidats per a un matrimoni de conveniència. Així comença i transita per fronteres geogràfiques i temporals per interrogar sobre la identitat i la condició humanes. Leila Kasra construeix una novel·la intensa i reflexiva sobre les contradiccions de l’Occident i l’Orient, així com les dificultats d’un món tan globalitzat com fragmentat. L’autora explora les relacions humanes, les certeses i els límits de la llibertat amb una història que captiva i interpel·la el lector. ______________________ Leila Kasra (Teheran, 1976). Va emigrar l'any 1981 als Estats Units amb la seva família, un canvi de vida que la va portar a viure en diversos països d'Europa abans d'establir-se a Barcelona, on actualment resideix. És doctora en dret i s'ha interessat especialment per la protecció dels coneixements tradicionals de les poblacions autòctones i el seu paper fonamental en la preservació del medi ambient. Li interessa i fascina la manera com les llengües modelen tant la comunicació com la nostra manera de percebre el món. Potser per aquesta raó ha decidit escriure la seva primera novel·la en català. ______________________ «Una novel·la d’una gran bellesa i cura en la tria de les paraules.»Núria Ferré, Betevé «Molt plaent: hi copsareu l’estima de Kasra per les paraules i un tractament molt particular que li permet crear noves imatges, una novetat que només una persona que gestiona sis llengües al cap pot oferir-nos.»Daniel P. Grau, La Veu dels Llibres

🪢 NUSOS ENTRE ELS DITS, de Leila Kasra

👉 L’Anais rep una carta que marcarà la vida: l’expulsen del país. Per evitar-ho, accepta la proposta insòlita d’un desconegut que li ofereix tres candidats per a un matrimoni de conveniència. 

Creure en els animals salvatges | Capses de llibres Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

🐻 CREURE EN ELS ANIMALS SALVATGES, de Nastassja Martin

👉 Després de ser atacada per un os als confins de Sibèria, Martin ens proposa una reflexió d'una lucidesa esfereïdora sobre la trobada entre allò humà i allò no humà.

L'home a qui ja no agradaven els gats (2a edició) | Capses de llibres L'home a qui ja no agradaven els gats (2a edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

🐈L'HOME A QUI JA NO AGRADAVEN ELS GATS, d'Isabelle Aupy

👉 Un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre la manipulació de la llengua i les idees. 

Gliff (2a edició) | Capses de llibres GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». ____________________________________ «Un estudi, una confrontació, una rèplica, una cançó popular: el meravellós Gliff d’Ali Smith aborda les complexitats del nostre present i el potencial espinós i desbocat dels futurs possibles amb enginy, sensibilitat i mestria. Una obra mestra sobre l’art d’explicar històries, que explora el poder encantador i perillós del llenguatge i de la connexió.» The Spectator, Llibres de l’any «Com és habitual amb Smith, la seva prosa meravellosa et quedarà girant dins el cap. Gliff és desafiant i enigmàtic.» Martin Chilton, The Independent «Part al·legoria, part ficció distòpica, absolutament vibrant... una de les històries més commovedores sobre la resistència davant del poder cec que he llegit... senzillament el millor llibre que he llegit aquest any.» The Irish Times «Si els llibres recents de Smith eren un manual per a la vida del segle XXI, Gliff és un advertiment sobre què passarà si n’ignorem les lliçons.» The Observer

🐴 GLIFF, d'Ali Smith

👉 Una distopia on el govern marca i destrueix les llars de les persones «no-verificades». Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món.

Lavínia | Capses de llibres LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.___________________________________«La novel·la és sofisticada des del punt de vista narratiu (…) Les descripcions de la vida quotidiana són delicioses i del tot creïbles, gràcies a les arts d’una escriptora que tan aviat s’inventa una galàxia com explica com uns etruscs sacrifiquen un xai de color negre en un altar al mig del bosc.» Marina Espasa, Diari Ara

🛡️ LAVÍNIA, d'Ursula K. Le Guin

👉 «Subtilment conmovedora, juganera… Una novel·la que em va fer plorar més d'una vegada. Lavínia és una heroïna encantadora: pragmàtica, sensata, amable i valenta.» — The Guardian

Un gra de blat | Capses de llibres Un gra de blatAutoria: Ngũgĩ wa Thiong’oTraducció de Josefina Caball360 pàginesPublicació: febrer 2026 A les vigílies de la independència de Kenya, la vil·la de Thabai es prepara per celebrar la fi del domini colonial britànic. Però la guerra no ha acabat, les seves ombres persisteixen. Mentre s’organitza la celebració, emergeixen les ferides d’una comunitat marcada per la rebel·lió del Mau-Mau: un líder traït, amors destruïts per la presó i la violència, i en Mugo, considerat un heroi solitari, que amaga un secret capaç de sacsejar tot el relat col·lectiu de resistència. Un gra de blat és una novel·la d’una força extraordinària sobre la llibertat i el seu preu, la culpa, la traïció i la fragilitat humana. Amb una narració coral i d’una intensitat implacable, el llibre va molt més enllà del relat polític per convertir-se en una reflexió universal sobre la responsabilitat individual i col·lectiva. Considerada una obra mestra de la literatura africana, consolida Ngũgĩ wa Thiong’o com un dels escriptors més grans i influents de la literatura contemporània. Una novel·la imprescindible, radical i reveladora, que segueix interpel·lant el lector. ______________________ Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938 – Estats Units, 2025) va néixer en el si d’una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència, va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país. Quan va ingressar en la comunitat universitària, va iniciar una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures d’Àfrica. Aquests plantejaments van ser la base de moltes teories postcolonials, que amb el temps van contribuir a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans després del colonialisme europeu. Les seves obres van anar centrant cada vegada més l’atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual va patir persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). A més, a partir del 1981 va prioritzar el kikuiu, la seva llengua materna, enfront de l’anglès com a llengua de creació literària. Thiong’o va ser professor d’Anglès i de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Va obtenir deu títols de doctorat (un dels quals honoris causa) atorgats per universitats de tot el món, a més d’altres reconeixements acadèmics i honorífics. Va escriure i participar activament en les esferes culturals i acadèmiques de tot el món; tota la seva obra segueix generant debat i activitat intel·lectual, i ha estat traduïda a més de trenta llengües. El 2022, a més, va ser guardonat amb el Premi PEN/Nabokov or Achievement in International Literature. En català hem publicat Lluitar amb el diable, les seves memòries de la presó, i la trilogia de les memòries de la seva vida: Somnis en temps de guerra, A la Casa de l’Intèrpret i Neix un teixidor de somnis. També els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment, que són la base del seu pensament, el conte il·lustrat La revolució vertical i la novel·la El diable a la creu. ______________________ Articles relacionats: Llibres del mateix autor: El diable a la creu Neix un teixidor de somnis La revolució vertical Lluitar amb el diable A la Casa de l’Intèrpret Descolonitzar la ment Desplaçar el centre Somnis en temps de guerra

✊ UN GRA DE BLAT, de Ngũgĩ wa Thiong’o

👉 Una novel·la d’una força extraordinària sobre la llibertat i el seu preu, la culpa, la traïció i la fragilitat humana. 

Bristol | Capses de llibres BristolAutoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TUPublicació: febrer 2026 Bristol s’obre amb una escena tan brutal com absurda: Robert Bristol, director de cinema d’èxit moderat, surt de casa i un home nu s’estavella a pocs metres d’ell; ell passa de llarg perquè no ho veu o no ho vol veure. Aquest inici marca el to del llibre: una comèdia negra, desencaixada, carregada d’una ironia freda que dissecciona la vida urbana i el món de la creació audiovisual. Jean Echenoz proposa una exploració lúcida de la fragilitat del subjecte contemporani, incapaç d’interpretar un món saturat d’informació i d’imatges que substitueixen l’experiència. Amb un humor fi i una prosa gairebé musical, l'autor configura una descomposició silenciosa de la identitat que el reafirma com un dels escriptors més interessants de la nostra època. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021). ___________________________________ «Hi ha aquest costat esbojarrat i absurd a Bristol com en altres dels seus llibres on sabem que sempre serem molt ben tractats per Echenoz, a qui imaginem amb una forma d’indiferència i alhora ironia lleugera però mai mordaç. I després hi ha aquest estil virtuós on tenim la impressió que improvisa constantment amb tot el que la llengua pot oferir. És intel·ligent, divertit, i tots els personatges són formidables.»Élisabeth Philippe, L’Obs «Echenoz escriu amb una prosa precisa com una navalla d’afaitar: frases netes, un humor sec i aquella sensació deliciosa que el narrador sap una mica més que el lector i es diverteix administrant la informació amb comptagotes.»Anna Carreras, Núvol «El gust habitual pels detalls, l’ofici innegable de l’autor i un sentit de l’humor més subtil que els nostres temps fan de Bristol una experiència de lectura plaent i recomanable.» Jordi Nopca, Diari ARA

🎬 BRISTOL, de Jean Echenoz

👉 Una comèdia negra, desencaixada, carregada d’una ironia freda que dissecciona la vida urbana i el món de la creació audiovisual.

📚💥 Busques un bon llibre de narrativa? Et proposem 8 novel·les del nostre catàleg que et recomanem per Sant Jordi!

🧵 Obrim fil!

Parlem amb Laura Huerga, editora de Raig Verd Parlem amb Laura Huerga, editora de Raig Verd

A LA Veu dels llibres @laurahuerga.bsky.social , editora de Raig Verd, per Daniel P. Grau

"Creiem en la qualitat malgrat el capitalisme imperant, que vol alts nivells de producció i productivitat per damunt de tot"

www.diarilaveu.cat/laveudelslli...

14 (Nova edició) | Capses de llibres 14 (Nova edició)Autoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU125 pàginesPublicació: novembre 2025 L’Anthime i quatre homes més parteixen a la guerra. Mentre al seu voltant es desplega una de les tragèdies definidores del segle xx i els persegueix la mort i la desgràcia, aquests cinc homes conviuen amb les cabòries de les seves vides atribolades: el treball, la família, el poble, les relacions d’amistat i romàntiques. Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).___________________________________ «Era molt arriscat per a Jean Echenoz comprometre’s amb la Gran Guerra, després que ho hagin fet tants altres. Doncs bé, ha vençut i n’ha tornat sencer.»Libération

«Però també n’hi havia que s’afusellaven tots sols, dit gros del peu al gallet i canó a la boca, una manera com una altra d’anar-se’n, podia ser una segona opció.»

14 (Nova edició), de Jean Echenoz

A l'esquerra, coberta del llibre "Una Woolf pròpia" de l'escriptora Ali Smith, publicada per l'editorial Raig Verd i en català gràcies a Dolors Udina. A la dreta, més llibres de l'Ali Smith i al davant, unes ulleres.

Woolf: "Cal una cambra pròpia per escriure"

Smith: "Què és ara una cambra? Per a qui encara no existeix?"

I ens proposa cambres: una veu, 1 llenguatge, 1 lloc polític o fins i tot una relació amb altres veus.
1 petit i alhora gran homenatge d'una dona brillant a 1 altra. 💚
@raigverd.bsky.social

💥 Eudald Espluga (@eudaldec.bsky.social), autor de IMAGINAR LA FI, conversarà el dilluns 20 d’abril amb la filòsofa italiana Donatella di Cesare.

📍 El diàleg serà a la biblioteca J.V. Foix de Sarrià a les 18.30h.

😱 Encara no tens el llibre? Pots comprar-lo a Capsesdellibres.com

I en tenim molts més!

Tot l'assaig aquí:
www.capsesdellibres.com/assaig

I en tenim molts més!

Tot l'assaig aquí:
www.capsesdellibres.com/assaig