Anys de postguerra. En una miserable pensió de Barcelona consumeixen les seues miserables vides una sèrie de personatges a qual més trist i gris. Concha Alós navega en este ambient com peix en l’aigua, sense fer servir (malgrat el moment en què va escriure) metàfores, ni dobles sentits: les coses pel seu nom i sense defugir cap tema: pobresa, prostitució, adulteri, avortament, tots temes que existien, malgrat la propaganda oficial; temes tabú que, en aquella època, suposaven problemes amb la censura i, inclús, la justícia. Potser per això aquesta valenciana valenta no tingué el reconeixement que, com gran escriptora que fou, es mereixia. Cal llegir l’Alós. I reivindicar-la.
#Losenanos (1963) #ConchaAlós (València, 1926 – Barcelona, 2011) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela