Advertisement · 728 × 90
#
Hashtag
#Llig
Advertisement · 728 × 90
Anys de postguerra. En una miserable pensió de Barcelona consumeixen les seues miserables vides una sèrie de personatges a qual més trist i gris. Concha Alós navega en este ambient com peix en l’aigua, sense fer servir (malgrat el moment en què va escriure) metàfores, ni dobles sentits: les coses pel seu nom i sense defugir cap tema: pobresa, prostitució, adulteri, avortament, tots temes que existien, malgrat la propaganda oficial; temes tabú que, en aquella època, suposaven problemes amb la censura i, inclús, la justícia. Potser per això aquesta valenciana valenta no tingué el reconeixement que, com gran escriptora que fou, es mereixia. Cal llegir l’Alós. I reivindicar-la.

Anys de postguerra. En una miserable pensió de Barcelona consumeixen les seues miserables vides una sèrie de personatges a qual més trist i gris. Concha Alós navega en este ambient com peix en l’aigua, sense fer servir (malgrat el moment en què va escriure) metàfores, ni dobles sentits: les coses pel seu nom i sense defugir cap tema: pobresa, prostitució, adulteri, avortament, tots temes que existien, malgrat la propaganda oficial; temes tabú que, en aquella època, suposaven problemes amb la censura i, inclús, la justícia. Potser per això aquesta valenciana valenta no tingué el reconeixement que, com gran escriptora que fou, es mereixia. Cal llegir l’Alós. I reivindicar-la.

#Losenanos (1963) #ConchaAlós (València, 1926 – Barcelona, 2011) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

1 1 0 0
Al·lucinant la manera d’escriure d’aquesta autora argentina --una altra a afegir a la gran quantitat de grans escriptores que estan sorgint en l’Amèrica latina. Dotada d’un estil propi que acapara, desconcerta i subjuga des de la primera fins la darrera paraula de la curtíssima  novel·la, Samanta Schwein m’ha hipnotitzat. Durant dos o tres hores, no m’ha deixat llevar la vista del text, per què en cada ratlla sorgeix una nova necessitat de continuar llegint fins saber què està passant, que és el que va passar i esperant allò que ja saps que va a passar, per què t’ho diuen des del primer moment: la mort de la protagonista.

Al·lucinant la manera d’escriure d’aquesta autora argentina --una altra a afegir a la gran quantitat de grans escriptores que estan sorgint en l’Amèrica latina. Dotada d’un estil propi que acapara, desconcerta i subjuga des de la primera fins la darrera paraula de la curtíssima novel·la, Samanta Schwein m’ha hipnotitzat. Durant dos o tres hores, no m’ha deixat llevar la vista del text, per què en cada ratlla sorgeix una nova necessitat de continuar llegint fins saber què està passant, que és el que va passar i esperant allò que ja saps que va a passar, per què t’ho diuen des del primer moment: la mort de la protagonista.

#Distanciaderescate (2014) #SamantaSchweblin (Buenos Aires, 1978) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

2 1 0 0
El llibre comença i pareix que va a passar quelcom, però no passa. A meitat del llibre ja veus que ací no passa res, però com n’és distret continues llegint; quan falten, a poca pena, vint pàgines ja sospites que el llibre acabarà sense que passe res, però ja, per al que queda, acabes, per què, malgrat tot, la història (la no història, seria més correcte) és agradable. I quan acabes confirmes que no ha passat res, que no has llegit un mal llibre, però tampoc res de l’altre món; i que, en conjunt, has passat una bona estona. Borres el títol del llibre digital i de la teua memòria (si és que hi havia ocupat res, en la teua memòria) i te’n vas a la tauleta de nit a per un altre amb més molla, a ser possible, per favor.

El llibre comença i pareix que va a passar quelcom, però no passa. A meitat del llibre ja veus que ací no passa res, però com n’és distret continues llegint; quan falten, a poca pena, vint pàgines ja sospites que el llibre acabarà sense que passe res, però ja, per al que queda, acabes, per què, malgrat tot, la història (la no història, seria més correcte) és agradable. I quan acabes confirmes que no ha passat res, que no has llegit un mal llibre, però tampoc res de l’altre món; i que, en conjunt, has passat una bona estona. Borres el títol del llibre digital i de la teua memòria (si és que hi havia ocupat res, en la teua memòria) i te’n vas a la tauleta de nit a per un altre amb més molla, a ser possible, per favor.

#Facendera (2022) #ÓscarGarcíaSierra (León, 1994)) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

1 0 0 0
Quin gran descobriment Ignacio Aldecoa. Havia sentit parlar d’ell llunyanament i mai em n’havia interessat, fins que vaig vore que Chirbes recomanava Gran sol com a una obra capital de la literatura espanyola de la segona meitat del XX. M’ha volat el cap tot: la prosa, la història, l’allau de vocables mariners que empra Aldecoa, el tractament dels personatges, la denúncia social que duu implícita. Tot ocorre a bord d’un vaixell que ix a la pesca d’altura, al Gran Sol. Aldecoa esmicola detalladament el sofriment, la desesperança, la misèria, l’amor a la mar, l’odi a la mar d’aquesta gent. Aprofundeix en el caràcter de tots i cadascú dels mariners, amb molt diàleg i poca descripció, la qual cosa li dóna dinamisme a la novel·la, alhora que aproxima els personatges al lector, fins a fer que acabes estimant-te’ls a tots íntimament. Aldecoa passa a engrosar immediatament la cua de la meua tauleta de nit des d’aquest moment.

Quin gran descobriment Ignacio Aldecoa. Havia sentit parlar d’ell llunyanament i mai em n’havia interessat, fins que vaig vore que Chirbes recomanava Gran sol com a una obra capital de la literatura espanyola de la segona meitat del XX. M’ha volat el cap tot: la prosa, la història, l’allau de vocables mariners que empra Aldecoa, el tractament dels personatges, la denúncia social que duu implícita. Tot ocorre a bord d’un vaixell que ix a la pesca d’altura, al Gran Sol. Aldecoa esmicola detalladament el sofriment, la desesperança, la misèria, l’amor a la mar, l’odi a la mar d’aquesta gent. Aprofundeix en el caràcter de tots i cadascú dels mariners, amb molt diàleg i poca descripció, la qual cosa li dóna dinamisme a la novel·la, alhora que aproxima els personatges al lector, fins a fer que acabes estimant-te’ls a tots íntimament. Aldecoa passa a engrosar immediatament la cua de la meua tauleta de nit des d’aquest moment.

#GranSol #IgnacioAldecoa (Gasteiz, 1925-Madrid, 1969) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

1 0 0 0
Amb un guió molt millorable Casas Viejas conta la terrible massacre que va tindre lloc al menut poble gadità de Casas Viejas, en gener de 1933, quan la Guàrdia Civil va sufocar, a sang i foc, un intent d’insurrecció llibertària amb el resultat de 19 homes, dues dones i un xiquet morts (sis de les víctimes calcinades dins de la seua cabanya), la resta, afusellats sense judici. Les il·lustracions m’han agradat prou, però el guió, ja dic, necessita un parell de voltes més.

Amb un guió molt millorable Casas Viejas conta la terrible massacre que va tindre lloc al menut poble gadità de Casas Viejas, en gener de 1933, quan la Guàrdia Civil va sufocar, a sang i foc, un intent d’insurrecció llibertària amb el resultat de 19 homes, dues dones i un xiquet morts (sis de les víctimes calcinades dins de la seua cabanya), la resta, afusellats sense judici. Les il·lustracions m’han agradat prou, però el guió, ja dic, necessita un parell de voltes més.

#CasasViejas #Juanarete #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novelagràfica #Tebeo #Còmic

1 0 0 0
Don Benito mai decep. Prolífic com ell sol, en Marianela conta la vida d’una xiqueta pobra de solemnitat, sense família ni amor en la seua vida. I quan troba algú que l’estima, tot es torna en contra seua, per què com dirien alguns personatges de la novel·la: siempre ha habido clases. I com diu Maki Navaja: si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos. No desaprofita, però, l’ocasió l’autor per a criticar la caritat hipòcrita dels rics; la discriminació per raó de naixement i tantes altres coses que ja estaven mal aleshores i continuen estant igual a hores d’ara.

Don Benito mai decep. Prolífic com ell sol, en Marianela conta la vida d’una xiqueta pobra de solemnitat, sense família ni amor en la seua vida. I quan troba algú que l’estima, tot es torna en contra seua, per què com dirien alguns personatges de la novel·la: siempre ha habido clases. I com diu Maki Navaja: si naciste pa martillo del cielo te caen los clavos. No desaprofita, però, l’ocasió l’autor per a criticar la caritat hipòcrita dels rics; la discriminació per raó de naixement i tantes altres coses que ja estaven mal aleshores i continuen estant igual a hores d’ara.

#Marianela #BenitoPérezGaldós #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

1 0 0 0
Amb el títol De otro planeta. Las indecentes aventuras de Patricia Highsmith, Grace Ellis i Hannah Templer, presenten un semblant biogràfic de la célebre autora centrat, sobre tot, en la seua homosexualitat. L’escriptora no ix molt ben parada en aquest tebeo,  que parla del seu mal caràcter i d’una associabilitat patològica; i no pareix que siga de manera gratuïta: una de les persones que opinen sobre el tebeo en la contraportada del mateix diu: Patricia Highsmith era un ser humà vil i miserable. Fou, a més, una escriptora plena de talent la obra de la qual tingué una rellevància molt positiva per a moltíssima gent que la necessitava. Dit i escrit queda. En quant al tebeo es refereix, puc dir que m’ha agradat prou, unes bones il·lustracions acompanyen un text que es llig amb molt de gust.

Amb el títol De otro planeta. Las indecentes aventuras de Patricia Highsmith, Grace Ellis i Hannah Templer, presenten un semblant biogràfic de la célebre autora centrat, sobre tot, en la seua homosexualitat. L’escriptora no ix molt ben parada en aquest tebeo, que parla del seu mal caràcter i d’una associabilitat patològica; i no pareix que siga de manera gratuïta: una de les persones que opinen sobre el tebeo en la contraportada del mateix diu: Patricia Highsmith era un ser humà vil i miserable. Fou, a més, una escriptora plena de talent la obra de la qual tingué una rellevància molt positiva per a moltíssima gent que la necessitava. Dit i escrit queda. En quant al tebeo es refereix, puc dir que m’ha agradat prou, unes bones il·lustracions acompanyen un text que es llig amb molt de gust.

#Deotroplaneta #LasindecentesaventurasdePatriciaHighsmith #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Tebeo #Novelagràfica #Còmic

1 1 0 0
Tinc en cua uns quants títols de Guadalupe Nettel, de qui parlen molt bé les crítiques, però mai m’hi he posat. Per a obrir boca i conèixer l’autora he començat amb Los divagantes, col·lecció de contes de molt bona factura. Uns més “rallants”; altres més canònics, tots m’han interessat i m’han agradat. Ara sí, serà el moment de llegir alguna novel·la de la Nettel, per a confirmar aquesta primera i molt positiva impressió.

Tinc en cua uns quants títols de Guadalupe Nettel, de qui parlen molt bé les crítiques, però mai m’hi he posat. Per a obrir boca i conèixer l’autora he començat amb Los divagantes, col·lecció de contes de molt bona factura. Uns més “rallants”; altres més canònics, tots m’han interessat i m’han agradat. Ara sí, serà el moment de llegir alguna novel·la de la Nettel, per a confirmar aquesta primera i molt positiva impressió.

#Losdivagantes #GuadalupeNettel #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Relats #Contes #Relatcurt

1 0 0 0
En una entrevista que li feren en Carne Cruda vaig sentir a Lucía Solla Sobral, una molt jove autora galega, explicar que Comerás flores havia nascut en un taller d’escriptura, a ran d’un exercici en què havia d’escriure unes quantes ratlles sobre un tema que li interessara. Marta Jiménez Serrano, una altra autora que m’agrada força, que impartia el taller li digué: aquí hay una novela. I vaja si l’havia. Un novel·ló –que entenc autobiogràfic-- duríssim sobre el maltractament psicològic que pot arribar a exercir un tio sobre una dona sense que aquesta se n’adone. Contat en primera persona, l’autora va desgranant les fases del control absolut del depredador sobra la xica: la fascinació davant el seu poder econòmic i social, la separació de la família i les amistats de la víctima, els atacs de zels, el terror causat pels atacs d’ira –moltes vegades sense causa lògica-- del tipus. Tot fins arribar a la submissió absoluta i la invalidació de la dona. Una opera prima amb una força i una prosa i una qualitat literària, que espere mantinga i supere en successives obres; encara que s’ha posat el llistó molt alt.

En una entrevista que li feren en Carne Cruda vaig sentir a Lucía Solla Sobral, una molt jove autora galega, explicar que Comerás flores havia nascut en un taller d’escriptura, a ran d’un exercici en què havia d’escriure unes quantes ratlles sobre un tema que li interessara. Marta Jiménez Serrano, una altra autora que m’agrada força, que impartia el taller li digué: aquí hay una novela. I vaja si l’havia. Un novel·ló –que entenc autobiogràfic-- duríssim sobre el maltractament psicològic que pot arribar a exercir un tio sobre una dona sense que aquesta se n’adone. Contat en primera persona, l’autora va desgranant les fases del control absolut del depredador sobra la xica: la fascinació davant el seu poder econòmic i social, la separació de la família i les amistats de la víctima, els atacs de zels, el terror causat pels atacs d’ira –moltes vegades sense causa lògica-- del tipus. Tot fins arribar a la submissió absoluta i la invalidació de la dona. Una opera prima amb una força i una prosa i una qualitat literària, que espere mantinga i supere en successives obres; encara que s’ha posat el llistó molt alt.

#Comerásflores #LucíaSollaSobral #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

1 1 0 0
No sent la que més m’ha agradat de Gómez Arcos, La enmilagrada m’ha deixat, com sempre em passa amb l’almeriense, exhaust. Incideix Gómez Arcos en una de les seues dianes favorites: la religió catòlica. Hi ha en la novel·la una descarnada crítica al cinisme, la hipocresia i la crueltat, que sota l’amor al proïsme, irradia la religió, i a la beateria cega i la burgesia interessada que la mantenen. Retrata a la perfecció eixa societat pobletana dels seixanta, amb totes les figures, que no per estereotipades són menys reals: el rector golafre, les beates que el mantenen, la terratinent despòtica i la classe treballadora, magníficament representada en Casimira, eixe meravellós personatge que és l’únic capaç de plantar cara a la tirana, tot i resignant-se al seu paper de minyona, que sap que, per molt que li cante les quaranta a l’ama, sempre serà classe treballadora i seguirà sent-lo després de morta reencarnada en la seua descendència.

No sent la que més m’ha agradat de Gómez Arcos, La enmilagrada m’ha deixat, com sempre em passa amb l’almeriense, exhaust. Incideix Gómez Arcos en una de les seues dianes favorites: la religió catòlica. Hi ha en la novel·la una descarnada crítica al cinisme, la hipocresia i la crueltat, que sota l’amor al proïsme, irradia la religió, i a la beateria cega i la burgesia interessada que la mantenen. Retrata a la perfecció eixa societat pobletana dels seixanta, amb totes les figures, que no per estereotipades són menys reals: el rector golafre, les beates que el mantenen, la terratinent despòtica i la classe treballadora, magníficament representada en Casimira, eixe meravellós personatge que és l’únic capaç de plantar cara a la tirana, tot i resignant-se al seu paper de minyona, que sap que, per molt que li cante les quaranta a l’ama, sempre serà classe treballadora i seguirà sent-lo després de morta reencarnada en la seua descendència.

#Laenmilagrada #AgustínGómezArcos #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

1 1 0 0
Basant-se en l’obra homònima de Stefan Zweig, Kim fa un tebeo espectacular. Amb la mestria que li caracteritza amb els pinzells narra la vida del tal Fouché, un tipus menyspreable que surà durant bona part del segle XIX, canviant-se de jaqueta sempre que li era convenie 
nt per a estar en el poder, i , de pas arribar a ser l’home més ric de França. Res de nou sota el sol, per altra banda; d’eixos ja en coneguem uns quants.

Basant-se en l’obra homònima de Stefan Zweig, Kim fa un tebeo espectacular. Amb la mestria que li caracteritza amb els pinzells narra la vida del tal Fouché, un tipus menyspreable que surà durant bona part del segle XIX, canviant-se de jaqueta sempre que li era convenie nt per a estar en el poder, i , de pas arribar a ser l’home més ric de França. Res de nou sota el sol, per altra banda; d’eixos ja en coneguem uns quants.

#FouchéElgeniotenebroso #Kim #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novelagràfica #Tebeo #Còmic #StefanZweig

1 1 0 0
Acabe de deixar-me a mitges Una belleza terrible, un títol molt suggerent, signat a quatre mans per Edurne Portela i José Ovejero, autores que havia llegit, individualment, amb molt de gust, però que junts m’han avorrit solemnement. El tema és apassionant: la vida de Trotsky en l’exili, condemnat a mort per Stalin; els personatges, com és de suposar gent forta, violenta, apassionada, idealista. Però no m’ha emocionat en cap moment. Gens ni mica, Cada vegada que apagava el llibre ho feia decidit a abandonar, però al dia següent, tornava, esperant algun gir. Ahir va ser la definitiva apagada, quan portava un cinquanta-quatre per cent. 
Quina merda això del llibre digital, que mai saps per on vas, i moltes vegades no recordes ni el títol que estàs llegint.

Acabe de deixar-me a mitges Una belleza terrible, un títol molt suggerent, signat a quatre mans per Edurne Portela i José Ovejero, autores que havia llegit, individualment, amb molt de gust, però que junts m’han avorrit solemnement. El tema és apassionant: la vida de Trotsky en l’exili, condemnat a mort per Stalin; els personatges, com és de suposar gent forta, violenta, apassionada, idealista. Però no m’ha emocionat en cap moment. Gens ni mica, Cada vegada que apagava el llibre ho feia decidit a abandonar, però al dia següent, tornava, esperant algun gir. Ahir va ser la definitiva apagada, quan portava un cinquanta-quatre per cent. Quina merda això del llibre digital, que mai saps per on vas, i moltes vegades no recordes ni el títol que estàs llegint.

#Unabellezaterrible #JoséOvejero #EdurnePortela #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela #Trotsky #Trotskisme

1 0 0 0
Llig 'Asentir o disentir. Crónica cultural de la Transición', selecció d’articles i crítiques literàries –i alguna cinematogràfica—realitzades per Rafael Chirbes entre 1975 i 1978, presentades en una acuradíssima edició a càrrec d’Àlvaro Díaz Ventas.  En elles, a banda d'haver una inexhaurible font d’informació i suggeriments (he anotat un bon munt de títols), es veu el gran coneixement de Chirbes de la seua època i, sobre tot, de la literatura en general. M’ha interessat, també, pel retrat que fa de les diferents generacions d’escriptors i escriptores contemporànies d'ell, des dels cinquanta fins a la transició, i per què es trasllueix la incorruptibilitat, per damunt de cap altra cosa, de la persona que fou: al pa, pa i al vi, vi; sempre, caiga qui caiga. Un bon remat a l’obra de Rafael Chirbes, autor de què estic content i orgullós d’haver llegit tota la seua obra. I d’haver aprés infinitament.

Llig 'Asentir o disentir. Crónica cultural de la Transición', selecció d’articles i crítiques literàries –i alguna cinematogràfica—realitzades per Rafael Chirbes entre 1975 i 1978, presentades en una acuradíssima edició a càrrec d’Àlvaro Díaz Ventas. En elles, a banda d'haver una inexhaurible font d’informació i suggeriments (he anotat un bon munt de títols), es veu el gran coneixement de Chirbes de la seua època i, sobre tot, de la literatura en general. M’ha interessat, també, pel retrat que fa de les diferents generacions d’escriptors i escriptores contemporànies d'ell, des dels cinquanta fins a la transició, i per què es trasllueix la incorruptibilitat, per damunt de cap altra cosa, de la persona que fou: al pa, pa i al vi, vi; sempre, caiga qui caiga. Un bon remat a l’obra de Rafael Chirbes, autor de què estic content i orgullós d’haver llegit tota la seua obra. I d’haver aprés infinitament.

#Asentirodisentir #CrónicaculturaldelaTransició #RafaelChirbes #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Assaig #Críticaliterària

2 0 0 0
És impossible, amb la situació actual, llegir aquest tebeo amb la mirada que tenia Zapico quan va escriure Café Budapest, fa quasi vint anys. En aquell moment la cosa ja pintava molt malament per al poble palestí, però no hi havia el nivell de deshumanització i de perversitat a què assistim des de fa dos anys. Reconec el fenomenal treball gràfic de Zapico, però en aquesta ocasió, el genocidi no em permet analitzar el text amb neutralitat ni simpatia.

És impossible, amb la situació actual, llegir aquest tebeo amb la mirada que tenia Zapico quan va escriure Café Budapest, fa quasi vint anys. En aquell moment la cosa ja pintava molt malament per al poble palestí, però no hi havia el nivell de deshumanització i de perversitat a què assistim des de fa dos anys. Reconec el fenomenal treball gràfic de Zapico, però en aquesta ocasió, el genocidi no em permet analitzar el text amb neutralitat ni simpatia.

#CaféBudapest #AlfonsoZapico #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Tebeo #Còmic #Historietes #Novelagràfica

2 0 0 0
Aquesta novel·la de no ficció és més que res un homenatge a Joan Manuel Serrat, escrit des de l’admiració d’una persona que ha tingut la immensa sort de ser amic del cantant. Escrita amb molta senzillesa, com requereix la història que s’hi conta, serveix per a aprofundir en el caràcter amable, planer i generós de Serrat. Un regal dels Reis Mags que és això: un autèntic regal per als sentits.

Aquesta novel·la de no ficció és més que res un homenatge a Joan Manuel Serrat, escrit des de l’admiració d’una persona que ha tingut la immensa sort de ser amic del cantant. Escrita amb molta senzillesa, com requereix la història que s’hi conta, serveix per a aprofundir en el caràcter amable, planer i generós de Serrat. Un regal dels Reis Mags que és això: un autèntic regal per als sentits.

#Unosecree #JordiSoler #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

2 0 0 0
Res nou que dir de Delibes, del mestre Delibes. En aquesta novel·la, la segona de la seua obra, tot i que encara no està definit el seu estil, ja s’hi albira el seu gust per la part psicològica de les persones, ja flueix la seua prosa, el seu coneixement del castellà i la seua portentosa facilitat per a narrar al detall tot allò que li envolta.

Res nou que dir de Delibes, del mestre Delibes. En aquesta novel·la, la segona de la seua obra, tot i que encara no està definit el seu estil, ja s’hi albira el seu gust per la part psicològica de les persones, ja flueix la seua prosa, el seu coneixement del castellà i la seua portentosa facilitat per a narrar al detall tot allò que li envolta.

#Aúnesdedía #MiguelDelibes #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela

2 0 0 0
Començant per la gràfica i acabant pel títol no hi ha res que m’haja agradat de Yo maté a Hitler. Tots els ninots que pinta són pràcticament iguals, per la qual cosa és molt difícil saber a quin estem veient actuar en cada vinyeta. La trama no té ni peus ni cap; en cap moment he pogut empatitzar amb la història. El títol és un autèntic clickbait, ja que el tebeo res té a vore amb el genocida nazi. Em vaig decidir a llegir-lo animat per les opinions que deien que és un dels millors tebeos que s’han escrit, que el seu autor, Jason, entrava, amb aquesta obra, en l’Olimp del còmic; i per la quantitat de premis que ha recollit, però es veu que ja em faig vell i no estic en l’onda.

Començant per la gràfica i acabant pel títol no hi ha res que m’haja agradat de Yo maté a Hitler. Tots els ninots que pinta són pràcticament iguals, per la qual cosa és molt difícil saber a quin estem veient actuar en cada vinyeta. La trama no té ni peus ni cap; en cap moment he pogut empatitzar amb la història. El títol és un autèntic clickbait, ja que el tebeo res té a vore amb el genocida nazi. Em vaig decidir a llegir-lo animat per les opinions que deien que és un dels millors tebeos que s’han escrit, que el seu autor, Jason, entrava, amb aquesta obra, en l’Olimp del còmic; i per la quantitat de premis que ha recollit, però es veu que ja em faig vell i no estic en l’onda.

#YomatéaAdolfHitler #Jason #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Tebeo #Còmic #Historietes #Novelagràfica

2 1 0 0
Interessantíssim recull de reportatges sobre les ciutats i els llocs que, al llarg d’una llarga carrera de corresponsal de guerra, ha visitat David Jiménez. Segurament ningú de tots els llocs que relata és El lugar más feliz del . mundo, però tots han contribuït a fer d’aquest escriptor un imprescindible en la literatura de viatges i de guerra. Té l’autor la capacitat de transmetre les seues emocions amb una prosa propera i accessible a tothom. A més, cada reportatge és una lliçó de geografia i de la història mundial del nostre temps.

Interessantíssim recull de reportatges sobre les ciutats i els llocs que, al llarg d’una llarga carrera de corresponsal de guerra, ha visitat David Jiménez. Segurament ningú de tots els llocs que relata és El lugar más feliz del . mundo, però tots han contribuït a fer d’aquest escriptor un imprescindible en la literatura de viatges i de guerra. Té l’autor la capacitat de transmetre les seues emocions amb una prosa propera i accessible a tothom. A més, cada reportatge és una lliçó de geografia i de la història mundial del nostre temps.

#Ellugarmásfelizdelmundo #DavidJiménez #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Reportatges #Història #Viatges

2 0 0 0
No sé què dir d’aquest tebeo. Que les il·lustracions són molt bones? Ho són. Que la història enganxa? Sí, enganxa. Que en conjunt m’ha agradat? M’ha agradat prou. Però no sé què més dir. En realitat no he rebut cap missatge que no siga el purament estètic, no li trobe més. Potser eixa deuria ser la finalitat d’un llibre, distreure, fer passar una bona estona i amb això, objectiu complit. Però ens entestem en traure suc a tot i, per això, de vegades, ens quedem una mica com desil·lusionats.

No sé què dir d’aquest tebeo. Que les il·lustracions són molt bones? Ho són. Que la història enganxa? Sí, enganxa. Que en conjunt m’ha agradat? M’ha agradat prou. Però no sé què més dir. En realitat no he rebut cap missatge que no siga el purament estètic, no li trobe més. Potser eixa deuria ser la finalitat d’un llibre, distreure, fer passar una bona estona i amb això, objectiu complit. Però ens entestem en traure suc a tot i, per això, de vegades, ens quedem una mica com desil·lusionats.

#Laplaga #JavierGallego #JuanGallego #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Tebeo #Novelagràfica #Historietes #Còmic

1 0 0 0
Un Chirbes que no coneixia i que, després de tant de temps junts, desconeixia se m’ha revelat en aquest brevíssim relat. Un Chirbes infantil, tendre, innocent, que se’ns revela a través d’un xiquet que té tot el món per descobrir, un món que se li comença a mostrar en una vesprada de El año que nevó en València.

Un Chirbes que no coneixia i que, després de tant de temps junts, desconeixia se m’ha revelat en aquest brevíssim relat. Un Chirbes infantil, tendre, innocent, que se’ns revela a través d’un xiquet que té tot el món per descobrir, un món que se li comença a mostrar en una vesprada de El año que nevó en València.

#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Relat #Conte

3 0 0 0
Després d’aquest El pianista, necessite aprofundir-me més en Vázquez Montalbán. Ja el coneixia d’altres obres, però en ninguna m’havia fascinat com en aquesta. M’han enganxat el retrat d’eixa espècie de burgesia composada per antics camarades que, en la facultat, jugaven a fer la revolució fins que arribà la transició i canviaren la granota d’obrer per la jaqueta de socialdemòcrata; el relat de la vida del pianista protagonista, narrada d’enrere a endavant en tres blocs a quin més colpidor i realista: la postguerra, l’exili, el colp d’estat feixista, la guerra i l’exili. I m’ha aclaparat l’allau de coneixements de tot tipus de Vázquez Montalbán: culturals, geogràfics, històrics, musicals o literaris, que mantenen perfectament ubicat el lector en el punt exacte del món i de la història al llarg de tot el llibre.

Després d’aquest El pianista, necessite aprofundir-me més en Vázquez Montalbán. Ja el coneixia d’altres obres, però en ninguna m’havia fascinat com en aquesta. M’han enganxat el retrat d’eixa espècie de burgesia composada per antics camarades que, en la facultat, jugaven a fer la revolució fins que arribà la transició i canviaren la granota d’obrer per la jaqueta de socialdemòcrata; el relat de la vida del pianista protagonista, narrada d’enrere a endavant en tres blocs a quin més colpidor i realista: la postguerra, l’exili, el colp d’estat feixista, la guerra i l’exili. I m’ha aclaparat l’allau de coneixements de tot tipus de Vázquez Montalbán: culturals, geogràfics, històrics, musicals o literaris, que mantenen perfectament ubicat el lector en el punt exacte del món i de la història al llarg de tot el llibre.

#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2025 #Novela

2 0 0 0
Un tebeo que explica a la perfecció l'odisea dels migrants subsahrians per arribar a Europa, posant especial interés en els fets ocorreguts en 2023 Melilla, en què foren assasinats per les policies espanyola i marroquina un grup de migrants que intentaven botar la tanca.

Un tebeo que explica a la perfecció l'odisea dels migrants subsahrians per arribar a Europa, posant especial interés en els fets ocorreguts en 2023 Melilla, en què foren assasinats per les policies espanyola i marroquina un grup de migrants que intentaven botar la tanca.

#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig
#Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures

2 1 0 0
Post image

Me ha atrapado desde el principio, he leído el libro de un tirón.
Es un pequeño mundo que asfixia, aislado, en el que la crueldad, el abuso de poder, la manipulación y el silencio cómplice hacen que las víctimas sientan la tristeza de no poder ser dueñas de sus vidas.
#lecturarecomendada
#lee #llig

0 0 0 0
Una altra meravella de Gómez Arcos, plena de ràbia, d’impotència, de reivindicació de la història recent, que ens volen robar, que ens estan robant, i la seua miqueta de demagògia (a la qual els que vivim al costat correcte de la història tenim, també, dret). I un final ple de poesia i esperança:
Cuando esa noche se metió en la cama,el niño sintió que ya se había iniciado un nuevo tiempo. Al quedarse dormido, el ángel de la risa vino a entreabrirsus labios. Toda la familia desfiló por su cuarto para presenciar el milagro. Todos pensaron que la fealdad del mundo, por persistente que sea, desaparece cuando el azar de los sueños hace que se ilumine la sonrisa de un niño dormido.

Una altra meravella de Gómez Arcos, plena de ràbia, d’impotència, de reivindicació de la història recent, que ens volen robar, que ens estan robant, i la seua miqueta de demagògia (a la qual els que vivim al costat correcte de la història tenim, també, dret). I un final ple de poesia i esperança: Cuando esa noche se metió en la cama,el niño sintió que ya se había iniciado un nuevo tiempo. Al quedarse dormido, el ángel de la risa vino a entreabrirsus labios. Toda la familia desfiló por su cuarto para presenciar el milagro. Todos pensaron que la fealdad del mundo, por persistente que sea, desaparece cuando el azar de los sueños hace que se ilumine la sonrisa de un niño dormido.

#Elniñopan (1983) #AgustínGómezArcos (Enix, 1933) – París, 1998)
#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig
#Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures
#llibresllegitspaco2025 #Novela

1 0 0 0
Seguint amb l'obra de Rafael Chirbes, acabe, fa un parell d'hores, La larga marcha en la qual torna a deixar patent la seua mestria escrivint. Es tracta d'una obra coral que comença en la 
postguerra més inicial i acaba en els anys setanta amb Franco a punt de morir. Les vivències de diverses desenes de persones s'entrecreuen, saltant de capítol en capítol a una ciutat, un paisatge i uns personatges diferents. No és un llibre fàcil de llegir, precisament per això, pels continus salts que et porten d'una situació a una altra i et reboten, uns capítols després, a eixa situació que ja quasi has perdut en algun racó de la memòria, la qual cosa obliga a tornar unes pàgines arrere per a ressituar-te. Una vegada més, Chirbes utilitza eixe estil dur, àcid i directe que el caracteritza, i eixos ambients sòrdids en què torna sobre els seus temes favorits: alcohol, homosexualitat, lluita de classes i antifranquisme, en els quals es mou com peix en l'aigua.

Seguint amb l'obra de Rafael Chirbes, acabe, fa un parell d'hores, La larga marcha en la qual torna a deixar patent la seua mestria escrivint. Es tracta d'una obra coral que comença en la postguerra més inicial i acaba en els anys setanta amb Franco a punt de morir. Les vivències de diverses desenes de persones s'entrecreuen, saltant de capítol en capítol a una ciutat, un paisatge i uns personatges diferents. No és un llibre fàcil de llegir, precisament per això, pels continus salts que et porten d'una situació a una altra i et reboten, uns capítols després, a eixa situació que ja quasi has perdut en algun racó de la memòria, la qual cosa obliga a tornar unes pàgines arrere per a ressituar-te. Una vegada més, Chirbes utilitza eixe estil dur, àcid i directe que el caracteritza, i eixos ambients sòrdids en què torna sobre els seus temes favorits: alcohol, homosexualitat, lluita de classes i antifranquisme, en els quals es mou com peix en l'aigua.

#Lalargamarcha (1996) #RafaelChirbes (Tavernes de la Valldigna 1949- Beniarbeig
2015)

#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig
#Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures
#llibresllegitspaco2025 #Novela

2 0 0 0
Dibuixos simples i simpàtics. Vinyetes irregulars: unes molt gracioses, d’altres menys, i algunes ni fu ni fa. Allò interessant és el missatge, que reivindica el feminisme i la necessària 
desconstrucció del model patriarcal i masclista. I ho fa apel·lant directament al sexe masculí i a la imprescindible presa de consciència per part de l’home i de la societat per aconseguir-ho

Dibuixos simples i simpàtics. Vinyetes irregulars: unes molt gracioses, d’altres menys, i algunes ni fu ni fa. Allò interessant és el missatge, que reivindica el feminisme i la necessària desconstrucció del model patriarcal i masclista. I ho fa apel·lant directament al sexe masculí i a la imprescindible presa de consciència per part de l’home i de la societat per aconseguir-ho

#Laborachismo (2021) #Javirroyo (Saragossa, 1972)
.
#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig
#Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures
#llibresllegitspaco2025 #Novelagràfica #Tebeo #Còmic #Historietes #Feminisme
#Patriarcat

0 0 0 0
No és el que més m'ha agradat de Maggie O’Farrell. Malgrat el seu maneig excepcional del ritme i de la prosa, que fa que l'interés no decaiga en cap moment, em sembla que abusa de la imaginació del lector, deixant molts passatges del llibre oberts i massa misteris sense resoldre, 
a mercé del que el lector considere. L'he llegit a gust, però no m'ha deixat el regust que em van deixar L’anell de casada o Hamnet.

No és el que més m'ha agradat de Maggie O’Farrell. Malgrat el seu maneig excepcional del ritme i de la prosa, que fa que l'interés no decaiga en cap moment, em sembla que abusa de la imaginació del lector, deixant molts passatges del llibre oberts i massa misteris sense resoldre, a mercé del que el lector considere. L'he llegit a gust, però no m'ha deixat el regust que em van deixar L’anell de casada o Hamnet.

#LaextrañadesaparicióndeEsmeLennox (2006) #MaggieO’Farrell (Coleraine, 1972)

#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig
#Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures
#llibresllegitspaco2025 #Novela

0 0 0 0
¿Cuánta tierra necesita un hombre? (1886) Leon Tolstoi (1828-1910)

Una bonica fàbula sobre l’ambició humana. Breu, concreta i concisa, se llig en un tres i no res i abunda en la lliçó, que pareix que molts no aprenen mai, que l’avarícia no és bona consellera i acaba tornant-se en contra de l’avariciós. Encara que, veient com està la societat actual, ja no sé si creure’m-ho

¿Cuánta tierra necesita un hombre? (1886) Leon Tolstoi (1828-1910) Una bonica fàbula sobre l’ambició humana. Breu, concreta i concisa, se llig en un tres i no res i abunda en la lliçó, que pareix que molts no aprenen mai, que l’avarícia no és bona consellera i acaba tornant-se en contra de l’avariciós. Encara que, veient com està la societat actual, ja no sé si creure’m-ho

#¿Cuántatierranecesitaunhombre? (1886) #Leon #Tolstoi (1828-1910)
.
#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig
#Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures
#llibresllegitspaco2025 #Contes #Faules #Fàbules #Relats

0 0 0 0
Presentes (2024) Paco Cerdà (El Genovés, 1985)
Esperava molt més, la veritat. La major virtut del llibre, al meu parer, és l’impressionant treball de documentació. Però la reiteració d’alguns vocables, els interminables llistats, que distrauen el lector i acaben sent llegits en diagonal per no perdre el fil, l’ús de versos i fragments d’altres autors sense venir a compte, m’han fet molts capítols prou pesats. A més, eixe llenguatge pompós dels feixistes, que reconec que és necessari fer servir per donar el context, també m’ha 
paregut que s’hi usa excessivament; crec que no feia falta tant: a estones, com a Woody Allen, m’entraven ganes d’envair Polònia. D’altra banda, he de dir també que m’ha descobert històries, com ara la central i també d’altres, que desconeixia i que m’han fet acabar el llibre satisfet 
d’haver-lo llegit.

Presentes (2024) Paco Cerdà (El Genovés, 1985) Esperava molt més, la veritat. La major virtut del llibre, al meu parer, és l’impressionant treball de documentació. Però la reiteració d’alguns vocables, els interminables llistats, que distrauen el lector i acaben sent llegits en diagonal per no perdre el fil, l’ús de versos i fragments d’altres autors sense venir a compte, m’han fet molts capítols prou pesats. A més, eixe llenguatge pompós dels feixistes, que reconec que és necessari fer servir per donar el context, també m’ha paregut que s’hi usa excessivament; crec que no feia falta tant: a estones, com a Woody Allen, m’entraven ganes d’envair Polònia. D’altra banda, he de dir també que m’ha descobert històries, com ara la central i també d’altres, que desconeixia i que m’han fet acabar el llibre satisfet d’haver-lo llegit.

#Presentes (2024) #PacoCerdà (El Genovés, 1985)
#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor
#Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2025 #Història #Relats
#Falange #Franquisme #Dictadurafranquista #

0 0 0 0

Amb el seu personalíssim estil, àcid i descarnat, Chirbes desmunta, en La lucha final, el declivi d’una casta social. La d’aquells fills de la classe mitjana alta que en el principi de la fallida transició política, pareixien disposats a canviar el món, per a acabar absorbits, destruïts i 
retornats a les seues realitats pels seus propis prejudicis i vicis de classe. No em cansaré de reivindicar Chirbes com un dels millors autors espanyols de l’últim quart del segle XX i de la part del XXI que va viure.

Amb el seu personalíssim estil, àcid i descarnat, Chirbes desmunta, en La lucha final, el declivi d’una casta social. La d’aquells fills de la classe mitjana alta que en el principi de la fallida transició política, pareixien disposats a canviar el món, per a acabar absorbits, destruïts i retornats a les seues realitats pels seus propis prejudicis i vicis de classe. No em cansaré de reivindicar Chirbes com un dels millors autors espanyols de l’últim quart del segle XX i de la part del XXI que va viure.

#Enlaluchafinal (1991) #RafaelChirbes (Tavernes de la Valldigna 1949-2015)

#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor
#Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2025 #Novela

0 0 0 0