Me’n recordo…
Després de les festes d’agost, anàvem a collir ametles. Abans usàvem canyes, després la porra de goma, i finalment el paraigües, que recollia ametles i bitxos. Les nits eren fresques, no com ara, que la calor avança la bremada del raïm. El poble quedava buit, el ritme s’alentia, i les peladores d’ametla feien un soroll ensordidor. A la nit, cafè o cervesa al bar, i a dormir d’hora, perquè l’endemà tocava ametla
