i hàgim d'aixoplugar-nos. En qui sap quin lloc?
Sota quin ràfec? Sota quina vela?
Perquè, ja ho saps, de casa no n'hi ha,
de sostre veritable no n'hi ha,
que l'únic sostre és la senzilla tapa
de la caixa de morts.

#JOANVINYOLI

“Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.“
#joanvinyoli #orfeu