Grup focal dones migrants i economia social i solidària

L’economia social balear vol incorporar les pràctiques comunitàries informals de les persones migrants

Entitats de l’economia social i solidària de les Illes presenten un estudi que analitza el vincle i el paper de les persones migrades en el […]

[Original post on mastodon.economiasocial.org]

L'economia social i solidària entre els col·lectius migrants a Illes Balears. Una primera aproximació exploratòria

Mercat Social presenta un estudi sobre el paper de les persones migrants en l’economia social i solidària

l'estudi elaborat per la Fundació Intercoopera explora sobre com diferents actors perceben la relació entre economia social i persones […]

[Original post on mastodon.economiasocial.org]

📲 Com connecta la vida digital amb #dretshumans #mediambient i #migracions?

🌐 A través del joc i d’un fanzine col·lectiu, alumnat de #batxillerat de Barcelona província relaciona decisions individuals amb impactes globals

recercapau.org/projectevers/, amb suport de @diputaciobarcelona.bsky.social

'Europa Fortalesa', una exposició a Manacor per a promoure la reflexió crítica sobre les migracions . El Claustre de Sant Vicenç Ferrer acollirà aquest dijous, 18 de desembre, a les 18 h una visita guiada a...

🗓 'Europa Fortalesa', una exposició a #Manacor per a promoure la reflexió crítica sobre les #migracions www.dbalears.cat/balears/bale...

🌍 Altres Veus: Xerrada sobre migracions
Aquest dimecres 26 de novembre a les 18:00h la Biblioteca Lolita Milà de Martorelles acull una xerrada imprescindible:
“Una mirada positiva i cap a les arrels del fenomen de la immigració”.

#Migracions #AltresVeus #Biblioteques #Martorelles

Formació per a talleristes: Migracions ambientals i refugiades climàtiques Jornada formativa per aprendre sobre les migracions ambientals, i per dinamitzar tallers i formacions sobre la temàtica. Es una formació interna d'Ecologistes en Acció, però si estàs pensant en començar a participar amb nosaltres, també t'hi pots sumar! 📍CC Parc Sandaru - Carrer de Buenave...

4/4 🌍 Formació: Migracions ambientals i refugiades climàtiques
Jornada d’Ecologistes en Acció per aprendre i dinamitzar tallers sobre la temàtica.
📅 Dijous 27/11 · 19 h
📍 CC Parc Sandaru, BCN
👉 Inscripcions: https://f.mtr.cool/ezudvpmiky

#JustíciaClimàtica #Migracions

La delegació del Fons Pitiús tanca el viatge de seguiment al Marroc.
Hem visitat projectes que donen suport a persones migrants a Tànger i iniciatives que promouen educació i cooperatives de dones a Tetuan, Chefchaouen i Tànger.

#Cooperació #DretsHumans #Migracions #Marroc #FonsPitiús

🌍♀️ Quins rols adopten les #dones en les #migracions? Com impacten les #guerres en les seves vides? Com s'organitzen per abordar-ho? Com ho aborda el #periodisme?

D'això (i ➕) en parlem amb @yemayarevista.bsky.social!

📅 30 octubre 🕕 18:00
📍 L’H Espai de Debat

www.solidaritat.ub.edu/cicle-cooper...

🌍♀️ Quins rols adopten les #dones en les #migracions? Com impacten les #guerres en les seves vides? Com s'organitzen per abordar-ho? Com ho aborda el #periodisme?

D'això (i ➕) en parlem amb @yemayarevista.bsky.social!

📅 30 octubre 🕕 18:00
📍 L’H Espai de Debat

www.solidaritat.ub.edu/cicle-cooper...

Feijóo decide tirarse en plancha al lodazal en el que se ha convertido el debate migratorio en Catalunya El líder del PP elige para presentar su plan sobre la inmigración un 'coworking' municipal situado en una de las zonas más exclusivas y con menos extracomunitarios de Barcelona Feijóo presenta su plan de inmigración: “No se pueden convertir barrios enteros en lugares irreconocibles” Alberto Núñez Feijóo ha presentado este martes su plan nacional sobre inmigración en Barcelona, en un acto con la plana mayor del PP, cónsules, cargos municipales, asociaciones de inmigrantes y, en general, su gente en Catalunya. Lo ha hecho en Palo Alto, un entorno fabril convertido en 'coworking' y emblema de la Barcelona pija donde los inmigrantes 'expats' crean y los extracomunitarios limpian. Palo Alto es un sitio extraño para presentar un plan así. O, según se mire, muy adecuado, porque está en una zona con una de una de las brechas sociales más grandes de Barcelona, la que separa Diagonal Mar del barrio de la Mina. En el primero, la renta media se sitúa entre el 5% más alta de España, mientras que el porcentaje de inmigrantes de fuera de la UE es uno de los más bajos de toda Barcelona. La Mina, en cambio, es el barrio más deprimido de la ciudad, con una renta que no llega a los 20.000 euros por hogar. Y allí la mitad de los residentes carecen de pasaporte europeo. El equipo de Feijóo eligió, quizás sin saberlo, un mal sitio para proclamar que “no se pueden convertir barrios enteros en lugares irreconocibles”. Los políticos tienen que tener cuidado con los mensajes subliminales, porque el líder del PP no se refería a que, de un día para otro, los cafés de especialidad y los restaurantes de brunch colonicen barrios tradicionales, como hubiera entendido cualquier vecino del Poble Nou, sino a tener vecinos de un tono de piel más oscuro que antes. Hay pocos debates que estén más emponzoñados que el de la inmigración en Catalunya. En los últimos años, en la comunidad que es la tercera con más residentes extranjeros (18%) tras Baleares y Comunitat Valenciana han confluido todos los factores necesarios para que la extrema derecha haya tocado techo, representada por dos partidos, Vox y Aliança Catalana, este último casi monográfico sobre la inmigración de credo islámico. La carrera entre las dos formaciones ultras por demostrar un tono más duro contra la inmigración, sumado a un auge electoral que en Catalunya la extrema derecha no había tenido jamás, ha acabado arrastrado a otros dos partidos que solían situarse en el espectro de la derecha moderada, como son el PP catalán y Junts. No puede decirse que sus líderes, Alejandro Fernández y Carles Puigdemont, hayan caído abiertamente en la xenofobia. Pero sí que la apuesta de los dos por “hablar de la inmigración” ha contribuido a aumentar la sensación de que el principal problema de los catalanes, de su economía y de su bienestar, es la inmigración. Una percepción que, en vez de combatir, acaba legitimando a Aliança y a Vox como respuesta más desacomplejada al que los otros señalan como el gran reto. En el debate catalán se cruzan además cuestiones muy diversas como son las políticas de seguridad, las competencias de la Generalitat, la defensa del catalán y de la identidad nacional, española o catalana, el modelo económico o el hecho de que Barcelona se haya convertido en una “ciudad global”. Hasta el problema de la vivienda tiene que ver en algún grado con la gente que viene de fuera, aunque en este caso el origen se centre más en los llamados 'expats' que en los migrantes que vienen de lugares más pobres. Alberto Núñez Feijóo ha visto este lodazal y ha decidido que Barcelona, y en concreto Palo Alto, era el lugar idóneo donde presentar su gran plan sobre la inmigración. Un decálogo de propuestas con pocas novedades, pero con el que el PP quiere colocar la extranjería en el centro de su estrategia política para poder competir con un Vox que ya le pisa los talones en las encuestas. La número tres del partido, Alma Ezcurra, reconocía en su intervención previa al líder que había quien les había transmitido su temor por el documento. “Nos han dicho de todo, que cómo nos metemos en este lío, que este no es nuestro terreno de juego, que es divisivo…”, resumía Ezcurra, quien seguidamente se lanzaba con un: “¡Pues por eso mismo! Precisamente porque este es un debate que preocupa legítimamente a la gente, el principal partido de España tiende que dar una respuesta”. El PP nacional ha decidido dar una respuesta en forma de propuestas políticas para cuando llegue a Moncloa. Pero, como son bien conscientes en el partido, la música que escuchará quien no lea el documento de 11 páginas enviado es que Feijóo endurece el discurso contra la inmigración. Un movimiento táctico que parece inevitable para todos los partidos de centro-derecha en Europa que se topan con una competencia por su extremo, pero que, hasta ahora, a prácticamente ninguno le ha funcionado para no perder votos. En Génova harían bien de repasar país por país y ver cómo cayeron algunos de sus socios, como los Republicanos en Francia, el berlusconismo en Italia o los Tories británicos. Pero no hace falta irse tan lejos; Feijóo podía haber aprovechado su visita a Barcelona y preguntar a Junts que tal les ha ido el último año, marcado por su apuesta para conseguir las competencias en inmigración para Catalunya. Aliança entró en el Parlament con dos diputados en agosto de 2023 y las últimas encuestas ya le colocan en una veintena. En cambio, las últimas encuestas pronostican que los de Puigdemont podrían perder hasta 14 escaños. El PP cree que esto no le pasará con Vox. Hasta el momento ha sido verdad. Pero, de nuevo, Fejóo podía haber echado mano de Alejandro Fernández, con el que ha compartido escenario, para que le explicase qué siente un dirigente del PP catalán cuando Vox queda por delante en escaños, una situación que vivió en 2021, pero a la que consiguió dar la vuelta en 2024. Fernández, quien había sido uno de los dirigentes más díscolos con Feijóo, ha conseguido finalmente hacerse un sitio en la foto de familia del PP nacional. Con todo, a nadie se le escapa que en Génova gustan más otros estilos, como Daniel Sirera, concejal en Barcelona y que estaba sentado en primera fila. O incluso Xavier García Albiol, uno de los hombres que puso rostro al discurso más radical del PP contra la inmigración en el año 2011 pero que, cuatro legislaturas después, es capaz de cultivar un estilo heterodoxo y “de sentido común” en la mayoría de temas, incluidos algunos guiños al catalanismo. El plan de Feijóo, confesado por él mismo, no se diferencia demasiado al del alcalde de Badalona. Quiere desmarcarse tanto de Vox, a quienes considera xenófobos y radicales, pero también del PSOE, a quien considera en el extremo contrario. Una complicada búsqueda de la equidistancia, al menos retórica, que queda diluida semana tras semana en las votaciones del Congreso y elección tras elección en los pactos para gobernar. El PP había invitado a varias organizaciones de la comunidad latina al acto en el que Alberto Núñez Feijóo ha presentado su plan nacional sobre la inmigración. A la salida de la conferencia, integrantes de la Federación de Médicos Latinos, Més que cures, Asociación Huitaca o Fedelatina comentaban lo expuesto por el aspirante a la presidencia en términos positivos. No estaban exultantes, pero sí contentas en líneas generales, porque se hablara de inmigración y porque consideraban que las propuestas del PP podrían acabar con la mala imagen que, a su parecer proyectan algunos inmigrantes indocumentados sobre todo el colectivo. En estas valoraciones estaban cuando una de ellas ha afirmado que le gustaba el plan de Feijóo porque “ahora a los latinos nos tienen un poco marginados porque les interesan más las que van con el velito”. Los políticos tienen que tener cuidado con los mensajes subliminales, porque algunos de ellos se entienden perfectamente.

Barcelona crea l’Observatori de les Migracions i el Refugi 30/09/2025 | Imprimeix Temps estimat de lectura: 8 minuts * **El primer informe de l’Observatori té l’objectiu de conèixer millor les dinàmiques migratòries, les condicions de vida de les persones estrangeres i d’origen divers i les transformacions de la geografia humana de la ciutat** * **L’Observatori neix amb la voluntat de combatre els discursos d’odi i fonamentar les polítiques municipals en dades reals, contribuint a una inclusió plena de les persones migrades en la vida social, econòmica i cultural de Barcelona** * **L’informe de 2025 destaca que persones migrades són majoria en edats laborals (25–39 anys), convertint-se en el motor demogràfic de la ciutat** * **Les llars d’origen estranger destinen un 41,6% dels ingressos a habitatge, enfront del 18,5% de les llars autòctones** * **El 43,3% de la població estrangera té estudis superiors, però pateix infrautilització del talent per barreres administratives** * **El 94% de les persones estrangeres i el 87,7% de les espanyoles valoren positivament la diversitat d’orígens a la ciutat** Neix l’Observatori de les Migracions i el Refugi de Barcelona, un instrument a través del qual l’Ajuntament de Barcelona disposarà d’informació detallada de les dinàmiques migratòries i seu impacte en la ciutat. A través d’informes que tindran una periodicitat anual s’abordaran les diferents dimensions del fet migratori per poder disposar de dades reals i contrastades que han de guiar el disseny de polítiques públiques més efectives. El primer informe ofereix una radiografia detallada de la realitat migratòria a Barcelona i posa en relleu dades significatives que han de guiar les actuacions municipals. L’informe és el punt de partida d’un treball d’explotació, sistematització, presentació i anàlisi de dades procedents de fonts diverses que combinen enquestes i registres administratius i que s’anirà enriquint amb altres aspectes en anys posteriors. L’Observatori de les Migracions i el Refugi és una iniciativa de l’Àrea de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, desenvolupada per l’Institut Metròpoli. **La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha destacat la importància de la creació de l’Observatori “per tal de disposar de dades reals i de la seva anàlisi per poder formular millors respostes als reptes que es plantegen per a la gestió pública, per fer polítiques que incorporin a les persones nouvingudes a la nostra ciutat. A la vegada que construir un relat basat en el rigor, més enllà de relats que amb intencionalitats polítiques intenten utilitzar la immigració com una arma, a vegades, i no com una anàlisi seriosa de com incorporem a totes les persones que conformen part de la nostra ciutat i que estan contribuint des de tots els punts de vista al seu desenvolupament” El que ens diu l’informe, ha afegit, és que “que les persones fan un procés migratori a la recerca d’oportunitats i, per tant, molt vinculat al mercat de treball.”** Per la seva banda, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes ha subratllat també dos aspectes que assenyala l’estudi com a generadors de desigualtats, l’impacte de l’accés a l’habitatge “les persones estrangeres accedeixen majoritàriament al mercat de lloguer i això fa que la major part dels ingressos també es destinin a poder pagar el seu habitatge i els subministraments.”. L’altre aspecte a destacar per Fuertes és l’accés desigual a la protecció social “a la nostra societat la protecció social que funciona és la que guarda relació amb rendes de treball, sobretot això vol dir l’atur, també la jubilació, per tant, aquestes persones tenen un accés a uns ajuts que són d’emergència o que no són suficients. La conclusió que podem treure majoritàriament és que el que estan fent és treballar moltíssim per poder generar aquest projecte d’autonomia perquè han vingut aquí buscant unes oportunitats i recau sobretot sobre les seves esquenes el fet de poder aconseguir-les.” L’informe s’estructura en set capítols que aborden diferents dimensions de la migració a Barcelona. * Capítol 1, sobre demografia i població, ofereix una panoràmica sobre la composició i evolució de la població migrant a la ciutat. * Capítol 2, dedicat a la pobresa i l’exclusió social, analitza els factors de vulnerabilitat que afecten la població d’origen migrant, com ara les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i les situacions de risc d’exclusió. * Capítol 3, anàlisi de les desigualtats en el mercat laboral i examina la inserció laboral de les persones migrades. * Capítol 4, centrat en les desigualtats educatives, un aspecte clau per entendre les oportunitats de futur de la població jove d’origen migrant. * Capítol 5, explora la relació de les persones migrants amb els serveis socials municipals. * Capítol 6, recull les actituds i valors de la ciutadania envers el fet migratori i de les persones estrangeres residents respecte les institucions i la societat d’acollida. Algunes de les dades destacades de l’informe: **Motor demogràfic de la ciutat** El 2023 el 31,3% de la població resident a Barcelona és nascuda a l’estranger, gairebé una de cada tres persones. L’any 2000, en canvi, només representaven un 5%. La nacionalitat més nombrosa entre les persones residents estrangeres a Barcelona és l’argentina (8,1%), seguida de la colombiana (7,4%) i la peruana (6,8%). A més, prop de dos terços de la població nascuda a l’estranger es concentra al voltant del centre històric (Ciutat Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc), el litoral (Sant Martí) i la zona nord (Nou Barris). També es detecta una tendència cap a l’equilibri de gènere dins la població migrada, així com una concentració majoritària en les franges d’edat laboralment activa. **La immigració es confirma essencialment com a força de treball** La població estrangera es troba majoritàriament en edats centrals d’activitat. En les franges de població entre 25 i 39 anys hi ha més persones nascudes a l’estranger que a l’Estat espanyol. Concretament, en les franges d’edat dels 25 als 29, dels 30 als 34 anys, i dels 35 als 39 anys, les persones nascudes a l’estranger són majoria entre les residents a la ciutat de Barcelona (56,4%, 59,7% i 54,8% respectivament). **Concentració en sectors professionals de baixa qualificació i alts nivells de precarietat** Un 29,5% de la població activa assalariada a la ciutat de Barcelona és de nacionalitat estrangera. Aquesta tendència reflecteix l’augment de la immigració a la ciutat en les darreres dècades, així com la vulnerabilitat estructural de la seva inserció laboral. Especialment preocupant és l’impacte de les crisis econòmiques, que afecten més la població d’origen estranger, amb una major exposició a la desocupació i a la precarietat. Les persones de nacionalitat no comunitària, en particular, continuen registrant nivells d’atur relatius superiors i presenten majors dificultats per accedir a feines estables i de qualitat. El cas del treball domèstic és especialment significatiu: el 60,5% de les treballadores de la llar i les cures són estrangeres, en un sector altament feminitzat, precaritzat i amb escassa cobertura de drets socials. A més, el 47% dels assalariats a l’hostaleria són de nacionalitat estrangera, mentre la seva presència és inferior a la mitjana en sectors amb millors condicions laborals, com la indústria, els serveis professionals o l’administració pública. L’exclusió laboral o la inserció precària tenen efectes directes sobre la capacitat de les persones migrants per accedir a serveis bàsics, consolidar projectes de vida estables i exercir una ciutadania plena. La població d’origen estranger ingressa rendes més baixes i està més exposada a la pobresa. En l’anàlisi dels estrats de renda, la població estrangera que es troba en la franja de la pobresa, això és ingressos inferiors al 60% de la mitjana, és del 54,2% enfront del 45,8 de la població espanyola. En els ingressos mitjans, la bretxa encara és més gran 22,2% de la població estrangera se situa en aquesta franja, mentre la població espanyola està en el 77,8. **Mecanismes de protecció social menys eficaços amb la població d’origen estranger** La proporció de persones d’origen estranger en risc de pobresa o exclusió (taxa AROPE) és del 44% abans de rebre ajudes públiques i del 39% després. Entre les persones autòctones, per contra, la mateixa taxa abans de les transferències públiques és del 44,5% i després és del 12,7%. Aquesta diferència es deu al tipus d’ajudes percebudes: les persones autòctones reben prestacions sobretot de la seguretat social –incloent pensions de jubilació i subsidis d’atur–, mentre que la població migrant sobretot rep ajudes d’emergència articulades pels serveis socials. Les taxes de pobresa entre la població d’origen estranger multipliquen per tres les de la població nascuda a l’Estat espanyol. **L’habitatge és un dels principals mecanismes de reproducció de la desigualtat entre població estrangera i autòctona** De mitjana, les llars d’origen estranger destinen un 41,6% dels seus ingressos a cobrir les despeses d’habitatge, mentre que les llars autòctones hi dediquen un 18,5%. L’alt cost dels lloguers és determinant per explicar aquestes diferències. Més del 70% de la població migrant viu en aquest règim de tinència, mentre que aquest percentatge és inferior al 20% entre la població nascuda a l’Estat. **Alt nivell educatiu de la població estrangera** Hi ha un alt nivell educatiu de la població estrangera a Barcelona, però es troben barreres que impedeixen la plena utilització de les seves qualificacions. El nivell educatiu de la població amb nacionalitat estrangera empadronada a Barcelona és superior al de la població amb nacionalitat espanyola. Un 43,3% de la població amb nacionalitat estrangera té estudis superiors (universitaris o de formació professional), en comparació amb el 33,9% de la població amb nacionalitat espanyola. D’altra banda, un 12,9% de la població amb nacionalitat estrangera té estudis primaris o inferiors, enfront del 16,5% de la població amb nacionalitat espanyola. No obstant, les barreres relacionades amb el nivell educatiu —especialment la manca de reconeixement de títols obtinguts a l’estranger— contribueixen a la infrautilització de la força de treball migrant, generant una important bretxa entre el nivell real de qualificació i el tipus d’ocupació accessible. **** **L’alumnat entre la segregació escolar i la precarietat formativa** L’alumnat d’origen estranger té una presència notable en les etapes obligatòries, però es redueix dràsticament en els estudis postobligatoris de més prestigi. Hi ha una baixa proporció d’alumnat estranger a la formació professional (12%). Aquest fet contrasta amb l’elevada presència d’alumnat estranger en etapes de caràcter més compensatori o transicional: els programes de formació i inserció (PFI) presenten una presència significativa d’alumnat estranger (44,8%), cosa que indica una vinculació amb itineraris alternatius que busquen la inserció ràpida al mercat de treball. **** **La percepció social de la migració està marcada per visions contradictòries sobre el seu impacte i sobre el procés d’integració** La migració és vista alhora com a font de riquesa econòmica i cultural i com a possible amenaça social. Tot i reconèixer-ne els motius legítims i la contribució laboral, quan la seva presència es percep com excessiva, sorgeixen sentiments de saturació i rebuig. A això s’hi afegeix la distorsió mediàtica i política, que alimenta la idea que les persones migrants abusen dels serveis socials o arriben irregularment en proporcions molt superiors a les reals. Aquest biaix perceptiu genera prejudicis i tensions que poden dificultar la convivència. Paral·lelament, la integració es concep de manera reduïda, centrada només en l’adaptació cultural i laboral dels migrants. Es deixa de banda el reconeixement de drets i la participació política, aspectes clau per a una inclusió plena. **La gran majoria de la població valora positivament la diversitat d’orígens a la ciutat** El 94% de les persones de nacionalitat estrangera i el 87,7% de les de nacionalitat espanyola valoren positivament o molt positivament la diversitat d’orígens de la població resident a la ciutat. **** * **Descarregar resum (PDF)** * **Descarregar informe complet (PDF)** * Facebook * WhatsApp * Telegram * LinkedIn * Email

Barcelona crea l’Observatori de les Migracions i el Refugi
#Notesdepremsa #Migracions #ObservatoridelesMigracionsielRefugideBarcelona #Refugi #Barcelona ajuntament.barcelona.cat/premsa/2025/09/30/barcel...

😉Us esperem aquesta tarda a la Biblioteca Pilarín Bayés de #Vic en el primer acte de les #JornadesTransversals de la @uvic-ucc.cat dedicat a les #migracions!!

@udivulga.bsky.social

#NitEuropeaRecerca2025

👇👇👇

2/2 📢 Dijous 2/10 · 18h · BCN
Debat “Catalunya com a espai de frontera” amb Irídia i Novact.

📍 Centre Cívic Pati Llimona
🔗 Inscripcions: https://iridia.cat/inscripcio-informe-migracions-2025

📺 Streaming: https://youtube.com/live/uqaP1oVc-vo

#Migracions #DretsHumans #Fronteres

La defensora de drets humans Helena Maleno i Marouan Fartakh de Caminando Fronteras han visitat Eivissa i Formentera per explicar la seva feina en la ruta migratòria algeriana.

#DretsHumans #Migracions #Pitiüses

Entre migracions i imperis Des que hi ha món, tots els mamífers, inclosos els homes, les aus, els peixos, els invertebrats, bacteris i microbis… tots ens hem mogut amunt i avall, ens hem desplaçat cercant menjar, aigua o un millor clima per a viure, emparellar-nos i procrear; alguns també ho han fet fugint de situacions de perill, guerres i […]

✍️ #Opinió | 'Entre migracions i imperis'
Pitarch recorda que “la història del món és la història de les migracions”. Enfront dels qui invoquen “pureses”, ell defensa que migrar és viure i un dret universal🌍
#Migracions #Antifeixisme

Original post on mastodon.economiasocial.org

Mentrestant, a les #IllesBalears, policia per ocupar-se de la cooperació internacional i el #ComerçJust 🤦🏻

El Govern col·loca un policia nacional al capdavant de la Direcció General d'Immigració.

#Migracions #Cooperació #PPVOX […]

Original post on mastodon.economiasocial.org

No és una crisi d'immigració, és una crisi d'explotació i segregació de treballadors.

La solució: drets.

El que passa a #TorrePacheco segons @justiciaaliment a @ElSaltoDiario.

#ComerçJust #Explotació #Laboral #Drets #Migracions #Cooperació #Treball #Feina […]

🆕Ja podeu llegir el número 27 de la revista 'Obra Digital' editada per la #FEC i la Universidad del Azuay.

👉Aquesta edició està dedicada al #periodisme i la construcció de narratives sobre les #migracions!

👁‍🗨Llegiu-la aquí! bit.ly/3Gqs2mN

@uvic-ucc.cat @udivulga.bsky.social

♀️ El treball de camp al #Marroc del projecte ‘Dones obrint camí’ ha inclòs un taller de #fotografia participativa de @yemayarevista.bsky.social sobre l'impacte de l'externalització de #fronteres en les #migracions de les #dones

📸 Hi han participat dones retornades d’Europa i de països en trànsit

Ja podeu veure els vídeos sobre #CòmicSocial (són 4) que vaig tenir el plaer de gravar amb el Jaume Vilarrubí per a la @bibliotequesbcn.bsky.social Moltes recomanacions i alguna reflexió interessant! #MemòriaHistòrica #MediAmbient #Economia #Migracions @acdcomic.bsky.social
youtu.be/WDdQwyGeZbk?...

Després d’apropar-nos a #SantFeliudeLlobregat (Ateneu Santfeliuenc) #TorrellesdeLlobregat (Ateneu Torrellenc) #SantaColomadeQuerat (Ateneu Popular de la Baixa Segarra) avui continuem conversant sobre #Migracions a #Barcelona #Horta a la casa Intercultural La Caracola

Decàleg per a una narrativa alternativa sobre les migracions Com parlar d'immigració en un context de creixent polarització? Què dir per evitar que els postulats de l'extrema dreta s'apropiïn del discurs? Com anar mé

Com parlar d'immigració sense acabar assumint postulats de l'extrema dreta?

Llegiu aquest decàleg de la @blancagarcesmas.bsky.social de @cidobbarcelona.bsky.social amb narratives alternatives per parlar de #migracions en un món polaritzat.

www.cidob.org/ca/publicaci...

Som a #SantFeliuDeLlobregat a l’Aula de Cultura de l’Ateneu Santfeliuenc per presentar el llibre ‘Migracions’ i obrir un debat amb el públic assistent sobre un dels fenòmens claus de l’actualitat, les #Migracions

Djous parlaré d'art i de fronteres a la biblioteca d'Alcarràs. M'hi acompanyaran dos testimonis de primera mà: Lamia Mazwar, del Marroc, i Doina Aparaschivei, de Romania. El col·loqui promet! No us el perdeu!
#art #poesiavisual #artdefrontera #taularodona #migracions #noborders

Jesús neix a Albània. (SUBTITULAT) #PlaymobilAlbània SUBTITULAT A: català, castellà, euskera, anglès, alemany, francès, grec, àrab, holandès, suec, italià i portuguès. CAT - El pessebre de #Playmobil del 2024 és a Albània! Perquè a Albània hi ha el CIE* (centre d’internament d’estrangers) on el govern Italià de la Sra. Meloni volia enviar els migrants que arribaven a Itàlia. 🛥 Amb tot el que ha succeït aquest any, potser esperàveu un altre escenari per al pessebre, però aquesta Europa 🌍 que cada cop mira més cap a la ultradreta, cal que recordi que els éssers humans, vinguin d’on vinguin, són éssers humans i és imprescindible tractar-los com a tals. I el millor regal de Nadal seria que el pessebre sumés una gota a les que ja hi ha, perquè no es repetissin mai més aquestes iniciatives inhumanes i injustes. No pot ser que a Europa passin aquestes coses! Text i fotografies: http://bit.ly/LCSnadal24CAT ESP - ¡El belén de #Playmobil 2024 es en Albania! Porque en Albania está el *CIE* (centro de internamiento de extranjeros) donde el gobierno Italiano de Dª. Meloni quería enviar a los migrantes que llegaban a Italia. 🛥 Con todo lo que ha sucedido este año, quizás esperabais otro escenario para el belen, pero esta *Europa 🌍 que cada vez mira más hacia la ultraderecha, debe recordar que los seres humanos, vengan de donde vengan, son seres humanos y es imprescindible tratarlos como tales.* Y el mejor regalo de Navidad sería que el belén sumara una gota a las ya existentes, para que nunca se repitieran estas iniciativas inhumanas e injustas. ¡No puede que en Europa pasen estas cosas! Text i fotografies: http://bit.ly/LCSnadal24ESP

Jesús neix a #Albània, on #Meloni vol enviar les persones migrants.
Cada any faig un #pessebre social. I un vídeo subtitulat en 12 idiomes.
Vídeo: bit.ly/Nadal24Pesse... en català i subtitulat a 12 idiomes
Text: bit.ly/LCSnadal24CAT
Us ha agradat?
#Playmobil #Nadal #Migracions

Un debat amb molt nivell #migracions #PEMA #Dretamigrar #refugi #VolemAcollir

🔸La Càtedra de la #Insularitat organitza avui un seminari internacional sobre els reptes de les #migracions a les illes de la Unió Europea.

@fueib.bsky.social #GOIB

🔗 Llegeix la notícia! diari.uib.cat/Hemeroteca/E...

Des de la sectorial de migracions de Junts continuem treballant. Ahir hi vam assistir l’Eduard Vilarrubí, la Gabriela González i jo mateix, Èric Bertran.

#Immigració #NousCatalans #Migracions #Unesco #racisme #nodiscriminació

🗯 'Dret al #refugi i refugiats climàtics'

🗓 Dimecres 11 desembre
🕡 18:30
📍 Vestíbul de @dretub.bsky.social

🗣 @oriolpuigce.bsky.social, investigador associat de GRITIM-UPF, especialista en #migracions intraafricanes i transsaharianes, #canviclimàtic, externalització de fronteres i mobilitat humana

🗯 'Dret al #refugi i refugiats climàtics'

🗓 Dimecres 11 desembre
🕡 18:30
📍 Vestíbul de Dret UB

🗣 @oriolpuigce.bsky.social, investigador associat de GRITIM-UPF, especialista en #migracions intraafricanes i transsaharianes, #canviclimàtic, externalització de fronteres i mobilitat humana

Vindràs?!