Tinc el propòsit enguany de llegir-me sencer Rafael Chirbes. És un autor que em fascina i que no ha tingut el reconeixement que, al meu parer, mereix. Així que he començat amb Mimoun, la seua primera novel·la, en què ja deixa l’empremta del què serà el seu estil. Una aclaparadora novel·la que parla d’homes. Homes desesperats, desesperançats, sense passat ni futur; homes d’usar i llançar. Una novel·la claustrofòbica en què l’alcohol, les relacions homosexuals, i el menyspreu per les vides pròpies (i alienes) porten la veu cantant. Després d’haver llegit el primer volum dels seus Diarios a ratos perdidos, m’atreviria a dir que té molt d’autobiogràfic, però no ho sé. En qualsevol cas, un principi molt satisfactori i esperançador del que m’espera a mida que avance en l’obra de Chirbes.
#Mimoun (1988) #RafaelChirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949-2015)
#Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor
#Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2025 #Novela
