Tanque amb Escena de caza (furtiva) la lectura de l’obra novel·lística d’aquest gegant que es diu Agustín Gómez Arcos; al menys la que està traduïda, ja que, dissortadament Gómez Arcos hagué d’auto-exiliar-se per a aconseguir que li deixaren escriure tranquil i en llibertat. L’Espanya de la dictadura el va censurar cada una de les paraules fins ofegar-lo i la de la (punyetera) Transició el va menysprear, fins aconseguir que tornara a anar-se’n a França, on va ser Premi de les Lletres i dues vegades finalista del Goncourt. Hem d’agrair a Cabaret Voltaire la tasca de traduir del francès i publicar gran part de la seua obra Escena de caza és una barbaritat de novel·la en què Agustín bolca tot l’odi i la repugnància que sentia fins a la dictadura, a la policia del règim, a l’església, a la burgesia, i en general a tota institució que reprimisca les llibertats públiques i individuals. A estones escatològica (sobre tot el personatge del cap de policia i el de la seua amant oficial); a estones divertida; en alguns moments intensa i reiterativa, però a tothora brutal i addictiva. No podia haver triat millor llibre per posar el fermall al meu passeig per l’obra (em falta Marruecos) d’un colós de la literatura, que no fou profeta en sa terra. Elles: les dretes feixistes i les esquerres progressistes s’ho han perdut.
#Escenadecaza(furtiva) 1978 #AgustínGómezArcos (Enix, 1933 – París, 1998) #EditorialCabaretVoltaire #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela
