No puc deixar d’establir un paral·lelisme entre aquest Las ratas i Gran Sol, d’Ignacio Aldecoa. Delibes narra la vida rural; Aldecoa la singladura d’un vaixell de pesca d’altura. Ambdós autors (coetanis, a més, a més) fan un desplegament impressionant del llenguatge propi de les comunitats a què es refereixen, que acaba fent que el lector es resigne a quedar-se sense saber què coses, plantes, peixos, eines... per no estar tot el temps amb el diccionari a la mà. Totes dues novel·les perfilen i aprofundeixen en el caràcter dels personatges i les interaccions entre ells, fins situar-te irremeiablement en l’escena i fer-te prendre partir per aquest o per aquella. En el cas concret de Las ratas, que és el que acabe de tancar, és tracta d’una història molt senzilla, en aparença, sobre la quotidianitat de la gent d’un xicotet poble castellà, però que conté una reivindicació d’allò que ara denominem l’Espanya buidada: la ingratitud del clima, que pot acabar en un tres i no res amb la collita i, amb ella, amb la faena de tot l’any i les escasses ajudes que reben per a pal·liar les pèrdues, la qual cosa obliga a emigrar en busca de treballs més agraïts encara que siga a costa de perdre la casa i els arrels centenaris.
#Lasratas (1963) #MiguelDelibes (Valladolid, 1920-2010) #Narrativa #Literatura #Llegiréssexi #Llegirensfalliures #Llegirmola #Llig #Mésllibresperfavor #Totestàenelsllibres #Llibres #MèsllibresMéslliures #llibresllegitspaco2026 #Novela
